Els més de nou milions de pensionistes que hi ha a Espanya en l’actualitat, a més dels quals s’incorporin en els propers anys, veuran disminuïdes les seves jubilacions per la reforma de les pensions que està tramitant el Govern. Aquesta reducció es pretén fer mitjançant la rebaixa de la pensió als nous beneficiaris en funció de l’augment de l’esperança de vida. Així mateix, es desvincularà la revaloració de la pensió de les pujades de l’IPC , perquè depengui dels ingressos de la Seguretat Social. Aquest nou ajust, previst per a aquest mateix any com urgeix Brussel·les i unit a la reforma de les pensions que va entrar en vigor al gener de 2013, farà que els treballadors es retirin més tard i que les seves pensions deixin de pujar entorn d’un 22%, com s’explica a continuació.
Noves pensions per ajustar-se a Europa
La Comissió Europea ha ofert a Espanya una pròrroga de dos anys per complir l’objectiu de dèficit, però a canvi li exigeix fer més ajustos. L’empitjorament de les previsions de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmics) per al nostre país no ha fet sinó acréixer els temors de Brussel·les. De fet, es pronostica que el PIB caurà aquest any un 1,7% i creixerà solament un 0,4% en 2014, mentre s’augura que l’atur superarà el 28% l’any que ve, gairebé en els mateixos nivells de Grècia.
Encara que la reforma de les pensions no implica una reducció del valor nominal de les mateixes, es veuran minvades en augmentar per sota de la inflació
Així, l’Executiu comunitari ha instat al Govern espanyol al fet que realitzi, abans que finalitzi 2013, una segona reforma de les pensions. A més, pretén que l’edat de jubilació, que en 2027 arribarà als 67 anys, vagi augmentant de manera progressiva en funció de la millora de l’esperança de vida.
Amb la finalitat d’adequar el sistema de la Seguretat Social a l’augment de l’esperança de vida, garantir la seva sostenibilitat en el futur, frenar la despesa pública i impulsar l’envelliment actiu, la nova reforma de les pensions públiques s’aplicarà, doncs, amb caràcter immediat.
Què determina la sostenibilitat del sistema de pensions
A data de 31 de desembre de 2012, la guardiola de les pensions acumulava 63.008 milions d’euros, per la qual cosa, si no es duu a terme aquesta reforma, es preveu que el fons de reserva de les pensions s’esgoti en 2019.
A més, des de 2007, hi ha quatre milions menys d’ocupats a Espanya i 600.000 jubilats més. Si durant aquell any hi havia 2,53 treballadors que cotitzaven per cada pensionista, en 2013 la relació ha caigut fins a l’1,97. Els experts estimen que perquè un sistema sigui sostenible, el mínim està en el 2,1.
En aquest sentit, al nostre país concorren les quatre raons principals que fan que sigui insostenible el sistema de pensions actual:
El major problema és la falta de cotitzadores, com a conseqüència de l’augment de l’atur: les elevades taxes de desocupació juvenil i el creixent nombre d’aturats de llarga durada fan que solament hi hagi 1,97 treballadors en actiu per cada pensionista, mentre que segueix augmentant el nombre de jubilats.
El descens demogràfic, amb una natalitat entre les més baixes d’Europa.
L’envelliment de la població: cada vegada hi ha més persones majors i menys joves.
L’augment de l’esperança de vida: l’OMS (Organització Mundial de la Salut) xifra la mitjana de vida dels espanyols per 2013 en 82,2 anys. Els homes arriben als 79 anys, mentre que les dones aconsegueixen els 85 anys.
Quins components formen part de la nova reforma de les pensions
El factor de sostenibilitat
És el mecanisme que intenta garantir la viabilitat de la Seguretat Social mitjançant una revisió automàtica que pugui corregir la despesa excessiva en pensions, a través de tres variables:
Ajust del pagament de les pensions, cada any, en funció de l’esperança de vida. Es tracta del coeficient d’equitat intergeneracional de les noves pensions, és a dir, el càlcul de la quantia de la prestació tenint en compte l’esperança de vida.
Desvincular de la pujada de l’IPC (Índex de Preus al Consum) les revaloracions de les pensions, amb la finalitat de moderar la despesa pública.
Actualització cada any de les pensions, d’acord amb la marxa de l’economia a cada moment.
Per la seva banda, la Comissió Europea sosté que l’aplicació del factor de sostenibilitat no pot esperar fins a 2027, com estava previst en la reforma de les pensions que va entrar en vigor al gener de 2013.
L’esperança de vida per calcular la pensió
S’ha proposat que la pensió inicial s’ajusti al total de les prestacions que pugui percebre el nou jubilat, prenent en consideració l’esperança de vida de la seva generació. Els experts assenyalen que, en un sistema com l’actual, la pensió mensual suposa una gran despesa, doncs els beneficiaris viuen cada vegada més anys.
Les pensions deixaran de pujar conforme a la inflació
Les prestacions evolucionaran al ritme que marqui la marxa de l’economia (d’acord amb els ingressos i despeses del sistema), i no amb les fluctuacions dels preus, com es feia fins ara. Així, les pensions poden augmentar quan la situació econòmica sigui positiva i pugin els salaris o la productivitat. De qualsevol forma, aquestes prestacions tindran pujades moderades i mai s’incrementaran per sobre de l’IPC.
L’equilibri del sistema de pensions
A través del factor de sostenibilitat es pretén que el sistema de pensions romangui en equilibri al llarg del cicle econòmic, no solament en un any determinat.
Veuran reduïdes les seves pensions els jubilats?
Encara que, en principi, els pensionistes no veuran retallada la quantia de les seves prestacions, sí perdran poder adquisitiu a causa de la inflació, que ja no es prendrà com a referència per revaloritzar-les. Així, les pensions futures no seran inferiors a les actuals, però tampoc es revaloritzaran tant.
La nova reforma de les pensions afectarà, en major mesura, als treballadors que tenen més de 45 anys
Els experts asseguren que hi ha un límit que no es traspassarà, ja que la reforma no implica un minvament del valor nominal de les pensions, encara que aquestes s’aniran reduint a poc a poc, doncs augmentaran per sota de la inflació, la qual cosa suposa una rebaixa en termes reals.
En qualsevol cas, com la pensió inicial mitjana dels jubilats serà més baixa, per compensar-la s’està proposant el foment del retard voluntari del retir del mercat de treball.
Així mateix, es pretén que l’IPC sigui el topall màxim de pujada anual de les prestacions, de tal forma que, en els anys de bonança, s’aconsegueixi un estalvi que vagi engrossint la guardiola per al moment en què arribi un període de crisi.
En quina situació quedaran les pensions
Pensions de les persones que ja estan jubilades:
Per els qui ja estan jubilats, s’establirà una fórmula de càlcul per revaloritzar les pensions, en funció de com es generin els ingressos i les despeses del sistema, això és, de com marxi la situació econòmica.
Pensions de les persones que es jubilin en el futur:
Al moment en què es produeixi el retir, es calcularà l’esperança de vida d’aquesta generació de manera que, segons augmenti aquesta, es redueixi la pensió, i al revés. Les persones que encara no s’han jubilat seran, sens dubte, les grans damnificades per la rebaixa de les pensions.
La reforma afectarà, en major mesura, als treballadors que tenen més de 45 anys en l’actualitat, ja que els més joves assistiran, amb tota probabilitat, a futures reformes abans que els arribi el torn de jubilar-se.
En la nova reforma també es contempla un retard en l’edat de jubilació més enllà dels 67 anys fixats a partir de 2027 i que augmenti el nombre d’anys de cotització necessaris per aconseguir el total de la base reguladora, o que es tingui en compte un període major per calcular la prestació, fins a aconseguir la totalitat de la vida laboral, com ocorre en altres països d’Europa.
Tot això, es tradueix en unes dures mesures d’ajust cap a un dels segments de la població més indefensos, els pensionistes, que veuran les seves prestacions minorades en més d’un 22%, segons els càlculs de l’Institut d’Estudis Fiscals.
