Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova Llei de Serveis de Pagament, millores amb matisos

Aquesta norma reforça la seguretat dels usuaris però fomenta l'aplicació de comissions pel pagament amb targeta, la domiciliació de rebuts i les transferències

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 03deMarçde2010

Des d’el mes de desembre passat els mitjans de pagament més utilitzats pels consumidors es regeixen per una nova norma. Domiciliacions, transferències i targetes de crèdit i dèbit es regulen a través de la Llei de Serveis de Pagament. Concebuda per a harmonitzar la legislació europea amb l’espanyola i crear un marc jurídic comú en aquesta matèria per a tots els països de la Unió Europea (UE), aquesta regulació implica novetats que donen un gir a les regles tradicionals dels sistemes de pagament. La principal és que obre la porta perquè les entitats bancàries cobrin comissions per conceptes que fins avui eren gratuïts per als clients. Canvia també la mecànica per a efectuar les domiciliacions bancàries. Però tots no són inconvenients: la nova llei estableix mesures destinades a millorar la seguretat dels usuaris en l’ús d’aquestes eines.

Domiciliacions: només amb autorització

/imgs/2008/12/monedes.art.jpgEspanya és un país en el qual preval la domiciliació. De tots els pagaments bancaris que es van realitzar al llarg de 2008, el 43% es van efectuar d’aquesta manera, segons les últimes dades del Banc d’Espanya. Aquesta forma de pagament es va emprar en més ocasions que les populars targetes de crèdit (39%), les transferències (14%) i els xecs bancaris (3%).

És una opció molt còmoda per a abonar pagaments periòdics com les factures dels subministraments d’una llar, les mensualitats de col·legis i guarderies, les primes de les assegurances o la quota d’autònoms. El titular permet que l’emissor del rebut el cobri, de manera directa, en un compte bancari que el client hagi facilitat amb anterioritat. En altres ocasions, és el propi titular qui ordena a l’entitat domiciliar determinats pagaments. Amb la nova norma, la situació canvia. És obligatori que el consumidor doni a l’emissor l’autorització expressa que accepta el càrrec d’aquests pagaments domiciliats. La mesura no s’aplica a les cursades abans de l’entrada en vigor de la norma, perquè s’entén que el permís ja està concedit.

El termini per a retornar un rebut augmenta fins a vuit setmanes

La pràctica habitual de retornar rebuts amb l’import dels quals no s’estava d’acord o la baixa dels quals s’havia tramitat també experimenta canvis. Fins ara, els clients de les entitats bancàries tenien dret a girar-los dins d’uns terminis de temps determinats. L’anterior normativa interbancària establia que els rebuts amb imports inferiors a 3.000 euros amb els quals s’estigués disconforme es podien retornar entre els 9 i els 30 dies següents a la data en la qual la factura es descomptava. A partir d’ara, només és possible rebutjar-los si en la corresponent autorització no es fixa el seu import exacte i es carrega un superior al que s’espera. El termini per a retornar el rebut que no compleixi amb aquestes condicions augmenta fins a vuit setmanes. No obstant això, la nova llei és flexible en aquest punt ja que reconeix la possibilitat que s’actuï com fins ara, encara que per a això cal pactar-ho amb l’entitat bancària.

Es comparteixen les despeses

Qualsevol operació de pagament comporta unes despeses. En el cas de les targetes de crèdit, és el comerciant o hostaler qui corre amb les comissions; en les domiciliacions, la companyia que emet el rebut assumeix els costos de l’operació; en efectuar una transferència, l’ordenant és qui, si es dóna el cas, ha de pagar la comissió.

Les despeses que graven una operació de pagament es compartiran entre l’ordenant i el beneficiari

L’entrada en vigor de la Llei de Serveis de Pagament introdueix la “clàusula share” (en castellà, compartir), que fins al moment no es contemplava en el marc interbancari espanyol. A través d’ella, s’estableix que les despeses que graven una operació de pagament es compartiran entre l’ordenant i el beneficiari. Això implica que les comissions també es puguin aplicar a qui paga amb targeta de crèdit o dèbit, a qui domicilia un rebut -no sols a qui l’emet- i a qui rep una transferència.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Usuaris més segurs »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions