Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pensions d’orfandat

Es poden cobrar fins als 22 anys sempre que el beneficiari no treballi o si ho fa les seves rendes no superin el salari mínim interprofessional
Per Rosa Cuevas 30 de gener de 2009
Img nino
Imagen: Sarah Miles

Els causants del dret

La defunció d’un membre de la família no sols genera pena, tristesa i desolació sinó que en determinades circumstàncies implica, a més, situacions de necessitat econòmica per als familiars del desaparegut. Una realitat que s’agreuja quan la persona morta deixa enrere fills menors o adolescents. És llavors quan l’acció protectora de la Seguretat Social entra en funcionament amb la concessió de pensions d’orfandat. Aquestes són al costat de les pensions de viduïtat, les que s’atorguen a favor de familiars i l’auxili per defunció les prestacions per defunció que s’inclouen en el Règim General de Treballadors de la Seguretat Social. Conèixer com es gestionen, on fer-ho i quina quantia tenen són aspectes clau perquè la sol·licitud de les pensions d’orfandat no es converteixi en un tràmit encara més dolorós.

El sistema de pensions de la Seguretat Social diferència entre dos rols que tenen lloc quan es tramiten les pensions d’orfandat. D’una banda, el causant de la prestació i, per un altre, el beneficiari d’aquest dret. Així, totes les persones donades d’alta o en situació assimilada a la d’alta en el Règim General de Treballadors que morin i que tinguin fills d’una determinada edat tenen dret al fet que la seva descendència cobri una pensió d’orfandat. Això sí, com a requisit fonamental es fixa un període mínim de cotització amb diferents característiques en funció de la situació del treballador.

Si el mort estava donat d’alta en la Seguretat Social ha de tenir almenys 500 dies cotitzats en els cinc anys immediatament anteriors al decés

Si la persona morta es trobava donada d’alta en la Seguretat Social ha de tenir almenys 500 dies cotitzats en els cinc anys immediatament anteriors a la data del decés. En canvi, si estava en situació assimilada a l’alta, com per exemple ho està una persona desocupada o aquella que gaudeix d’un període d’excedència per a la cura d’un fill, encara que se li exigeixen també aquests 500 dies, han de ser anteriors a la data en la qual va cessar l’obligació de cotitzar. Això és així sempre que la causa de la mort sigui deguda a una malaltia comuna, ja que la Seguretat Social no estableix període mínim de cotització algun quan el treballador mor en accident, sigui o no de treball, o a causa d’una malaltia professional.

Les persones que no es trobessin ni donades d’alta ni en situació assimilada en la data de la seva mort causen dret a les pensions d’orfandat, però també se’ls exigeix un període mínim de cotització de 15 anys. Així mateix, els pensionistes que rebin prestacions per jubilació en la seva modalitat contributiva, i els perceptors de subsidis per incapacitats temporals o per risc durant l’embaràs i que hagin cotitzat durant 15 anys a la Seguretat Social són causants de les pensions d’orfandat a favor dels seus fills. I qui tenen dret a rebre-les?

Beneficiaris de les pensions d’orfandat

Tenen dret a rebre una prestació per orfandat tant els fills naturals de la persona morta a la qual se’l reconegui aquest dret com els fills aportats per la seva parella nascuts en un altre matrimoni. Sempre que tots dos cònjuges, el que mor i el que sobreviu, portin casats almenys dos anys, i els fills aportats hagin conviscut amb ells durant aquest temps i no gaudeixin de cap altra prestació de la Seguretat Social. A més, segons la legislació civil, perquè els fills no naturals del mort puguin gaudir de la pensió d’orfandat no han de tenir més familiars que es puguin fer càrrec d’ells.

Quant a les edats dels descendents, el sistema estableix com a condició indispensable per al cobrament de la prestació que en la data de la defunció del progenitor els fills han de ser:

  • Menors de 18 anys, o majors d’aquesta edat però que tinguin una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  • Majors de 18 anys però menors de 22 anys, o 24 si no sobreviu cap dels pares, quan no treballin per compte propi ni aliè o, si ho fan, els ingressos obtinguts siguin inferiors en còmput anual al 100% del salari mínim interprofessional, això és, 7.488 euros.
  • Els fills pòstums nascuts després de la defunció dels seus progenitors.

Els beneficiaris d’una pensió per orfandat deixen de rebre-la quan compleixen l’edat màxima de 22 anys, mentre que no treballin o si ho fan les seves rendes no arribin a sobrepassar el límit dels 7.488 euros. No obstant això, en el cas dels orfes absoluts, aquells el pare i la mare dels quals han mort, el termini de gaudi de la pensió s’allarga fins als 24 anys. No obstant això, hi ha altres motius que causen l’extinció de la prestació: contreure matrimoni, ser adoptat, la defunció del propi beneficiari o la comprovació que el progenitor desaparegut no hagi mort en realitat són algunes de les principals causes.

Quant es percep?

Quant es percep?La quantia de les pensions d’orfandat es calcula aplicant un percentatge del 20% a una base reguladora, el càlcul de la qual, al seu torn, depèn de la situació laboral del mort en la data de l’òbit i de la causa que determini la mort. Així, si el treballador mor per malaltia comuna i estant d’alta en la Seguretat Social, la seva base de regulació és igual al quocient que resulti de dividir entre 28 la suma de les bases de cotització durant un període ininterromput de 24 mesos. Aquest període pot ser triat pels beneficiaris de la pensió, i sempre ha de ser dins dels 15 anys immediatament anteriors a la data de la defunció. Mentre que si la mort del treballador, estant d’alta o en assimilada, es deu a un accident laboral o a una malaltia professional, la quantia mensual de la pensió s’obté dividint entre 12 la suma dels següents conceptes:

  • Salari diari del treballador en la data de l’accident o de la baixa per malaltia multiplicat per 365 dies.
  • Pagues extraordinàries, inclosa la corresponent al repartiment de beneficis.
  • El quocient de dividir els plusos, retribucions complementàries i hores extraordinàries percebudes l’any anterior a l’accident, pel nombre de dies efectivament treballats en aquest període. El resultat es multiplicarà per 273, tret que el nombre de dies laborals efectius en l’activitat sigui menor, i en aquest cas, s’aplicarà el multiplicador que correspongui.
    • En el cas que l’orfe sigui absolut la quantia de la pensió d’orfandat és una mica major, ja que s’incrementa amb el 52% corresponent a la pensió de viduïtat, perquè no hi ha beneficiari d’aquesta prestació com a tal. La suma es reparteix a parts iguals entre els fills del matrimoni amb dret a pensió. En qualsevol cas, les prestacions per orfandat tenen a més uns límits mínims i màxims que s’estableixen anualment. D’aquesta manera, per a aquest exercici una prestació d’aquest tipus no pot ser inferior a 175,82 euros mensuals ni superior a 2.441,75 euros. En la pràctica, és molt poc comú que una prestació d’aquesta naturalesa s’acosti si més no a aquest import perquè les bases de regulació del mort haurien de ser gairebé desorbitades per a aconseguir arribar a aquest límit.

      Per a aquest exercici una prestació d’aquest tipus no pot ser inferior a 175,82 euros mensuals, ni superior a 2.441,75 euros

      Les pensions d’orfandat, que estan exemptes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), s’abonen mensualment, amb dues pagues extraordinàries en els mesos de juny i de novembre; excepte en el cas d’aquelles originades per la mort en accident de treball o malaltia professional. En aquest cas, les pagues es reparteixen entre les 12 mensualitats ordinàries. Així mateix, cal destacar que quan l’orfe sigui menor de 18 anys, la pensió d’orfandat s’abonarà a qui ho tingui al seu càrrec, i directament a l’orfe quan aquest aconsegueixi els 18 anys.