Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pares, juristes i experts reclamen una Llei per a la Mediació Familiar

El 75% de les parelles que trenquen busquen un acord per a evitar els judicis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 18deAbrilde2002

Cada dia, 400 nens assisteixen a Espanya a l’esquinçament emocional de la separació dels seus pares. Fins ara, aquest ha estat el primer pas per a una més que probable guerra de trinxeres legals generadora de diversos graus de violència emocional, a vegades amb dramàtiques conseqüències. Vint anys després de la Llei de Divorci, un milió de parelles espanyoles han consumat la separació o el divorci. Un termini en el qual també les formes de família han canviat (“de fet”, homosexuals, monoparentals,…) així com els papers tradicionals. La dona ha sortit de la llar i l’home entra més en ell per a encarregar-se de les obligacions casolanes.

En aquest escenari, els múltiples interessos personals i professionals implicats reclamen noves normes per a nous protagonistes i, sobretot, una “nova cultura de la conciliació”. “Les guerres legals, són guerres al cap i a la fi, i causen estralls. Cal fer el canvi qualitatiu perquè moltes malalties socials vénen d’aquesta tensió”, explica l’advocat mediador, Antonio Sastre. “És molt gratificant treballar amb gent que busca l’interès del menor sobretot. Gent que ha fet el pas endavant i cerca el consens”, postil·la la també mediadora Marisa Sacristán, fundadora fa vuit anys a Valladolid d’Aprome (Associació per a la Protecció del Menor), una de les primeres ofertes de mediació a Espanya. En el Congrés de Mediació Familiar (octubre 2001, Valladolid) hi ha múltiples testimoniatges de jutges que reclamen la mediació familiar com a terreny de joc.

En aquest context, els principals protagonistes també han canviat l’estratègia. L’Associació de Pares Separats d’Espanya porta mesos difonent l’anomenat “Informe Iceberg”. En ell argumenten que l’esforç de compromís social no es correspon amb el tracte que reben de la justícia. “El 96% de les sentències deixen a l’home sense llar, ni fills per pur masclisme judicial”, explica el seu president nacional, Juan Luis Rubio. En la seva campanya exhibeixen diversos informes que asseguren que els nens reben més agressions de les seves mares que dels seus pares, per a reclamar “una nova llei de divorci directa i la custòdia compartida dels fills”, conclou Rubio. A l’altre costat, les mares reconeixen els avanços de l’home, però consideren aquesta guàrdia i custòdia compartida “una aberració que, perquè no es mogui el nen, fa moure’s als pares”, diu la portaveu de Solidaritat amb Mares Solteres i Separades, Belén Repiso.

Debat madur

En el que sí que hi ha acord general és en la maduresa del debat per al naixement de la Llei de Mediació Familiar. A Espanya, tres de cada quatre ruptures busquen ja un acord entre les parts per a evitar arribar a judicis. En molts casos, la bona voluntat no és suficient i la falta de regulació deriva amb el pas del temps en falses ruptures que fan encara més dolorosa la situació. “Són problemes de la família resolts per ella mateixa amb el suport de professionals de tota mena, i sempre sota la tutela i homologació del jutge”, resumeix el jurista Antonio Sastre. Així, estaria més a prop el final de l’anomenat “estrès processal”, molt diagnosticat pels psicòlegs i de funestes conseqüències.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions