Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pensions d’orfandat

Es poden cobrar fins als 22 anys sempre que el beneficiari no treballi o si ho fa les seves rendes no superin el salari mínim interprofessional

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 30deGenerde2009
Img nino Imatge: Sarah Miles

Els causants del dret

/imgs/2009/01/nino.art.jpgLa defunció d’un membre de la família no sols genera pena, tristesa i desolació sinó que en determinades circumstàncies implica, a més, situacions de necessitat econòmica per als familiars del desaparegut. Una realitat que s’agreuja quan la persona morta deixa enrere fills menors o adolescents. És llavors quan l’acció protectora de la Seguretat Social entra en funcionament amb la concessió de pensions d’orfandat. Aquestes són al costat de les pensions de viduïtat, les que s’atorguen a favor de familiars i l’auxili per defunció les prestacions per defunció que s’inclouen en el Règim General de Treballadors de la Seguretat Social. Conèixer com es gestionen, on fer-ho i quina quantia tenen són aspectes clau perquè la sol·licitud de les pensions d’orfandat no es converteixi en un tràmit encara més dolorós.

El sistema de pensions de la Seguretat Social diferència entre dos rols que tenen lloc quan es tramiten les pensions d’orfandat. D’una banda, el causant de la prestació i, per un altre, el beneficiari d’aquest dret. Així, totes les persones donades d’alta o en situació assimilada a la d’alta en el Règim General de Treballadors que morin i que tinguin fills d’una determinada edat tenen dret al fet que la seva descendència cobri una pensió d’orfandat. Això sí, com a requisit fonamental es fixa un període mínim de cotització amb diferents característiques en funció de la situació del treballador.

Si el mort estava donat d’alta en la Seguretat Social ha de tenir almenys 500 dies cotitzats en els cinc anys immediatament anteriors al decés

Si la persona morta es trobava donada d’alta en la Seguretat Social ha de tenir almenys 500 dies cotitzats en els cinc anys immediatament anteriors a la data del decés. En canvi, si estava en situació assimilada a l’alta, com per exemple ho està una persona desocupada o aquella que gaudeix d’un període d’excedència per a la cura d’un fill, encara que se li exigeixen també aquests 500 dies, han de ser anteriors a la data en la qual va cessar l’obligació de cotitzar. Això és així sempre que la causa de la mort sigui deguda a una malaltia comuna, ja que la Seguretat Social no estableix període mínim de cotització algun quan el treballador mor en accident, sigui o no de treball, o a causa d’una malaltia professional.

Les persones que no es trobessin ni donades d’alta ni en situació assimilada en la data de la seva mort causen dret a les pensions d’orfandat, però també se’ls exigeix un període mínim de cotització de 15 anys. Així mateix, els pensionistes que rebin prestacions per jubilació en la seva modalitat contributiva, i els perceptors de subsidis per incapacitats temporals o per risc durant l’embaràs i que hagin cotitzat durant 15 anys a la Seguretat Social són causants de les pensions d’orfandat a favor dels seus fills. I qui tenen dret a rebre-les?

Beneficiaris de les pensions d’orfandat

Tenen dret a rebre una prestació per orfandat tant els fills naturals de la persona morta a la qual se’l reconegui aquest dret com els fills aportats per la seva parella nascuts en un altre matrimoni. Sempre que tots dos cònjuges, el que mor i el que sobreviu, portin casats almenys dos anys, i els fills aportats hagin conviscut amb ells durant aquest temps i no gaudeixin de cap altra prestació de la Seguretat Social. A més, segons la legislació civil, perquè els fills no naturals del mort puguin gaudir de la pensió d’orfandat no han de tenir més familiars que es puguin fer càrrec d’ells.

Quant a les edats dels descendents, el sistema estableix com a condició indispensable per al cobrament de la prestació que en la data de la defunció del progenitor els fills han de ser:

  • Menors de 18 anys, o majors d’aquesta edat però que tinguin una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  • Majors de 18 anys però menors de 22 anys, o 24 si no sobreviu cap dels pares, quan no treballin per compte propi ni aliè o, si ho fan, els ingressos obtinguts siguin inferiors en còmput anual al 100% del salari mínim interprofessional, això és, 7.488 euros.
  • Els fills pòstums nascuts després de la defunció dels seus progenitors.

Els beneficiaris d’una pensió per orfandat deixen de rebre-la quan compleixen l’edat màxima de 22 anys, mentre que no treballin o si ho fan les seves rendes no arribin a sobrepassar el límit dels 7.488 euros. No obstant això, en el cas dels orfes absoluts, aquells el pare i la mare dels quals han mort, el termini de gaudi de la pensió s’allarga fins als 24 anys. No obstant això, hi ha altres motius que causen l’extinció de la prestació: contreure matrimoni, ser adoptat, la defunció del propi beneficiari o la comprovació que el progenitor desaparegut no hagi mort en realitat són algunes de les principals causes.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Quant es percep? »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions