Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Penyes quinielísticas, nous grups d’inversió

Permeten subscriure cicles de 20 jornades o per a tota la temporada en els quals és possible obtenir una rendibilitat superior a la que ofereix la renda variable
Per José Ignacio Recio 21 de gener de 2008
Img quiniela
Imagen: elnogmo1x2

Sistema d’inversió

El 16% dels diners invertits en les apostes de futbol prové de grans penyes. Aquestes són també les que obtenen el 85% dels premis, i el 98% dels plens. Les penyes quinielistas s’han convertit en nous grups d’inversió que asseguren als seus abonats importants revaloracions de la seva capital, concretament del 20%, el 50%, el 100%, i fins i tot del 500%, i en qualsevol dels casos per sobre de la rendibilitat que l’inversor pugui obtenir, per exemple, a través de la renda variable. Ara bé, el peñista o inversor ha de prendre una sèrie de precaucions per a no veure’s sorprès per rendibilitats per sota de l’anunciat o simplement que no vagin en la línia del que dicta la publicitat, davant la proliferació de penyes que no tenen un mínim de garanties o no ofereixen informació detallada sobre els passos que s’han de seguir per a ser soci del seu grup d’inversió.

Conjuminen afició per l’esport amb el gust a provar sort, però encara que qui jugui una travessa pel seu compte pot fer-se milionari, el normal és que simplement perdi tot, o part dels seus diners. Algú que jugués totes les combinacions possibles, (que són 14.348.907, i costen 7,17 milions d’euros), perdria exactament el 45% de la seva inversió, -que és el percentatge que es reserva l’Estat-, en el cas de ser únic encertant, i molt més si no aconsegueix en exclusivitat el premi. D’aquesta forma, les penyes conjuminen l’esforç econòmic dels seus abonats per a desenvolupar combinacions per un valor de més de 20.000 euros cada jornada. Neixen amb vocació de grup d’inversors, agrupant la inversió de molts socis.

No totes utilitzen els mateixos sistemes de càlcul, la qual cosa comporta a diversos nivells de probabilitat de beneficis, segons el grau de fiabilitat del càlcul i l’experiència de cadascuna de les penyes existents. De realitzar les combinacions s’encarrega l’equip tècnic (denominat comitè d’apostes), que utilitza la fórmula més apropiada per a cada jornada, sempre basant-se en els dos pilars fonamentals del seu sistema en el qual se sumeixin combinatòria, estadística de les columnes guanyadores, i la intuïció per a encertar tots els signes.

Les estadístiques dels últims premis “grossos” aconseguits durant les últimes temporades indiquen que aquests, en la majoria de les ocasions, han recaigut en grups inversors que juguen importants quantitats de diners setmanals. Solament hi ha un inconvenient, i és que aquests grups compten amb un gran nombre d’abonats, la qual cosa condiciona la futura rendibilitat de la inversió realitzada, ja que per a obtenir-la no és suficient amb encertar els premis de màxima categoria, sinó fer-ho amb una travessa rendible. Per aquest motiu molts grups inversors no ofereixin les rendibilitats previstes al final de cada temporada, i fins i tot presentin dèficits en els seus comptes al final del període contractat. Per això és important tenir cautela en acudir a aquesta mena d’inversions que estan proliferant a Espanya durant els últims anys.

Quotes

Una primera característica d’aquestes penyes quinielísticas és el fort desemborsament que cal realitzar des del principi. Existeixen moltes modalitats per al seu abonament, però el normal és realitzar-lo per cicles determinats, que normalment abasten tota la temporada o part d’ella. També existeixen altres penyes que no són tan rígides amb aquests terminis, i que fins i tot permeten jugar les jornades que l’apostador desitgi. Però aquesta última opció és un dels principals errors que cometen els apostadors, ja que la seva estratègia s’assembla més a la loteria que a un programa desenvolupat per a obtenir beneficis, que no li permetrà beneficiar-se dels possibles avantatges que ofereixen aquests mètodes d’apostes que estan dissenyats per a períodes més longeus.

El desemborsament anual que hi ha realitzar per a apostar durant tota la temporada depèn de cada grup inversor, entre 500 i 3.000 euros

A la calor de les apostes esportives, han florit innombrables penyes o grups inversors que tracten de captar el capital dels possibles inversors, emprant estratègies en alguns casos bastant agressives, en les quals s’anuncia a l’apostador la segura obtenció de beneficis, o que aquests seran de gran rellevància. La veritat és que aquesta rendibilitat assegurada, en molts dels casos, no arriba ni tan sols al 10% del capital invertit. Es tracta, doncs, d’un mer ganxo per a atreure nous inversors que ajudin a fer front al fort desemborsament econòmic setmanal. Una altra de les pràctiques d’aquests grups d’inversió és la imposició d’una quota fixa anual o semestral bastant elevada per a jugar un cicle (20 o 40 setmanes), que oscil·la entre 200 i 15.000 euros en funció del grup triat, al que hi ha sumar un abonament per despeses d’administració, suport informàtic, personal, etc., que sol estar estipulat entre un 5% i 10% de la quantitat apostada, i que es realitza a través d’un pagament inicial previ a l’admissió en la penya, o deduint-se posteriorment de la liquidació que es faci al final de cada temporada.

Requisits de les penyes

Existeixen algunes empreses que ofereixen condicions poc clares: no ofereixen informació puntual sobre les apostes efectuades, no es té accés a les apostes jugades abans de cada jornada, i fins i tot no es pot accedir als possibles guanys obtinguts fins a la finalització de la temporada, fins a tal punt que si es vol renovar el cicle caldrà realitzar un nou desemborsament econòmic. Les empreses o penyes quinielísticas han d’oferir a l’usuari una sèrie de normes generals perquè els seus abonats puguin obtenir una total seguretat a l’hora de contractar aquests serveis, i entre els requisits que han de reunir aquest tipus de penyes es troben els següents:

  • Ser empreses realment recognoscibles i legalment establertes, que tinguin un prestigi demostrable d’anys en el desenvolupament d’aquestes inversions.
  • Comptar amb sistemes de seguretat perquè l’usuari pugui realitzar les seves apostes amb totes les normes a través d’Internet.
  • Oferir informació sobre les seves activitats i normes de contractació a tot aquell que la sol·liciti.

L’empresa es reserva un 10% aproximadament de l’import total en concepte de despeses de personal, manteniment i suport informàtic

Respecte al compromís de l’inversor, algunes empreses adverteixen que per a obtenir les rendibilitats anunciades cal subscriure un període determinat, que normalment sol coincidir amb tota la temporada, o en el pitjor dels casos amb la meitat d’aquesta. Amb quin objectiu? A través de càlculs estadístics, els experts estimen que en tota la temporada aconseguiran els premis grossos, que pot ser en la jornada 3, 23, 31 o 34, de manera que una persona que cobreixi solament un cicle pot obtenir clarament pèrdues en el capital invertit, perquè si la penya obtingués el màxim premi, podria ocórrer que aquest ja no es trobés invertit. Aquesta possibilitat fomenta que calgui cobrir tot el cicle (40 jornades aproximadament) per al que s’exigeix un desemborsament molt fort que, depenent de la penya triada, oscil·la entre 2.000 i 5.000 euros, i amb el capital invertit totalment immobilitzat, encara que alguns grups inversors permeten rescatar tot o part dels possibles beneficis en determinats períodes de temps, entorn de 20 jornades.

Sobre la quantitat més adequada per a invertir en aquestes penyes, els experts recomanen una inversió de 3.000 d’euros per a assegurar-se la rendibilitat, segons indica Eduardo Tobella, promotor d’una de les més conegudes penyes. Als qui estan disposats a invertir a partir d’aquesta quantitat, se’ls garanteix el reemborsament del 50% de la mateixa en el cas que només es comptabilitzessin pèrdues. Els premis obtinguts, que estan exempts de tributacions a Hisenda, es cobren en finalitzar la temporada. De l’import total, l’empresa es reserva un 10% en concepte de despeses de personal, manteniment i suport informàtic.

Per normal general, existeixen dues modalitats de pagament: els abonaments de 20 jornades, en les quals l’inversor jugarà les 20 jornades següents des del moment del pagament de l’abonament; i l’abonament de 40 jornades, jugant-se les 40 jornades següents des del moment del pagament de l’abonament. Alguns grups inversors també ofereixen la possibilitat de cobrir períodes mes curts (5 o 10 jornades), encara que insisteixen que no són rendibles, ja que no cobreixen el període per al qual s’ha realitzat el càlcul de rendibilitat.