Planificació personal financera

Imagen: Cellular ImmunityEl servei d’assessorament parteix de la situació financera del client. Permet a l’entitat calibrar si el titular podrà complir els objectius econòmics que es proposa. Si la resposta és negativa, s’elabora un pla amb el qual pugui aconseguir la seva meta. Una de les modalitats consisteix que el propi client dirigeixi l’estratègia que desitja seguir. Per a això, el banc posa a la disposició de l’usuari un assessor d’inversions que li ajudi a triar els fons i accions més convenients. La proposta té com a base les seves preferències de risc, l’horitzó temporal i l’import de la inversió que es desitgi realitzar.

Cap també la possibilitat que l’interessat delegui la gestió de la seva inversió en l’entitat en la qual tingui dipositats els seus estalvis. Els bancs i caixes disposen d’acords de gestió, carteres delegades de fons d’inversió, accions o plans de pensions/EPSV adaptats al perfil de cada client. En aquest cas, els experts gestionen les carteres de forma activa a la recerca de la millor relació rendibilitat i risc.

Els experts gestionen les carteres a la recerca de la millor relació entre rendibilitat i risc

Si la decisió del client és delegar al seu banc o caixa d’estalvis, aquests són els serveis que li ofereixen:

• Una gestió personalitzada i activa del patrimoni, que variarà en funció de l’increment o disminució del capital i de l’edat.
• Una cartera adaptada al seu perfil, perquè l’usuari seleccioni el producte en el qual desitja invertir: fons, valors, plans de pensions (EPSV si resideix al País Basc)…
• Algunes entitats no requereixen cap abonament per comissió per resultats, en cas que la gestió no generi cap benefici al client.

Bancs i caixes ofereixen la possibilitat d’escollir entre dues classes de gestió: del risc i fonamental. L’objectiu de la primera és controlar el risc que el client assumeix en funció del seu perfil. La gestió fonamental busca aconseguir la major rendibilitat possible sobre la base de criteris d’anàlisi fonamental. No té control de risc determinat i està disponible per a fons i valors.

Necessitats de futur

Per decidir què estratègia ha de seguir, el client pot conèixer quins seran les seves necessitats en el futur mitjançant una simulació. Està integrada per diversos paràmetres: edat actual, edat al moment de jubilar-se, estalvi acumulat, ingressos anuals nets, capacitat d’estalvi mensual, nivell de vida que es desitja en la jubilació i perfil de risc.

Dos exemples ho il·lustren:

• El primer client és una persona de 50 anys que treballa fins als 68 i té un capital estalviat de 60.000 euros, amb uns ingressos nets de 40.000 euros anuals que generen una capacitat d’estalvi d’1.000 euros cada mes. Vol gaudir del 100% del nivell de vida actual en la jubilació i té un perfil dinàmic (accepta un alt risc de pèrdua de la inversió a canvi d’una expectativa d’alta rendibilitat). Amb aquests antecedents, tindria unes expectatives per als seus anys de jubilació d’entre 980.000 i 1.150.000 euros per a un escenari normal, mentre que en un entorn pessimista es reduiria a 750.000 i 880.000 euros. Amb les dades introduïdes, en un escenari normal, en jubilar-se obtindria un 110% del seu nivell de vida desitjat.

S’ofereixen diferents propostes en funció de l’edat de l’inversor, la seva renda anual o els seus estalvis

• En l’altre costat de la balança està el cas d’un treballador de 30 anys que desitja jubilar-se als 65 i disposa d’uns estalvis valorats en 10.000 euros. Els seus ingressos anuals són de 25.000 euros, que li permeten disposar d’una capacitat d’estalvi mensual de 300 euros. El seu perfil de risc és moderat. En aquest cas obtindria, en un escenari normal al moment de la seva jubilació, un 92% del seu nivell desitjat: uns guanys entorn de 940 euros. En un context pessimista, aquestes descendirien fins a 567 euros.