Pagar per tot

Paguem cada vegada per més serveis

Són nombrosos els economistes que basen la sortida de la crisi en l’augment del consum. Però, amb sous cada vegada menors i una taxa d’atur superior al 25%, és difícil que els espanyols puguin consumir. A més, no solament no es facilita la vida al ciutadà, sinó que cada vegada cal pagar per més serveis, fins ara gratuïts, comprometent l’economia domèstica de milions d’espanyols.

La política de pagar per tot va començar fa menys de dues dècades, però en l’actualitat arriba a límits insospitats. Tant gestors públics com l’empresa privada veuen els beneficis clars de guanyar uns cèntims més cobrant per serveis que sempre havien estat gratuïts per als ciutadans.

Parquímetres, copago de medicaments, duplicats de documents… cada vegada es cobra per més serveis fins ara gratuïts

Fa ja uns anys, es va passar de poder rebre informació telefònica gratuïta per a nombrosos serveis (sol·licitar l’hora, consultar l’estat del temps…) a abonar cada trucada. La política de cobrar per tot va continuar amb pagar per aparcar al carrer, amb zones establertes, parquímetres, horaris…, quan en teoria ja es paga aquest concepte en abonar l’impost de circulació. I segueix, imparable, amb el copago de fàrmacs, el previsible abonament per l’ús de les autovies… i fins a per anar al bany! L’última notícia és que en l’estació de Porta d’Atocha de Madrid, caldrà pagar 0,60 cèntims si es desitja fer ús del bany, fins ara públic.

Alguns dels serveis pels quals es cobra o es pretén cobrar són els següents. Es pot evitar abonar-los en tots els casos?

• Autovies:

  Encara no són de pagament, però pot ser que arribin a ser-ho. L’Associació de Concessionàries d’Autopistes de Peatge (ASETA) ha instat al Govern al fet que abordi la implantació del cobrament d’un peatge per l’ús de les autovies, ara gratuïtes. Amb aquesta mesura s’aconseguirien 10.000 milions d’euros anuals, segons indica el president de l’associació, José Luis Feito, qui considera que no és viable que Espanya segueixi pagant el manteniment d’una xarxa d’autovies de gran capacitat de 12.000 quilòmetres de longitud, amb càrrec als pressupostos. En cas d’implantar-se, serà una de les mesures el pagament de les quals no podrà evitar-se, tret que s’esculli circular per carreteres secundàries, que faran els viatges més llargs i pesats.

• Copago de medicines o per la butaca d’acompanyant a l’hospital:

  Des de fa uns anys veure la televisió a l’hospital no és gratis, però pagar per acompanyar a un familiar malalt (com succeeix en alguns centres catalans) o haver de sufragar-se les despeses d’una malaltia trenca l’accés universal en condicions d’equitat als serveis públics sanitaris. No obstant això, és un de les despeses inevitables, ja que, o es paga, o no es rebrà el servei.

• Parquímetres:

  En aquesta taxa s’apel·la a la idea de ser més acurats amb el medi ambient. I, així, aparcar en la via pública va passar, de la nit al dia, a ser onerós per al ciutadà. Si no es posseeix un garatge (pel qual també abona la persona els seus impostos) i s’aparca al carrer, cal pagar, excepte si es fa a la zona de residència (reservada previ abonament d’una quota anual).

• Pagar per ser rescatat:

  Més alla dels casos de clara negligència en alpinisme, és difícil estar d’acord amb que es privatitzin i facturin com a serveis de pagament el rescat en muntanya. Al març de 2012, el salvament d’una persona que practicava escalada, activitat que la normativa considera com a esport de risc, va ser gravat amb una quantia total de 2.417 euros a Euskadi.

• Duplicat de targeta sanitària:

  A Madrid cal parar esment a no perdre la targeta sanitària, ja que qui l’extraviï haurà d’abonar 10,10 euros, en concepte de taxa d’emissió successiva per causa no imputable a l’Administració.

• Baños:

  Adif, l’empresa pública que administra la infraestructura ferroviària a Espanya, ha assignat la gestió de les condícies de l’estació de tren d’Atocha a 2theloo, empresa especialitzada en aquest tipus de serveis. Quan comencin a estar operatives les noves instal·lacions, caldrà tenir xavalles sempre a mà, doncs utilitzar-los costarà 0,60 cèntims d’euros. Es pot evitar aquesta despesa si es té bitllet, ja que els banys de les zones d’embarqui seguiran, de moment, sent gratuïts.

• Quota per instal·lar plaques solars a casa:

  El Govern cobrarà una quota anual a els qui instal·lin plaques solars fotovoltaiques en el seu habitatge, com a mesura de suport al consum elèctric tradicional. Si es desitja tenir una llar eficient i “verd”, caldrà pagar aquest plus.

• Gel de les begudes i la gerra d’aigua:

  Són despeses menors, però que, al final, sumen. Cobrar a part el gel en les begudes o el cafè (que amb gel costa 15 cèntims més que solament), o una gerra d’aigua (de l’aixeta), és gairebé un afront per al consumidor. La manera d’evitar pagar això és deixar a un costat la vergonya i preguntar per què conceptes es cobra o, en veure que cal abonar els citats productes, no tornar a aquest lloc.

• Cobrar per inflar les rodes en la gasolinera:

  El servei de comprovar la pressió de l’aire dels pneumàtics i inflar-los ha estat per costum gratuït. Però ja hi ha gasolineres que comencen a sol·licitar una quantitat (mínima) per utilitzar-ho. En aquest cas, com en l’anterior, el més convenient és anar-se d’aquesta gasolinera, no tornar, i buscar una altra, ja que és un servei molt estès.