Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Permís de paternitat

Al voltant de 7.700 pares es beneficien del permís de paternitat de 15 dies, un mes després de l'entrada en vigor de la Llei d'Igualtat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14deMaigde2007

Juan José Soriano i Javier Sestián són els dos primers pares que s’han acollit a Espanya als nous drets que reconeix la Llei d’Igualtat. Amb les seves respectives parelles han inaugurat una nova era en la nostra societat: la dels pares que comparteixen -en igualtat de condicions amb la seva dona- la cura dels seus fills durant 24 hores en els seus primers dies de vida.

Des que va entrar en vigor la Llei d’Igualtat, el passat 24 de març, la Seguretat Social ha concedit ja 7.687 permisos per paternitat de 15 dies. Les comunitats autònomes on s’han sol·licitat i reconegut un major nombre de prestacions per paternitat són Catalunya, amb 1.587, seguida de Madrid, 1.369 i, amb distància, Andalusia, 975.

Més enllà de l’evident avanç pel que fa a l’equitat de gènere, la Llei d’Igualtat té un aspecte habitualment menys valorat: suposa el dret de les persones -independentment de si són mare o pare- a adaptar la durada i distribució de les hores de la seva jornada de treball per la cura de menors de vuit anys, la qual cosa representa una profunda modificació en la cultura i economia de les famílies espanyoles.

Que diuen les empreses?

Durant el primer trimestre de l’any la Seguretat Social ha dedicat més de 329 milions d’euros al pagament de les prestacions econòmiques per maternitat. D’aquestes, les sol·licitades per homes no aconsegueixen el 10%, de manera que les empreses han demorat l’elaboració d’una anàlisi sobre el panorama que s’obre amb aquesta nova normativa.

En Repsol YPF, per exemple, s’han concedit cinc permisos per paternitat. “La mostra per tant no és representativa -sosté Marisa Estrada, de Relacions Externes de la companyia-“. Quant a les característiques dels demandants, Estrada detalla que “quatre estan casats, i un té parella de fet, amb edats entre 32 i 43 anys”. Coincideixen que tots estan treballant en centres industrials (refineries de petroli o planta química) i pel que fa al seu habitatge, quatre viuen en àmbit rural i un en ciutat”.

Per a moltes empreses transnacionals, no obstant això, aquesta normativa no suposa cap novetat. És el cas d’IBM, que desenvolupa des d’anys programes ‘Post natal for men’, a través dels quals es concedeixen aquests permisos fins i tot en les nacions en les quals encara no s’han aprovat lleis d’aquestes característiques. Alfonso González Herrero explica des d’aquesta companyia que a causa de la pròpia cultura de l’empresa, es veu amb normalitat el fet que l’empleat pugui acollir-se a aquest dret, en comparació d’altres empreses en les quals no està del tot ben vist que un treballador redueixi la seva jornada de treball per cuidar als seus fills. “La diferència resideix en la naturalitat amb la qual es donen aquestes mesures en cada organització, afegeix”.

Tasques domèstiques… tasques compartides

El treball domèstic és un dels reductes que més costa democratitzar en les societats modernes. Segons l’Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (GOSI), l’indicador de temps de treball no remunerat mostra que les dones dediquen una mitjana diària de quatre hores i 24 minuts al treball domèstic, mentre que els homes ho fan amb prou feines durant una hora i 30 minuts.

L’ancestral divisió de rols que atorga a les mares i filles de la casa el ‘privilegi’ de fregar, escombrar i cuinar segueix operant en algunes societats contemporànies, a pesar que en l’àmbit laboral les dones treballin a l’una dels homes, encara que, en general, cobrant menys. Aquesta tendència, a més de ser socialment desigual és ineficaç des del punt de vista econòmic. Quina societat es pot donar el luxe de perdre el talent i capacitat de les dones?

Les conseqüències no són les més desitjables. L’Euroíndice Laboral de les empreses IESE i ADECCO, sosté que a Espanya els salaris dels homes són un 18% més alts que els de les dones. Una dada elevada, encara que els hi ha majors, com el del Regne Unit, on la diferència a favor dels homes és d’un 22% i el d’Alemanya, d’un 23%. En contraposició, la diferència menor entre salaris d’homes i dones correspon a països com Portugal (un 9%) i Itàlia (un 6%).

Les causes d’aquesta desigualtat es poden rastrejar, per exemple, en l’informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) ‘Trencar el sostre de cristall: les dones en llocs d’adreça’. En ell es posa de manifest la raó: “la necessitat si es fes càrrec dels fills entesa com un important condicionant perquè les dones no accedeixin a alts llocs d’adreça ja que, arran d’aquesta obligació, s’inclinen per ocupacions flexibles o treballs de mitja jornada i desenvolupen carreres professionals més curtes en el mateix termini que els homes, deixant les seves ocupacions amb més freqüència o acollint-se a jornades reduïdes”.

La normativa recentment aprovada que dota als noms de major protagonisme en la cura dels seus fills suposa un important avanç en la nostra societat. No obstant això encara queden molts obstacles culturals per superar. Segons sondejos interns encarregats per empreses que reben peticions d’aquest tipus, “molts temen els comentaris dels seus companys de treball o que la seva imatge d’home es vegi disminuïda”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions