La pignoració de dipòsits és una de les opcions que permeten a molts ciutadans accedir a préstecs personals i altres productes bancaris, com a targetes de crèdit. En el cas específic dels avals bancaris -requisit per optar a nombrosos crèdits hipotecaris-, la pignoració és apropiada per a clients amb baix nivell de solvència o amb dificultats perquè els seus parents o amics actuïn com a avalistes. Quan s’atorga un dipòsit com a fiança, el banc es constitueix en corresponsable del deute i es manté el benefici de la rendibilitat del mateix.
Necessitat d’aval
Són nombroses les circumstàncies que poden determinar la necessitat de comptar amb un aval: des de l’accés a un crèdit personal, hipotecari o el finançament per a la compra d’un automòbil, fins a la signatura d’un contracte de lloguer de l’habitatge o un local comercial. En algunes d’aquestes operacions, és suficient amb que l’avalista sigui una persona física: un deutor solidari que haurà de demostrar la seva solvència per, en cas d’impagament del deutor principal, respondre per ell amb els seus béns.
En altres operacions, en canvi -com en gestionar molts contractes de lloguer o certes hipoteques-, el contracte exigeix la inclusió d’un aval bancari per dur-se a terme. Són múltiples els factors que poden determinar l’accés o no a aquest producte, mitjançant el qual el banc es constitueix en garant del deute.
Perfils de client
Com tot producte financer, l’aval té uns costos operatius que poden resultar onerosos, en funció de les quantitats en joc. Per aquest motiu, un factor que serà determinant en atorgar l’aval és el perfil del client (la seva aversió al risc, ingressos, nivell d’endeutament, etc.) i el coneixement que tingui el banc d’ell. En ocasions, es desenvolupa un estudi de risc igual al que es realitza abans de concedir un crèdit, en el cas que la garantia que demani el banc per atorgar l’aval sigui personal.
Accions, títols de deute i uns altres valoris mobiliaris poden pignorar-se per accedir a préstecs, crèdits o avals
Si per contra l’entitat considera que és necessària la participació de terceres persones, realitzarà una avaluació de la seva situació financera per decidir si ho atorga o no. Tant la disposició d’amics o familiars que es constitueixin en avalistes, com un nivell d’ingressos i una situació financera solvent poden ser difícils d’aconseguir. És en aquest moment quan els estalvis poden resultar crucials per aconseguir l’aval mitjançant una pignoració.
Pignorar, una fórmula possible
La pignoració consisteix a deixar com a fiança, per l’aval que estén el banc, un dipòsit realitzat “ad hoc”, que quedarà atrapat mentre duri el deute avalat. Accions, títols de deute i uns altres valoris mobiliaris també poden pignorar-se, per així accedir a préstecs, crèdits o avals. D’aquesta manera, s’obté un doble benefici: el de fiança de l’aval i el de la utilitat del dipòsit.
Això significa que no es podrà disposar amb llibertat dels diners dipositats, fins i tot encara que acabi el termini d’imposició i mentre duri l’aval, però sí es percebran els rendiments del producte.
Les entitats apliquen comissions d’obertura i estudi per atorgar l’aval, més una comissió de risc
La suma atorgada en aval dependrà del volum del dipòsit. A més, en general, les operacions d’aquest tipus difereixen si l’interès del dipòsit és de renda fixa o de renda variable. En l’oferta actual, amb freqüència, s’atorga el 100% del valor dels dipòsits de renda fixa.
El cost de l’operació ha d’avaluar-se: en dipòsits de quantitats baixes, pugues fins i tot ser superior a la seva utilitat. És habitual que les entitats apliquin comissions d’obertura i estudi per atorgar l’aval, més una comissió de risc (mensual, trimestral o semestral) determinada per cada entitat en el seu tauló de comissions. Accedir a l’aval mitjançant una pignoració és gairebé segur si el dipòsit és de la mateixa entitat, però molt poc probable si se signa amb un altre banc. En tot cas, si es parteix de la base que el risc per a l’entitat és gairebé nul, ja que la liquiditat de la garantia representada en el dipòsit és màxima, la posició de negociar comissions és molt favorable per als clients.
