Des del passat 1 d’octubre, totes aquelles persones que desitgin viatjar amb el seu gos a algun país de la Unió Europea hauran de fer-lo amb el seu passaport o Document Nacional d’Identitat i el passaport del seu animal de companyia. Una mesura que respon a una decisió de la Comissió Europea de 26 de novembre de 2003, amb la qual es pretén controlar més eficaçment el número desplaçaments que es realitzen amb animals domèstics pels països de la UE.
Més control i organització
La decisió ha estat rebuda amb entusiasme perquè suposa un control més efectiu dels viatges intracomunitaris de gossos, gats i fures. Es tracta d’un document molt més complet que l’actual cartilla sanitària que, a més, “en algunes comunitats autònomes, ni tan sols està establerta, com és el cas de Castella-la Manxa”, expliquen des de l’Associació Madrilenya de Veterinaris d’Animals de Companyia, AMVAC. I és que són diverses les comunitats en la qual no hi ha un model de cartilla veterinària especifico, i en altres com Castella i Lleó, Extremadura i Múrcia, no està normalitzada la identificació.
Gràcies a aquest passaport, tots els països de la UE disposaran d’unes dades generals comunes dels gossos que entren o surten del seu país. “En tractar-se d’un reglament que ve d’Europa, totes les nostres províncies s’hauran d’ajustar a ella abans o després”, asseguren des d’AMVAC.
No obstant això, es recomana que abans d’iniciar el viatge els amos d’animals domèstics consultin amb el consolat del país al qual s’anirà o amb la companyia aèria amb la qual volin, ja que en alguns els requisits d’entrada de l’animal són molt més exigents. És el cas de Regne Unit, Irlanda i Suècia, on es requereix que els animals passin tests d’anticossos antirràbics realitzats en laboratoris especials, a vegades, fins i tot mesos abans d’iniciar el viatge de partida.
No obstant això, el passaport aprovat pel Parlament Europeu no sols és imprescindible per a sortir d’algun país de la UE sinó per a entrar de nou en ell si, per exemple, s’ha romàs en un altre país o continent. “Els propietaris d’animals que viatgin amb ells a determinats països de Sud-amèrica i Àfrica, entre altres, hauran de sortir d’Espanya -si volen tornar amb l’animal- amb el seu passaport en regla. Aquest ha d’incloure les dades del microxip, antirràbica i test serològic d’anticossos de ràbia, ja que si no ho tenen, no els deixaran entrar de nou a Espanya”, relaten des d’AMVAC.
Dades generals del passaport
Aquest document, fruit de l’harmonització legislativa comunitària establerta pel reglament CE núm. 998/2003, recull informació referent tant al propietari -les seves dades personals- com a l’animal. El model que s’ha establert “està recollit en la Decisió de la Comissió núm. 2003/803/CE”, explica Pedro Oliver, del Cos Nacional Veterinari, de la Subdirecció General de Sanitat del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Es tracta d’una cartilla de color blau, redactada en la llengua o llengües oficials de cada país, i en anglès, en la portada del qual destaca la llegenda ‘Passaport per a animals de companyia”.
Les dades sobre l’animal s’indiquen després dels del propietari, que es col·loquen en les dues primeres pàgines d’aquest, i són “dades genèriques, el seu nom, espècie, raça, sexe, data de naixement, i tipus color de capa, és a dir, el seu color i les característiques del pelatge”, detalla Joaquín Aragonés, director de l’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals, AVEPA.
Posteriorment, es descriuen les dades relatives a la identificació de l’animal: número de microxip, localització i data d’implantació. “Si es tracta d’un tatuatge, és necessari posar el número i data de realització d’aquest”, comenta Aragonés.
La informació relativa a les vacunacions, desparasitaciones i estat de salut de l’animal es detalla al mil·límetre. De la vacuna antirràbica s’indicarà el fabricant i número de vacuna, el lot d’aquesta, la data de vacunació i validesa, i el segell- signa del veterinari. Les mateixes dades es necessitaran sobre els tractaments contra les paparres- portadores d’importants malalties transmissibles a l’home i a altres animals-, l’echinococcus, així com sobre altres possibles vacunes que hagin estat posades a l’animal. Així mateix, el passaport haurà de portar les dades del test antirràbic realitzat pel veterinari i una declaració del professional sobre l’examen clínic que s’hagi realitzat al gos.
Des d’AMVAC reconeixen que les dades són moltíssimes, “el passaport compta amb més de 30 pàgines, però s’emplenen els uns o els altres depenent del país al qual es vulgui viatjar i amb aquest control s’eviten les transmissions de malalties”.
El preu d’aquesta acreditació ‘animal’ varia segons les províncies en les quals s’emeti, encara que el preu recomanat per a 2005 és de 10 euros, i “els expedeixen els veterinaris, ells són els que s’encarreguen de realitzar tots els tràmits administratius”, comenta Fausto Andrés, administrador del Centre Veterinari Punta.
Cartilla sanitària i microxip
La implantació d’aquest passaport no és incompatible amb la possessió de la cartilla sanitària que, fins ara, havien de posseir tots els animals domèstics. “El passaport és el document vàlid per a aquells gossos que acompanyin als seus amos en un viatge a algun país de la Unió Europea i a tercers països que acceptin aquest document com a vàlid. La cartilla sanitària continua sent vàlida en l’àmbit nacional”, explica Pedro Oliver, del Cos Nacional Veterinari, qui afegeix que és cert que “alguna comunitat autònoma ha decidit substituir la cartilla sanitària pel passaport, però ha estat decisió de la seva pròpia Administració, no és extensible a tot el país”. Per tant, concreta Joaquín Aragonés d’AVEPA, “no substitueix a l’actual cartilla, la informació de la qual depèn de la comunitat autònoma de residència de l’animal”.
Una cosa similar ocorre amb el microxip, una càpsula innòcua que es col·loca en la part esquerra del coll de l’animal, sota la pell, i que conté una seqüència numèrica que li identifica de manera inequívoca. En principi, aquest microxip, ha de continuar implantant-se, encara que la seva “obligatorietat està marcada per les directrius de les diferents comunitats autònomes. Hi ha els qui obliguen els propietaris de gossos i gats a identificar als seus animals mitjançant aquest sistema i unes altres que encara no han legislat sobre aquest tema. Sobre aquesta últimes, s’espera que en els pròxims anys aclareixin la situació”, assegura Aragonés.
Per part seva, des de la Subdirecció General de Sanitat expliquen que “la reglamentació que afecta els animals de companyia és molt més complexa del que a simple vista sembla. Per exemple, malgrat que cada vegada es fa menys, hi ha qui prefereix tatuar al seu gos en lloc d’implantar-li el microxip, encara que aquest només sigui vàlid durant un període transitori”.
