Parelles de fet, què passa quan trenquen?

Una parella de fet és la unió estable, diferent del matrimoni, formada per dues persones. Es tracta d’una relació d’afecte i de convivència duradora. A més, ha de ser notòria i pública.

• Ser major d’edat o menor emancipat (a partir de 16 anys si vius de manera autosuficient).
• Estar solter: estar casat invalida el registre.
• No pot haver-hi parentiu directe entre tots dos.
• Un dels dos membres de la parella (o tots dos) ha d’estar empadronat en la comunitat autònoma on es vol registrar la unió.
• Cal demostrar un període de convivència.

Com no existeix una llei general i cada comunitat autònoma ho té regulat de manera diferent, és important acudir als organismes específics de les comunitats o als ajuntaments per a saber si existeixen requisits específics que s’hagin de complir.

Molts dels drets, obligacions i beneficis són comuns als dels matrimonis:

Tenen dret a permisos per paternitat o maternitat.

A més, després de l’aprovació de la nova llei de famílies, tenen dret a comptar amb el permís de 15 dies per registrés com a parelles de fet, com s’atorga després de contreure matrimoni.

Des de 2022, les parelles de fet han de complir els mateixos requisits que els matrimonis per a obtenir la pensió de viduïtat.

Les parelles de fet tenen les mateixes oportunitats per a adoptar que un matrimoni, sense importar si es tracta d’una parella de diferent o del mateix sexe.

Les principals diferències es troben lligades a l’aspecte econòmic de la unió:

• No tenen règim econòmic matrimonial, encara que poden adoptar acords verbals o escrits davant notari, si ho desitgen.
• En declarar per l’IRPF, no pot fer-se de manera conjunta. És obligatori realitzar-les de manera individual, existeixin descendents o no.
• Respecte a les herències, la legislació estatal no contempla a les parelles de fet com a hereus. Hi ha comunitats autònomes que sí que equipessin a la parella de fet amb el cònjuge vidu, unes altres que reconeixen determinats drets a la parella supervivent i altres que manquen de normativa. El més recomanable és atorgar testament a favor de la parella de fet (encara que sempre es respectarà la legítima dels hereus forçosos).

Com totes les parelles, les unions de fet també es trenquen. I encara que la idea generalitzada és que no caldrà realitzar cap tràmit per a separar-se, no sempre és tan senzill.

Moltes parelles descobreixen el “casades que estan” en el moment de dir-se adeu. Per això, convé saber què succeeix en cas de tenir fills en comú o béns compartits, ja que la separació pot complicar-se, especialment si un dels membres de la parella se sent agreujat per l’altre.

Quan una parella de fet té nens, amb independència del temps que porti convivint i de si està o no inscrita en el registre de parelles de fet, deuria sempre posar en ordre totes les qüestions relatives als menors. D’aquesta manera, si arriba una ruptura, tot estaria arreglat i s’evitarien problemes posteriors.

En molts casos, si una parella de fet es desfà, l’habitual és arribar a un acord verbal i deixar decidit qui cuidarà als petits, les visites de l’altre membre de la parella i com repartiran les despeses dels fills.

Però aquesta classe d’acords només és possible si hi ha bona entesa entre els pares, i convé tenir molt en compte que no tenen cap valor legal.

Per això, és millor pactar i dur a terme un procediment legal per a deixar establert a qui li correspon la custòdia, les visites de l’altra part i la pensió alimentària per als fills.

Si no s’arriba a un acord, els menors mai queden desprotegits, perquè qui quedi amb la seva custòdia pot reclamar que un jutge fixi la pensió. D’aquesta manera, amb una sentència, si hi ha incompliments es poden prendre mesures.

L’habitatge, que és un dels temes més espinosos en qualsevol separació, en el cas d’una parella de fet es pot complicar encara més. Què passa si em separo en una parella de fet?

Quan hi ha fills comuns, el pis el gaudiran ells i el progenitor que quedi al seu càrrec, encara que no sigui el propietari.

En aquest cas, cada membre és amo de la meitat de l’immoble. Si no hi ha acord, es pot demanar que un jutge divideixi el patrimoni, i serà també ell qui decideixi qui ha de quedar-se en l’habitatge.

La casa on convivia la parella de fet és llogada? Hi ha diverses opcions:

• Que els dos siguin titulars del contracte de lloguer. Es farà el que acordin els dos membres de la parella, però si no, el que disposi el jutge. Si hi ha fills, sempre es prendrà la decisió que més els protegeixi.
• Només un figura com a titular. Quan acaba la convivència, la llei contempla la possibilitat de subrogar-se en el contracte d’arrendament a la persona amb qui convisqui el titular, en les mateixes condicions i drets, sempre que la relació hagi durat almenys dos anys o es tinguin fills comuns.

• Si es trenca la parella de comú acord, es poden repartir els béns de manera verbal o a través d’un document privat, si no hi ha béns immobles comuns.

• Si compartien béns immobles o si van pactar davant notari un règim econòmic, es faria el repartiment mitjançant una escriptura pública.

Si la parella no arriba a un acord per al repartiment del seu patrimoni i té béns comuns, haurà d’acudir davant el jutge.

Les indemnitzacions per convivència són el més complicat de solucionar en les ruptures de les parelles de fet sense fills. En viure junts, els dos membres han de contribuir al sosteniment de les càrregues consubstancials a la convivència: pagament d’aigua, llum, telèfon, aliments…

Quan la parella trenca, com en un matrimoni, un d’ells pot quedar en pitjor situació econòmica, i per a equilibrar-la, es pot pactar (per endavant o en el moment de la ruptura) una “pensió reparadora“.

També es pot recórrer a un jutge perquè l’atorgui en cas que no hi hagi acord. Per a obtenir la indemnització s’haurà de reconèixer judicialment l’existència de la unió de fet i, a més, la part que sol·licita l’establiment d’aquesta pensió ha d’haver-se dedicat —i continuar fent-lo— a cura de la família o de l’activitat familiar.