Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Planificar la Declaració de la Renda per a l’any vinent

Els plans de pensions, els comptes estalvio-habitatge, les hipoteques i els lloguers són els instruments amb major rebaixa fiscal
Per Gracia Terrón 8 de maig de 2008
Img planificacionrenta

Plans de pensions

Enguany, la sort amb Hisenda ja està tirada. L’exercici fiscal sobre el qual es presenta la Declaració de l’IRPF va concloure el 31 de desembre de 2007, amb el que ja no hi ha possibilitat de recórrer a cap de les nombroses fórmules que existeixen actualment per a retallar impostos. Però si algú s’ha quedat amb la impressió que podria haver fet alguna cosa més per a rebaixar la seva factura fiscal, un bon consell és començar ja a planificar la declaració del pròxim any. Deixar-ho tot per a l’últim dia sol implicar importants oblits que es poden esmenar simplement amb una major previsió. Encara que encara queda més de mig any per a finalitzar aquest exercici, no està de més llambregar els instruments que ajuden a estalviar en la declaració de l’IRPF. Els plans de pensions, els plans de previsió assegurats, les expliques-habitatge i les hipoteques són les opcions més conegudes, però també els lloguers, les donacions i compensar pèrdues amb guanys són interessants fórmules de desgravament fiscal.

Els plans de pensions són, per excel·lència, l’instrument que permet rebaixar substancialment la factura fiscal. Però no totes les persones poden aprofitar-se dels seus beneficis. Per a poder gaudir dels seus avantatges, els contribuents han de tenir capacitat d’estalviar, alguna cosa que en l’actualitat no està a l’abast de moltes famílies. Tots els privilegiats capaços de guardar part de les seves rendes al llarg de l’any han de saber que les aportacions realitzades a un pla de pensions disminueixen la base imposable de l’impost, que és la quantitat que després compte per a saber si cal pagar a Hisenda o si aquesta ens ha de retornar. Per tant, qui tingui capacitat d’estalvi ha de valorar la possibilitat de subscriure un pla de pensions o de fer aportacions al qual ja tingui contractat, amb la intenció d’estalviar en la seva declaració del pròxim any. Aquest estalvi, en qualsevol cas, variarà en funció de les quantitats que inverteixi en aquest producte.

En el territori general, la reforma fiscal que va entrar en vigor l’1 de gener de 2007 va augmentar el límit de deducció fiscal per fer aportacions a un pla de pensions fins als 10.000 euros per contribuent fins als 50 anys. A partir d’aquesta edat, la quantitat se situa en 12.500 euros. El límit de 10.000 euros no podrà superar el 30% dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques, ni l’import incrementat de 12.500 euros (per a majors de 50 anys) podrà superar el 50%. En el cas d’unitats familiars en les quals un cònjuge obtingui rendes de treball o d’activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros o no obtingui cap mena de rendes, l’altre cònjuge podrà desgravar-se per altres 2.000 euros d’aportacions realitzades a un pla de pensions.

Els plans de pensions donen l’opció de reduir la base imposable del contribuent i de pagar menys imposats, en cas que la declaració surti a pagar

Els contribuents que resideixin al País Basc i Navarra han de tenir en compte uns límits diferents. A Guipúscoa, Biscaia i Àlaba el màxim d’aportacions deduïbles a un pla de previsió (que és com allí es denominen els plans de pensions) és de 8.000 euros fins als 52 anys i de 1.250 euros més per cada any que excedeixi els 52, fins als 24.250. En el cas d’un cònjuge amb rendes de treball o d’activitats econòmiques inferiors a 8.000 euros i que realitzi una aportació a un pla de previsió amb el limiti màxim de 2.400 euros, l’altre cònjuge podrà reduir la base imposable de l’impost en aquesta quantitat (2.400 euros).

A Navarra, el màxim d’aportacions és de 8.000 euros (sempre que aquesta quantitat no superi el 30% dels ingressos obtinguts per treball) i de 12.500 euros (o el 50% dels rendiments del treball) per a majors de 50 anys. En aquesta comunitat també hi ha una reducció complementària quan el cònjuge no obté rendes, o aquestes són inferiors a 8.500 euros i realitza aportacions en un pla de pensions. L’altre cònjuge podrà deduir-les en la seva base amb el límit de 2.000 euros.

Els plans de pensions donen, per tant, l’opció de reduir la base imposable del contribuent i de pagar menys imposats, en cas que la declaració surti a pagar, o d’augmentar les possibilitats que l’IRPF surti a retornar.

Plans de previsió assegurats:

Els plans de previsió assegurats (PPA) són un altre instrument d’estalvi, menys conegut que els plans de pensions, però molt similar a ells, que també pot utilitzar-se per a rebaixar la factura fiscal. Els PPA són assegurances de vida estalvio, que permeten anar acumulant un capital al llarg del temps. Ofereixen exactament la mateixa fiscalitat que els plans de pensions. La diferència radica en el fet que, com a assegurança de vida estalvio, la seva rendibilitat està assegurada per endavant (encara que no sol ser molt elevada). A més, poden incloure una indemnització per defunció del titular. És a dir, el pla de previsió assegurat garanteix un import addicional a les persones designades com a beneficiàries. L’objectiu dels PPA és, com amb els plans de pensions, assegurar al contribuent un capital per a la seva jubilació, ja que coneixerà per endavant l’interès garantit.

Altres opcions

Altres opcions

Comptes estalvio-habitatge:

Són un altre dels instruments més utilitzats per a retallar impostos. En aquest cas, els beneficiaris són persones que estan pensant a adquirir el seu primer habitatge i necessiten estalviar per a aconseguir-lo. Per tant, el perfil de l’estalviador en aquesta mena de productes sol ser el d’una persona jove amb ànim d’independitzar-se. Com amb els plans de pensions, els beneficis estan en funció de les quantitats aportades als comptes. En el territori general, Hisenda retorna als contribuents el 15% de les quantitats aportades, fins a un màxim anual de 9.015 euros. L’estalvi màxim possible és, per tant, de 1.352,28 euros. El termini fixat per a la inversió, des de l’obertura del compte, és de 4 anys.

Al País Basc, no obstant això, es poden deduir de la base imposable fins al 18% de les quantitats dipositades en el compte-estalvio habitatge. La deducció anual màxima està fixada en 2.160 euros. En aquest cas, per a gaudir d’aquests beneficis fiscals, els contribuents han d’emprar els diners estalviats en el compte per a l’adquisició o rehabilitació del seu habitatge habitual en el termini màxim de sis anys. Si es destinen les quantitats deduïdes a altres finalitats no es perd el dret a deduir, sempre que es reposi els diners consumits abans que acabi l’any.

A Navarra, la deducció aplicable per fer aportacions a un compte estalvio-habitatge és, amb caràcter general, del 15% dels diners dipositats. Les unitats familiars amb dos fills, dedueixen el 18%. I les famílies nombroses el 30%. El termini fixat per a la inversió, que es compta des de la finalització del període impositiu de l’obertura del compte, és de 8 anys.

Hipoteques:

Juntament amb els plans de pensions (que compten en l’actualitat amb més de vuit milions de subscriptors), les hipoteques són l’altre gran producte de masses que permet gaudir d’un interessant desgravament fiscal. Finançar l’habitatge habitual, sempre que sigui primer habitatge i no altres residències, té un tractament fiscal favorable ja que retalla la base imposable fins a un 15%, sobre un màxim de 9.015,18 euros. En la Comunitat Autònoma Basca, els contribuents que tinguin una hipoteca podran deduir-se fins a 12.000 euros anuals. A Navarra, es manté el mateix límit que en el territori comú, de 9.015 euros.

Per a calcular el benefici fiscal, el contribuent ha de sumar tant el que ha pagat de capital de la seva hipoteca com els interessos. Per a aconseguir apurar el límit màxim de deducció, pot fer amortitzacions parcials de capital. Si l’habitatge l’estan comprant dues persones, el límit se li aplica a cadascun d’ells, sempre que es facin declaracions separades.

Des de gener de 2007 els contribuents poden deduir-se el 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu pel lloguer d’habitatge habitual

Lloguer d’habitatge habitual:

En el territori general, com a novetat reflectida en la reforma fiscal que va entrar en vigor al gener de 2007, ha començat a aplicar-se una interessant deducció per lloguer d’habitatge habitual. Els contribuents podran deduir-se el 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu pel lloguer d’habitatge habitual, sempre que la seva base imposable sigui inferior a 24.020 euros anuals.

Deduccions per donatius:

Fer un donatiu és una altra de les fórmules que permet retallar la factura fiscal. Els contribuents gaudiran d’una deducció del 25% en la seva base imposable, sempre que el beneficiari del donatiu sigui l’Estat, les comunitats autònomes, i algun organisme públic. Serà del 10% si es realitza a fundacions legalment reconegudes o associacions declarades d’utilitat pública.

Fer aportacions a persones amb discapacitat:

La llei també contempla que les aportacions dineràries realitzades al patrimoni d’un contribuent discapacitat donen dret a reduir la base imposable de l’aportant. El límit màxim de reducció està fixat en 10.000 euros anuals. Per a gaudir d’aquest avantatge fiscal, l’aportant ha de tenir una relació de parentiu amb el discapacitat directa o col·lateral fins al tercer grau, o ser cònjuge d’un parent de tal grau. També gaudeixen d’aquesta reducció fiscal els qui tinguin en règim de tutela o acolliment a un discapacitat.

Compensar pèrdues i guanys patrimonials:

Una altra de les opcions que han de tenir en compte els contribuents a l’hora de planificar la seva Declaració de la Renda és contemplar la possibilitat de compensar pèrdues amb guanys patrimonials. Aquesta fórmula també permet alleujar el pagament d’impostos. Amb l’entrada en vigor de l’última reforma fiscal, qui tingui pèrdues per haver venut accions, un fons d’inversió o fins i tot un immoble, pot compensar-les amb guanys procedents d’aquestes mateixes fonts (de la venda d’altres accions, immobles o fons d’inversió).

No obstant això, la nova normativa diferencia entre els instruments d’estalvi que generen guanys i pèrdues de patrimoni i els que es consideren rendiments de capital mobiliari. El règim fiscal vigent no permet compensar guanys i pèrdues patrimonials derivades de la transmissió d’accions o fons d’inversió amb els rendiments de capital mobiliari procedents dels dividends d’accions, els interessos d’un dipòsit bancari, o la rendibilitat obtinguda amb una assegurança de vida.