Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pedro Mezquida Prieto, president de l’Associació Nacional d’Empresaris i Professionals Autònoms

No és cert que els autònoms vagin a tenir un subsidi per cessament d'activitat

El 12 d’octubre va entrar en vigor l’Estatut de Treball Autònom, que introdueix millores en les condicions laborals d’aquests professionals. La nova norma inclou un catàleg de drets que els equipara, en certa manera, amb els treballadors per compte d’altri. Pedro Mezquida Prieto, president de l’Associació de Professionals Autònoms (ASNEPA) opina que la llei és positiva encara que es queda en una declaració d’intencions per desenvolupar i, en la seva opinió, encara que l’Estatut és un pas per apropar els treballadors autònoms i els assalariats quant a drets i protecció social i jurídica, es necessita avançar en altres terrenys, com en la baixada d’alguns impostos. El treball autònom, segons afegeix, necessita impulsos perquè contribueix a la inclusió de grups de persones desfavorides, com a moltes dones víctimes de la violència de gènere, que en alguns casos s’han pogut alliberar dels seus marits en aconseguir la independència econòmica muntant el seu propi negoci.

Com valora, en general, el nou estatut per als treballadors autònoms?

Ens sembla positiu ja que exposa els drets i les obligacions dels treballadors autònoms. No obstant això, ens sembla un Estatut d’intencions: tot està pendent de desenvolupament. Es planteja un nou marc jurídic, però tots els assumptes estan pendents de desenvolupar, i en això influiran en major o menor mesurada els vaivens polítics del moment.

De què es beneficiarà l’autònom a partir d’ara?

És lloable l’esforç que s’ha fet per millorar en temes com la conciliació de la vida laboral i familiar, poder contractar a familiars (fins a segon grau) com a assalariats, comptar amb el dret a la baixa per accident laboral, els accidents «in itinere»…

En el dia a dia del treballador autònom, com influirà la nova llei en el desenvolupament de la seva activitat?

La influència serà notable, sobretot, per a la figura de l’autònom econòmicament depenent. També és important la major importància que es dona a la representativad del col·lectiu a través d’associacions que vetllen pels seus interessos. Amb el suport de les associacions sempre és més factible aconseguir avanços en temes importants com les condicions de protecció social, temes fiscals o tributaris, de prevenció i riscos laborals…

En temes fiscals què sol·liciten, en concret?

El primer que caldria fer és agilitar els tràmits burocràtics que permetin engegar el desenvolupament de l’activitat. Nosaltres som els propis recaptadors i els propis liquidadors. Quantes menys traves burocràtiques existeixin, millor. A més, seria interessant aconseguir una rebaixa en l’Impost de Societats. Veuríem raonable una baixada d’aquest impost fins al 15% (en l’actualitat se situa en el 35%, la taxa més elevada de tota la Unió Europea).

Haurien d’agilitar-se els tràmits burocràtics per engegar un negoci, i rebaixar l’Impost de Societats

Com pot saber un autònom quin és el límit en el qual li convé cotitzar?

Els treballadors autònoms compten amb un barem en el qual s’exposen una base mínima i una base màxima per la qual poden cotitzar, com la resta de treballadors. Cada professional pot triar l’opció que prefereixi. L’habitual és començar pagant el mínim, per anar pujant la base de cotització. En qualsevol cas, convé tenir en compte la perillositat del treball. En treballs de risc, convé cotitzar en la part més alta de l’escala. La base és un barem entre el qual el treballador decideix. El nivell triat determinarà la quota que es pagarà, però també les prestacions de les quals es podrà beneficiar. Com més alta sigui, més prestacions. En el límit mínim, les cobertures són més modestes. Cadascun ha de valorar les prestacions que li quedaran.

Creu que el nou estatut animarà el naixement de nous autònoms? Que el treball per compte d’altri precari a Espanya animarà ara, amb el nou estatut, el naixement de nous autònoms?

Sincerament, no crec que el nou Estatut animi la creació de nous treballadors autònoms. No obstant això, en els últims anys sí es ve apreciant una tendència creixent en aquest sentit: està creixent més el nombre de treballadors autònoms que el de contractats per compte d’altri, adscrits al Règim General de la Seguretat Social. Per exemple, en els últims anys hem constatat que l’activitat autònoma és una solució, sobretot, per a immigrants, aturats i fins i tot com a forma de lluita contra la violència de gènere. Ens estem adonant que moltes dones aconsegueixen alliberar-se de marits violents dels quals depenen econòmicament muntant un negoci per compte propi.

Què necessita millorar encara? Quins segueixen sent els principals problemes de l’autònom: els permisos, la sanitat, les baixes per malaltia…?

Un dels principals aspectes que ha de millorar és que es desenvolupi el tema de la conciliació laboral i familiar. En l’Estatut s’estableix que aquest aspecte va a millorar, però no es diu com. Per exemple, un tema que preocupa és saber qui va a pagar que això sigui possible: que el treballador autònom pugui absentar-se hores de treball per, per exemple, anar a buscar al seu fill al col·legi, anar al metge…

Es pretén conciliar la vida laboral i la familiar, però no s’explica com fer-ho i tot queda pendent de desenvolupament

Què proposen?

Nosaltres creiem en els sistemes complementaris. No creiem en un sistema basat exclusivament en les ajudes públiques. Caldrà buscar un terme mitjà. Ens semblaria bo, per exemple, que es creessin guarderies socials.

Una de les propostes estavella del nou Estatut és que els autònoms tindran un subsidi per cessament d’activitat, o subsidi de desocupació. Creu que serà efectiu?

Crec que amb aquest tema s’ha creat un globus sonda que no és gens real. Fa quinze dies, per exemple, es va crear una Comissió d’Experts per valorar la idoneïtat o no de crear un subsidi d’aquest tipus, però no s’ha explicat per res amb les associacions d’autònoms. En realitat, no és cert que anem a tenir subsidi per cessament d’activitat. I tampoc és una proposta nova. ASNEPA ja va impulsar durant l’any 2002 un conveni amb una gran asseguradora perquè els autònoms poguessin cobrar per atur o cessament d’activitat. I va funcionar molt bé.

Les cobertures es refereixen al pagament mensual equivalent a 20 euros diaris per cada 30 dies consecutius, en els quals l’assegurat es trobi en situació de cessament involuntari. El nombre màxim de prestacions en total és de 12 mesos. El client tindria 12 mesos d’indemnització si ha pagat la cosina més d’1.080 dies. També podrà ser indemnitzat amb 4, 6, 8 i 10 mesos d’indemnització, en funció de la cosina que hagi pagat. La nostra idea, en qualsevol cas, és equiparar les prestacions al Règim General, en matèria de desocupació.

Ha millorat substancialment la seva protecció social, en reconèixer-se la incapacitat temporal, la protecció per accidents de treball i la malaltia professional per a la figura de l’autònom depenent està d’acord o encara queda molt per fer?

Sí, considerem que encara queda molt per fer. En realitat, el nostre objectiu és aconseguir l’equiparació plena de l’autònom amb el Regimen General de la Seguretat Social. Quant a protecció social, per exemple, s’ha aconseguit que es contemplin els accidents “in-itinere”, però no els accidents “in-mision”, la qual cosa també sol·licitem. Per exemple, un quiosquero pot sofrir un accident quan va de camí a la distribuïdora a per mercaderia i aquest accident no estaria cobert. També queda pendent de desenvolupament reglamentari la cobertura d’accidents de treball i malaltia professional per als autònoms que desenvolupin activitats de major risc.

Creu que de debò l’autònom pot conciliar vida familiar i laboral?

S’han aconseguit alguns avanços. Per exemple, l’Estatut contempla divuit dies de vacances i parla de suspendre la seva activitat en les situacions de maternitat, paternitat i risc durant l’embaràs i la lactància. Però és un tema que segueix sent complicat per al treballador autònom. Es necessiten més mesures.

Com quins?

Qualsevol iniciativa privada que permeti a l’autònom millorar en la seva vida personal i familiar serà benvinguda.

Els autònoms espanyols tenen traves que no es donen en altres països europeus? Quins?

En comparar-nos amb altres països, cal diferenciar entre l’estil dels autònoms del Nord d’Europa i del Sud. Per exemple, creiem que la la Directiva Europea de Serveis, coneguda com a directiva Bolkestein, podria acabar amb el petit comerç. Aquesta directiva és un projecte de llei que pretén facilitar el treball a les empreses de la Unió Europea (UE) perquè puguin operar sense traves en tots els estats de la Unió. Això implica que a Espanya, en particular, no es podran seguir mantenint polítiques de discriminació positiva a favor de sectors, com és el cas del petit comerç, en desavantatge enfront de les grans empreses de distribució. Existeixen diferents sistemes organitzatius en el Nord i en el Sud d’Europa. A Espanya, no té sentit aplicar una directiva com la Bolkestein, perquè suposaria acabar amb les petites empreses. En autoocupació, per exemple, Espanya està al capdavant d’Europa.

El nou estatut reconeix el dret a gaudir de jubilació anticipada, però només per a aquells treballadors autònoms que desenvolupin una activitat “tòxica, perillosa o penosa”. Què li sembla?

Molt mal. Crec que el lògic és que en aquest terreny s’equiparessin totalment els drets dels autònoms amb els de el Règim General de la Seguretat Social. La situació actual de l’autònom encara dista molt de l’assalariat en aquest sentit. Per exemple, hi ha molts autònoms que cotitzen pel mínim i que, de jubilar-se anticipadament, gaudirien d’una prestació inferior a la pensió mínima.

Tots els autònoms haurien de poder jubilar-se anticipadament, no només si realitzen activitats tòxiques, perilloses o penoses

Els assalariats que cotitzen pel Règim General tenen dret a la jubilació anticipada als 61 anys si, entre altres requisits, són acomiadats i passen almenys sis mesos en la protecció per desocupació. Com certificar que l’autònom ha deixat l’ocupació en contra de la seva voluntat?

Ho pot certificar mostrant els documents que demostrin el tancament del seu negoci, una suspensió de pagaments o una fallida, el fet d’estar de baixa en el Règim Especial d’Autònoms…

No creu que pot existir el risc que la prestació desincentive la continuació en l’activitat empresarial, especialment en les pimes?

No, no ho creo. De fet, les últimes dades demostren que el nombre d’autònoms creix cada any a majors taxes, que supera al dels assalariats.

En ocasions, els autònoms han estat ratllats de fraudulents, sobretot amb Hisenda, a l’hora de fer les seves factures d’IVA. Per què creu que ocorre això? Com podria netejar-se aquesta imatge?

Jo no crec que el treballador autònom sigui fraudulent. Però un sector que aglutina a un 95% de les microempreses, acaba pagant les conseqüències. Els autònoms som els nostres propis recaptadors i liquidadors. Cadascun ha de ser responsable a l’hora de fer les seves pròpies factures. Cal menysprear la idea que l’autònom sempre és el que produeix enganys a la Hisenda Pública. Com a mostra, en els casos de corrupció del sistema administratiu són sempre les grans empreses les que estan involucrades. Els autònoms representem un 18% del PIB i un 20% de la població activa. Amb aquestes xifres vull expressar que és més destacable la contribució econòmica que fem a l’Estat que ens permet tenir millors infraestructures, sanitat… Cal donar més importància a aquesta visió positiva.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions