Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Parelles de fet, què passa quan trenquen?

Per donar per finalitzada una unió de fet, n'hi ha prou amb separar-se o donar-se de baixa en el registre, però si hi ha fills, béns comuns o reclamacions, la ruptura es complica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 18 de Abril de 2014
img_alquiler hd_

Quan s’acaba l’amor o la convivència es fa insuportable, el millor és separar-se. En el cas dels matrimonis, l’habitual és trobar per davant un camí legal més o menys llarg. En el de les parelles de fet, les coses són molt semblants. Lluny del que podria suposar-se, a causa de l’absència de “papers”, quan hi ha fills, si es tenen béns en comú o un dels membres reclama drets a l’altre, la ruptura és gairebé igual a la d’un matrimoni. A continuació s’explica què succeeix quan es trenca una unió de fet i com actuar.

Imatge: John Althouse Cohen

Com totes les parelles, les unions de fet també es trenquen. I encara que la idea generalitzada és que no caldrà realitzar cap tràmit per separar-se, no sempre és tan senzill. Moltes parelles descobreixen el “casades que estan” al moment de dir-se adeu. Per això, convé saber què succeeix en cas de tenir fills en comú o béns compartits, ja que la separació pot complicar-se, especialment si un dels membres de la parella se sent agraviat per l’altre.

Què passa amb els fills?

Quan una parella de fet trenca, si un dels membres queda en pitjor situació econòmica, per equilibrar-la es pot pactar una “pensió reparadora”

Quan una parella de fet té nens, amb independència del temps que porti convivint i de si està o no inscrita en el registre de parelles de fet, deuria sempre posar en ordre totes les qüestions relatives als menors. D’aquesta manera, si arriba una ruptura, tot estaria arreglat i s’evitarien problemes posteriors.

En molts casos, si una parella de fet es desfà, l’habitual és arribar a un acord verbal i deixar decidit qui cuidarà als petits, les visites de l’un altre membre de la parella i com repartiran les despeses dels fills. Però aquesta classe d’acords solament és possible si hi ha bon enteniment entre els pares, i convé tenir molt en compte que no tenen cap valor legal.

Per això, és millor pactar i dur a terme un procediment legal per deixar establert a qui li correspon la custòdia, les visites de l’altra part i la pensió alimentosa per als fills. Si no s’arriba a un acord, els menors mai queden desprotegits, perquè qui queda amb la seva custòdia pot reclamar que un jutge fixi la pensió. D’aquesta manera, amb una sentència, si hi ha incompliments es poden prendre mesures.

L’habitatge

L’habitatge , que és un dels temes més peliagudos en qualsevol separació, en el cas d’una parella de fet es pot complicar encara més:

  • Si hi ha fills comuns, el pis ho gaudiran ells i el pare que quedi al seu càrrec, encara que no sigui el propietari.

  • Si la casa es va comprar entre els dos, cada membre és amo de la meitat de l’immoble. Si no hi ha acord, es pot demanar que un jutge divideixi el patrimoni, i serà també ell qui decideixi qui ha de quedar-se en l’habitatge.

Si la casa on convivia la parella de fet és llogada, hi ha diverses opcions:

  • Que els dos siguin titulars del contracte de lloguer. Es farà el que acordin els dos membres de la parella, però si no, la qual cosa disposi el jutge. Si hi ha fills, sempre es prendrà la decisió que més els protegeixi.

  • Solament un figura com a titular. Quan acaba la convivència, la llei contempla la possibilitat de subrogar-se en el contracte d’arrendament a la persona amb qui convisqui el titular, en les mateixes condicions i drets, sempre que la relació hagi durat almenys dos anys o es tinguin fills comuns.

El repartiment de béns

  • Si es trenca la parella de comú acord, es poden repartir els béns de forma verbal o a través d’un document privat, si no hi ha béns immobles comuns.

    Si compartien béns immobles o si van pactar davant notari un règim econòmic, es faria el repartiment mitjançant una escriptura pública.

  • Si la parella no arriba a un acord per al repartiment del seu patrimoni i té béns comuns, haurà d’acudir davant el jutge.
    Davant est, tots dos han d’acreditar que la unió de fet ha existit i que durant el temps que va durar es va regir per un determinat sistema econòmic. També han de demostrar que la unió ja ha acabat i que s’ha de donar per finalitzat el seu règim econòmic per procedir a l’atribució de béns a cada membre de la parella.

Indemnitzacions per convivència

Les indemnitzacions per convivència són el més complicat de solucionar en les ruptures de les parelles de fet sense fills. En viure junts, els dos membres han de contribuir al sosteniment de les càrregues consubstancials a la convivència: pagament d’aigua, llum, telèfon, aliments… Quan la parella trenca, com en un matrimoni, un d’ells pot quedar en pitjor situació econòmica, i per equilibrar-la, es pot pactar (per endavant o al moment de la ruptura) una “pensió reparadora”.

També es pot recórrer a un jutge perquè l’atorgui en cas que no hi hagi acord. Per obtenir la indemnització s’haurà de reconèixer judicialment l’existència de la unió de fet i, a més, la part que sol·licita l’establiment d’aquesta pensió ha d’haver-se dedicat -i continuar fent-ho- a cura de la família o de l’activitat familiar.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions