Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Planes de pensions, són una bona inversió?

Algunes persones es mostren poc inclinades a contractar un pla de pensions. Això pot ser a causa del desconeixement sobre aquest tipus de productes, ja que són relativament joves: apareixen a Espanya al voltant de 1987. En qualsevol cas, si es vol tenir un bon nivell de vida quan arribi la jubilació, és aconsellable l'adhesió a un pla pels seus avantatges tant econòmics com a fiscals.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 03deNovembrede2004
Img ancianos Imatge: roblisameehan

La majoria de les persones, una vegada cobertes les seves necessitats bàsiques, intenten protegir-se davant possibles situacions que poden presentar-se al llarg de la seva vida. A més, quan el futur està en joc, algunes prefereixen començar a planificar-ho al més aviat possible. Bé és cert que existeix la Seguretat Social, un organisme públic sustentat per l’Estat, i els organismes d’assistència pública.

Però en l’actualitat, el ràpid envelliment de la població, que provoca que el nombre de pensionistes augmenti en major mesura que el de cotitzadors, està posant en dubte el futur del model de Seguretat Social. També, en alguns casos, es produeix un allunyament entre la pensió pública que es rep al moment de la jubilació i el salari obtingut durant la vida laboral activa, és a dir, un minvament d’ingressos.

Davant aquesta realitat, la societat intenta dotar-se de sistemes addicionals que assegurin el seu avenir. Així, una opció per poder atendre a necessitats futures, normalment de caràcter econòmic, és contractar un Pla de Previsió Social, la qual cosa es coneix com a Pla de Pensions. D’aquesta forma, els ciutadans, d’acord amb el seu esforç d’estalvi, podran complementar la pensió pública a la qual tinguessin dret. Però cal tenir clar que és un model complementari, no substitutiu al sistema bàsic públic (Seguretat Social) al que la cotització és obligatòria.

Un Pla de Pensions és un producte estalvio-inversió vinculat a la jubilació. Es poden diferenciar tres tipus de plans:

a) Associats, són per a un col·lectiu determinat.

b) Individuals, per qui voluntàriament vulgui subscriure’ls.

c) D’ocupació, promoguts per les empreses com a fórmula de retribució és espècie als seus treballadors.

Planes individuals

A grans trets la mecànica consisteix a realitzar una sèrie d’aportacions econòmiques periòdiques. El partícip d’un pla de pensions individual pot pactar per endavant amb l’entitat gestora quin serà la seva aportació mínima anual, depenent del que desitgi rebre en un futur, encara que algunes entitats fixen aportacions mínimes. No obstant això, la inversió màxima queda establerta per llei.

A canvi de les aportacions realitzades, es constitueix el dret de percebre unes prestacions econòmiques en el futur, en general al moment de la jubilació. Encara que es podrà recuperar aquests diners abans si ha sofert invalidesa total, una malaltia greu, desocupació de llarga durada. En cas de defunció del titular seran els seus beneficiaris els qui rebin el capital acumulat.

Arribat el moment en què es produeixi un d’aquests fets o la pròpia jubilació es podran començar a gaudir d’aquests estalvis que s’han estat acumulant durant diversos anys. Es pot optar per rebre el capital tot d’una vegada, en forma de renda temporal o vitalícia o com una barreja d’ambdues. La primera opció no és recomanable des del punt de vista fiscal, a causa que es pagaran molts impostos per rebre una quantia elevada de cop.

Així mateix, el Pla ha d’estar integrat en un Fons, dos termes que malgrat que se solen utilitzar com a sinònims, són diferents. El Fondo és el patrimoni que es crea, és a dir, on convergeixen les aportacions del partícip i en el qual ja es troba els diners d’altres partícips o plans. Aquest Fons ho administra una entitat gestora que s’encarrega d’invertir les aportacions en renda fixa, mixta, variable…, segons el producte que hagi triat el client, ajustant-se a les seves pretensions de rendibilitat i risc. D’aquesta forma, la gestora obté la rendibilitat necessària amb l’objectiu de garantir les pensions futures.

Avantatges i Inconvenients

Al marge de la possible insuficiència de la pensió pública, existeixen raons econòmiques i fiscals per subscriure un pla. L’avantatge fiscal més important és que les aportacions realitzades poden deduir-se en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) reduint així la Base Imposable.

En realitat, aquest tractament fiscal només suposa diferir els impostos al llarg de període d’aportació, ja que arribat el moment de la jubilació caldrà respondre davant Hisenda per la prestació rebuda. Encara que en determinats casos sí existeix deducció fiscal, perquè és possible que el tipus de gravamen, és a dir el percentatge de rendes que paga a Hisenda, sigui menor quan es jubili que ara, per tant pagarà menys.

Un altre punt a favor dels plans és la seva solidesa, molt superior a la de la majoria dels altres productes financers, i la seva fiabilitat, a causa de l’existència de controls molt estrictes sobre la gestió dels patrimonis.

Enfront d’aquests avantatges hi ha algun punt feble com per exemple la iliquidez dels plans. Això pot suposar un fre per a persones que siguin incapaces d’estalviar, ja que no podran disposar del capital fins a la jubilació. A això se sumeixi la inexistència d’interès assegurat, en estar la rendibilitat en funció de les inversions que realitzi l’entitat gestora. Encara que en aquest cas és el titular qui decideix el risc que està disposat a assumir triant el tipus de fons en el qual va a invertir la gestora. Generalment, les recomanacions se centren a assumir major risc per a les persones més joves i en menor a mesura els propers als 65 anys.

Aquests productes no són exclusivament per a gent d’edat propera a la jubilació, sinó que poden subscriure’s des del primer moment de la vida laboral; com més temps d’aportació major recompensa. En l’actualitat la major part dels partícips de plans de pensions tenen edats compreses entre els 35 i els 55 anys, a causa que la seva situació econòmica està més consolidada.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions