A Espanya, el més habitual és que els empleats per compte d’altri rebin 12 o 14 pagues anuals, encara que també hi ha empreses que abonen 15, 16 o fins i tot 24 pagaments a l’any. El nombre de pagues que percep un empleat varia i ho fa en funció de les característiques del contracte i el conveni al que s’aculli. Ara bé, el fet de cobrar més o menys pagues no interfereix en la quantitat final percebuda, i el total ha d’acarar-se en termes de salari brut anual.
12 pagues més dos extres
La legislació estableix que el mínim a percebre per un empleat és de 12 pagues, una per cada mes treballat. A elles cal sumar les dues pagues extraordinàries, una fixa de Nadal, que es reporta de juliol a desembre, i una altra en el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l’empresari i els representants legals dels treballadors.
El fet de percebre solament 12 mensualitats es deu al fet que les dues pagues extra són prorratejades en el salari, en tractar-se d’una part més del salari anual. En moltes ocasions, i segons el conveni, les companyies no ofereixen la possibilitat de seleccionar el nombre de pagues, però en d’altres, el treballador pot triar com prefereix rebre-ho.
La legislació estableix un mínim de 12 mensualitats, però no contempla un màxim anual
Al moment de signar el contracte, el treballador ha de tenir molt clar si les quantitats que va a percebre cada mes inclouen les dues pagues extra prorratejades o no, ja sigui segons el conveni o d’acord al contracte individual convingut.
Com es determina el nombre de pagues
Les activitats de tots els assalariats estan regulades per l’Estatut dels Treballadors, que en el seu article 31 recull el dret a percebre el cobrament de les pagues extra. Aquestes gratificacions extraordinàries formen part del total de sou percebut pel treballador segons el contracte acordat. Algunes empreses, a més de les dues extres de desembre i de juliol, lliuren altres gratificacions semestrals, o de beneficis, gairebé sempre al març.
La legislació sobre el nombre de pagues estableix aquest mínim citat de 12 mensualitats, però no contempla un màxim anual. És el conveni col·lectiu vigent el que determina la seva quantitat, o bé un acord aconseguit entre l’empresari i el treballador al momentde la signatura del contracte. És en aquest tipus de situacions, o davant l’absència d’especificacions concretes en un conveni, quan els empleats poden decidir com rebre la seva remuneració.
Poden cobrar el sou complet equivalent a cada mes -prorratejar un percentatge de la paga en la nòmina mensual-, o bé percebre aquesta part del salari en dues pagues extra.
Què convé més, 12 o 14 pagues?
El nombre de pagues no influeix en el total que es percep a final d’any, en la quantitat bruta anual acordada.
El nombre de pagues no influeix en el total que es percep a final d’any
- 12 pagues: des d’un punt de vista financer, si es paguen aparti les extres, l’empresari reté una part del sou del treballador durant aquests sis mesos.
A més, la sola existència de la inflació en aquest període farà que el sou retingut perdi valor. En tractar-se de quantitats petites -si es pren com a referència la mitjana salarial espanyola- la pèrdua de capacitat adquisitiva és escassa, però també cal tenir en compte el cost d’oportunitat de no disposar d’aquests diners fins a sis mesos després.
14 pagues: els arguments en favor d’aquest sistema se centren en una major possibilitat d’estalvi. Aquestes gratificacions concretes permeten fer front millor a les despeses inherents a l’època estival i el Nadal sense haver de recórrer al endeutament per una mala planificació.
En termes financers, si la freqüència de cobrament és molt alta, fins i tot per dia, els interessos serien majors en tenir una part del sou remunerant de manera constant. Però la quantitat seria molt petita, i els interessos menors.
A més, caldria considerar la liquiditat extra d’aquests dos mesos i el valor subjectiu d’una paga doble.
Hisenda aplica les retencions en el nombre de pagues que tingui el treballador, mentre que la Seguretat Social ho fa en 12.
Aquesta menor retenció explica el fet que la paga extraordinària pugui ser major que el sou mensual. Però la retenció es fa sobre el salari brut total.
