Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pagarés d’empresa

Es tracta de la versió privada de les lletres de l'Estat, una de les inversions menys populars entre els estalviadors

Img cheque Imatge: Arjun Kartha

Entre les infinites alternatives de les quals disposa un inversor per rendibilitzar els seus estalvis es troba la dels pagarés. Una inversió que si bé està molt assentada al mercat financer espanyol, encara no és massa popular entre els seus estalviadors. Un pagaré d’empresa es defineix com un document en el qual es recull un compromís de pagament contret per la societat emissora, a favor del titular del mateix, a una data fixa, que és la del seu venciment. L’objectiu és el de la captació de recursos financers a curt termini, per a l’emissor, o com un producte d’inversió, per al subscriptor. Una de les causes per la qual aquest producte no està prou assentat al mercat financer es deu al fet que els pagarés d’empresa no solen comptar amb cap tipus de garantia específica, només estan avalats per la garantia general de la societat emissora, la qual cosa fa necessari l’exigència d’un bon “rating”. Convé aclarir que un “rating” representa l’opinió d’una agència de qualificació crediticia sobre la capacitat i la disposició d’un emissor a complir puntualment els pagaments derivats d’un instrument de deute, com per exemple un bo, al llarg de la vida d’aquest instrument. En aquest sentit urgeix advertir als inversors que no són recomanacions de compra o venda de títols, ni garanteixen que no es produirà un impagament en un moment determinat.

En tractar-se de valors emesos al descompte, l’import efectiu es determinarà al moment de l’emissió de cadascun dels pagarés, en funció del tipus d’interès i els terminis pactats. És a dir la recuperació del capital invertit més els seus respectius interessos s’abonaran una vegada s’hagi acabat el termini d’emissió, com ocorre amb la majoria d’inversions en renda fixa (lletres, bons o obligacions). El rendiment ve dau per la diferència entre el preu de reemborsament (nominal) i el d’adquisició (efectiu). D’aquesta forma, qui hagi invertit en un pagaré d’empresa la quantitat de 25.000 euros a un tipus de tipus d’interès del 4,50%, al venciment del mateix es trobarà en el seu compte corrent 26.200 euros, és a dir, els 25.000 euros invertits inicialment més 1.250 euros derivats de la rendibilitat del pagaré. S’emeten en títols nominatius, i es poden transmetre per qualsevol mitjà, tenint en compte que està exempt de l’impost de transmissions. Una altra qüestió que han de tenir en compte els qui ho contractin és que cotitzen al mercat secundari organitzat oficial.

Renda fixa a curt termini

Malgrat la seva aparent complexitat i per a una millor comprensió del que significa la seva inversió es pot dir que els pagarés d’empresa són la versió privada de les lletres, és a dir, renda fixa a curt termini emesa per empreses diferents a l’Estat. Poden ser empreses que cotitzen o no al mercat continu. Aquí és on apareix un element diferenciador amb la renda variable, ja que no és obligatori que els pagarés ho emetin empreses que cotitzen en Borsa. No obstant això, a canvi, el banc o caixa d’estalvis no afegeix la seva garantia de cobrament, depèn de la solvència de l’empresa emissora i el client assumeix el risc de l’emissor.

Un altre aspecte per valorar sobre aquest producte és que cotitza al Mercat de Renda Fixa AIAF i es pot contractar a través de qualsevol entitat o intermediari financer. Per a això és convenient informar-se en qualsevol sucursal dels pagarés que hi ha en aquests moments al mercat, ja que se solen renovar periòdicament. Tenen fixat un import mínim de contractació que depèn del pagaré que emet cada empresa, encara que el normal és que oscil·lin entre 10.000 i 50.000 euros, la qual cosa suposa un petit desavantatge pel que fa a altres productes d’inversió, com per exemple els dipòsits, l’import mínim dels quals per subscriure’ls no és tan alt i per tant és més assequible.

Tipus de pagarés

El pagaré d’empresa, en definitiva, és un document que conté un compromís escrit de pagament d’una certa quantitat de diners en un termini determinat, que pot ser curt o llarg. El pagament ha d’efectuar-se en la data marcada i cobrant els interessos durant la compra del pagaré. Són venciments a curt termini, generalment 3, 6 o 12 mesos i fins a 18 mesos com a màxim i és la pròpia empresa qui actua com a garant dels pagarés. Un altre aspecte que els identifica és que estan destinats per a diversos segments inversors, d’aquí la varietat de tipus de pagarés entre els quals es pot triar, d’acord al perfil de l’inversor, ja siguin petites o mitges empreses.

  • Pagarés seriats: es distribueixen mitjançant subhasta i pot comprar-los qualsevol inversor que ho desitgi. El seu ús exigeix inscripció en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
  • Pagarés singulars o a mesura: es tracta d’operacions úniques, en general, de quantitats de diners bastant elevades a termini molt curt. Són les més habituals en les petites i mitges empreses.

Característiques i contractació

Aquest producte d’inversió es distingeix d’uns altres per tres variables que l’inversor domèstic ha de considerar a l’hora de la seva contractació:


  • El valor nominal és variable, i és la societat emissora qui ho fixa. La pràctica habitual és un nominal d’1.000 o 3.000 euros.
  • Els interessos s’emeten al descompte, on la diferència entre el valor nominal pel qual s’amortitzen i el preu de compra és l’interès de la inversió.
  • El preu efectiu d’emissió de cada pagaré serà el que resulti, en funció del tipus d’interès que s’apliqui i del termini de venciment, en cada cas.

La contractació d’aquest tipus de productes comporta una sèrie d’avantatges i desavantatges per a les persones que es decideixin a subscriure’ls en els propers mesos. Aquestes són algunes de les valoracions per sospesar si aquesta inversió és rendible o no per als interessos dels particulars.

A favor de la seva contractació:

  • La rendibilitat és més elevada que altres tipus de renda fixa.
  • S’emeten amb el temps i import necessari a cada moment.
  • Suposa una opció inversora i de finançament a curt termini.
  • Es pot contractar a través de qualsevol entitat o intermediari financer.

En contra de la seva contractació:

  • Cal ser molt acurat en l’elecció d’aquest producte i seleccionar aquells pagarés emesos per empreses de reconeguda solvència.
  • En moltes de les ocasions l’import mínim que estableixen les empreses emissores és bastant elevat per a l’economia de l’inversor mitjà.

TRACTAMENT FISCAL DELS PAGARÉS

El tractament fiscal d’aquest producte d’inversió tan específic s’assembla al d’altres modalitats pertanyents a la renda fixa, encara que conté algunes diferències que és convenient conèixer per els qui ho contractin.

El rendiment obtingut és considerat rendiment implícit del cabdal mobiliari en l’exercici en el qual es produeixi la venda o amortització. Però la seva tributació difereix si el contractant és persona física o jurídica. D’aquesta manera, aquests rendiments estan exempts de retenció a compte de l’Impost de societats (IS) per a les persones jurídiques. Però si els subscriptors fossin persones físiques sí estarien sotmesos a retenció per l’Impost sobre la Renda (IRPF) i l’Impost de Societats. Aquesta retenció es practica en cada transmissió i en la cancel·lació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions