Plans de pensions d’ocupació

Els plans de pensions d’ocupació són un producte d’inversió a llarg termini. La seva peculiaritat, enfront dels plans de pensions del sistema individual (que es poden contractar lliurement en el mercat, en l’entitat que un decideixi), és que el promotor dels plans d’ocupació és una empresa o empresari. És a dir, que només els empleats d’aquesta determinada empresa podran beneficiar-se dels plans d’ocupació creats a favor seu. Per tant, si l’empresa en la qual un treballa no té constituït un pla de pensions d’aquestes característiques, el treballador no podrà contractar-lo en una altra ni gaudir dels seus avantatges.

En alguns casos, la constitució d’aquesta mena de plans pot ser una obligació per a l’empresa derivada de l’exteriorització dels seus compromisos per pensions recollits en el conveni col·lectiu, en el sectorial o en acords individuals. En els últims anys, no obstant això, les empreses estan creant aquest tipus de plans per voluntat pròpia, com a manera d’incentivar i fidelizar als seus empleats. De fet, des d’algunes entitats bancàries afirmen que el pla de pensions d’ocupació és un incentiu de menor cost que una millora salarial, ja que les aportacions al pla no estan subjectes a la cotització de la Seguretat Social.

Una dels principals avantatges dels plans d’ocupació per als estalviadors és la seva fiscalitat. Els contribuents de fins a 50 anys poden deduir-se de la seva base imposable fins a 10.000 euros de les aportacions realitzades a aquests productes o el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebudes individualment en cada exercici. A partir dels 52 anys, el límit deduïble és de 12.500 euros o el 50% dels seus rendiments de treball. Aquesta xifra, no obstant això, és conjunta per a plans d’ocupació individuals i d’empresa. És a dir, entre tots dos instruments, com a molt es podran desgravar per les quantitats esmentades. Si el límit s’esgota amb el pla d’ocupació, les aportacions realitzades a plans individuals no gaudiran de benefici fiscal.

A més, els partícips de més de 65 anys, inclosos els jubilats, podran realitzar aportacions (fins a 12.500 euros anuals) per a la seva pròpia jubilació o dependència, sempre que no hagin iniciat el cobrament de la prestació. Aquesta és una de les novetats de la reforma fiscal que va entrar en vigor al gener d’enguany, ja que, fins a 2006 els jubilats només podien realitzar les seves aportacions a favor dels seus hereus.

En el sistema d’ocupació, les aportacions les poden realitzar tant l’empresa com els empleats. D’aquesta manera, per a poder calcular els avantatges fiscals, els treballadors han d’informar-se sobre quant ascendeixen les aportacions que realitza anualment l’empresa al seu favor. Els plans de pensions d’ocupació són, per tant, un bon instrument amb el qual optimitzar la planificació fiscal. El partícip pot realitzar aportacions a aquests productes en qualsevol moment per a complementar la seva pensió pública de jubilació. En tots els casos, els plans d’ocupació són un element diferenciador entre empreses i de fidelització dels empleats.

Una altra dels avantatges dels plans d’ocupació és que les seves comissions solen ser menors que les que apliquen els plans de pensions individuals perquè a l’hora de constituir-se, el promotor ja sap per endavant que comptarà amb un nombre determinat de partícips.

Una dels desavantatges dels plans d’ocupació és que el partícip no pot decidir en quina mena de pla li agradaria entrar. Quan un estalviador contracta un pla de pensions individual, ha de decidir entre una àmplia oferta de productes (que en l’actualitat supera els 1.800 plans). Entre aquesta nombrosa gamma es troben plans que inverteixen en borsa, en renda fixa, mixtos, garantits… de manera que el partícip pot optar pel que millor s’adeqüi al seu perfil d’inversió, la seva aversió al risc i la seva edat. En el cas dels plans d’ocupació, és l’empresa la que imposa el producte, amb el que el partícip no pot decidir.

Tampoc podrà, per tant, traspassar els seus diners (el que es denominen drets consolidats) a un altre pla de pensions que li agradi més, com sí que es pot fer, sense cost fiscal, entre plans de pensions individuals.

En el cas de canviar de treball, el pla d’ocupació deixarà d’augmentar el seu volum d’estalvi ja que ni l’empresa ni l’antic empleat realitzaran noves aportacions. En qualsevol cas, les aportacions als plans de pensions sistema d’ocupació són un salari diferit al moment de la jubilació que, igual que la resta del sou, pertany en tot cas al treballador. Els drets adquirits es mantindran intactes, de manera que el treballador podrà rescatar el seu estalvi del pla de pensions d’ocupació en el moment de la seva jubilació.

Quant a la rendibilitat dels plans d’ocupació, d’entrada, els gestors apliquen les mateixes tècniques per a administrar el patrimoni que en els plans individuals, amb el que els guanys poden ser molt similars. Curiosament, segons les dades d’Inverco (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions) a tancament de setembre de 2007, els plans d’ocupació oferien millors resultats que els individuals. En els últims dotze mesos, mentre els plans individuals registraven un guany del 4,41%, els d’ocupació guanyaven, de mitjana, un 5,15%. En els últims tres anys, aquests plans guanyen, de mitjana, un 6,46%, enfront del 6,27% dels individuals.

En qualsevol cas, la diferència entre els resultats és mínima i això s’explica perquè totes les entitats que gestionen un pla d’ocupació són també gestores de diversos plans de pensions del sistema individual, amb el que els criteris que utilitzen per a marcar les seves polítiques d’inversió en uns i altres productes solen ser molt semblants. Una de les més destacades és Fonditel, la gestora dels plans d’ocupació del grup Telefónica i, precisament, la major institució d’estalvi col·lectiu d’Espanya. En l’actualitat, gestiona 35 plans d’ocupació amb un patrimoni d’aproximadament 4.100 milions d’euros, la qual cosa la col·loca en el grup de cap de gestores espanyoles per volum de patrimoni gestionat. Les rendibilitats dels seus productes vénen figurant en els primers llocs del ránking de manera sistemàtica.

En els últims dotze mesos, per exemple, el pla Emprats de Telefónica Mòbils acumula una rendibilitat del 12,29%, molt per sobre de la mitjana de la seva categoria. No obstant això, en l’últim any, el pla d’ocupació més rendible és el denominat Traballadors d’ACESA, gestionat per BBVA. Els seus guanys aconsegueixen el 76,78%. Li segueix el pla Ajuntament Cartagena (que gestiona La Caixa), amb una revaloració del 59,64%.

En l’actualitat, a Espanya els plans de pensions d’ocupació gestionen un patrimoni de 31.024 milions d’euros, segons dades d’Inverco. Una xifra que suposa un increment del 6,04% respecte a l’any anterior. El nombre de partícips que es beneficien d’un pla d’aquestes característiques aconsegueix els 1,7 milions, un 5,72% més que al setembre de 2006. Aquesta xifra, no obstant això, no és molt significativa si es compara amb els estalviadors de plans de pensions individuals, que ja superen els 8,3 milions, segons Inverco.

Una altra dada significativa és que a la fi de setembre a Espanya existien 1.850 plans diferents. La diferència amb el nombre d’empreses que els promouen s’explica en què diverses societats poden integrar-se en un mateix pla, que és el que ocorre en molts casos. De fet, la integració de diverses empreses en un mateix fons de pensions d’ocupació redueix els costos d’entrada al producte.

De les dades es dedueix que la implantació dels plans d’ocupació és encara baixa, encara que les taxes de creixement han començat a registrar un notable ascens. De fet, l’instrument compta amb el suport de nombroses institucions econòmiques, com Unespa, la patronal del sector assegurador, o Inverco, que consideren que els plans d’ocupació són un instrument més que aconsellable per a complementar les pensions públiques de jubilació, que podrien sofrir retallades en un futur no gaire llunyà.