Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Per què Espanya paga la quarta llum més cara d’Europa?

La intervenció dels diferents governs amb cosines a les energies renovables i els impostos llastren a les elèctriques i determinen que pugi el rebut de la llum
Per Blanca Álvarez Barco 16 de desembre de 2015
Img luz electricidad cara
Imagen: J-Aleks

Entre 2008 i 2014 la llum va pujar un 52% a Espanya, molt per sobre de la mitjana europea, per la qual cosa té el quart rebut elèctric més car de la UE, per darrere de Dinamarca, Alemanya i Irlanda. Les raons? Com s’enumera en el següent article, entre les més importants estan l’augment dels impostos i els costos de les ajudes de les polítiques de suport a l’energia renovable i la cogeneració, com assenyalen la recerca ‘L’efecte tijera‘ i un informe comparatiu entre els preus de la llum a Europa i els de Estats Units, elaborats per David Robinson, membre de The Oxford Institute for Energy. Sense aquest tascó governamental, la nostra factura elèctrica passaria de ser la quarta més cara d’Europa a ocupar l’onzè lloc.

Per què a Espanya és tan cara la llum?

Des que va començar la crisi, la factura de la llum a Espanya no deixa de créixer a un ritme molt major que en la resta de la Unió Europea. I el pitjor de tot és que l’elevat increment del preu elèctric -que afecta sobretot al petit consumidor i a la seva llar- està vinculat a costos aliens al subministrament elèctric (generació i distribució de la llum) que són carregats per part del Govern al rebut de l’electricitat. De fet, les càrregues públiques suposen el 46% del total de la factura de la llum, segons el treball de recerca dirigit per David Robinson. El mateix assenyalen des de l’Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (Unesa), que veuen en els” costos polítics” el problema de l’alt cost d’aquest rebut. Quins són i com ens afecten?

    Les cosines a energies renovables i cogeneració suposen milers de milions d’euros anuals. No obstant això, des de l’Associació de Productors d’Energies Renovables s’incideix que les renovables, malgrat les cosines, donen al sistema més del que reben. A més, en la seva opinió, l’electricitat és cara per l’excessiva retribució que perceben les nuclears i les plantes hidroelèctriques.
  • El cost derivat de l’aturada de l’energia nuclear és molt gran. En 1984 es va prohibir a Espanya la construcció de noves centrals nuclears i es van cancel·lar cinc abans que comencessin a funcionar. Per compensar a les empreses que ja havien invertit en elles es van fixar indemnitzacions. I són milers de milions d’euros els que es paguen per aquest concepte any rere any en el rebut de la llum entre tots els consumidors.

  • Tots també abonen els costos de compensació extrapeninsular, el preu pel sobrecoste que suposa el subministrament d’electricitat a les illes. Així, no solament els espanyols residents a Canàries o Balears carreguen amb aquesta despesa.

  • Hi ha també primeres per al carbó nacional. Per evitar el tancament de les mines de carbó (que no pot competir amb el d’altres països més barat i de major qualitat), es cobra un impost especial sobre l’electricitat que subvenciona el funcionament d’aquestes mines.

  • En la factura es paguen a més els costos de transició de la competència. Són unes “indemnitzacions” (de 7.813,2 milions d’euros) que les empreses reben per compensar la caiguda dels seus beneficis davant l’entrada de nous competidors al mercat amb la llei d’alliberament del sector elèctric. La Plataforma per un Nou Model Energètic estima que es tracta d’una sobrecompensación i que si s’acabés amb aquesta ajuda, el rebut de la llum s’abaratiria entorn d’un 10%.

  • I també es paguen impostos. A Espanya aquesta factura està gravada amb un 21% d’IVA i amb gairebé un 5% d’impost especial sobre l’electricitat. Això, en la pràctica, significa que s’aplica al rebut de la llum, un ben bàsic, la mateixa tributació que suporten els béns de luxe.

Img enchufe grande
Imatge: espensorvik

Dèficit de tarifa: pagar els deutes del sistema elèctric

L’altre gran despesa que encareix el rebut de la llum és l’anomenat dèficit de tarifa. És la diferència entre el cost del subministrament elèctric i el preu de l’electricitat. En teoria, suposa que l’import que cobren les elèctriques no és suficient per cobrir els costos i, per això, se’ls reconeix aquest dèficit, que és un deute de l’Estat amb les elèctriques. Qui l’acaba pagant? Els consumidors; en concret, suposa entre un 6% i un 7% de la factura de la llum.

Què es pot fer per abaratir la llum?

El doctor David Robinson proposa en les seves tesis sobre electricitat que una part del cost de les polítiques públiques que provoquen l’increment de la factura elèctrica es financi a través dels Pressupostos Generals de l’Estat o mitjançant un impost sobre el carboni.

El membre de The Oxford Institute for Energy també estima convenient fomentar la innovació en tecnologies que redueixin les emissions de CO2, creu que no s’han de subvencionar tecnologies que no ho necessiten per competir amb les energies convencionals i aconsella reestructurar les tarifes.