Plans de pensions: revisió profunda davant la crisi

Trobar refugi segur per als seus diners s’està convertint en una obsessió per a molts estalviadors. Qui més qui menys se sent vulnerable i sofreix per aquests diners estalviats al llarg dels anys, eobre tot quan es concep com un element imprescindible per a encarar el futur post-laboral, la jubilació, amb garanties de solvència i capacitat econòmica. La rendibilitat mai es menysprea, però en conjuntura de crisi i incertesa com l’actual, la prioritat és la seguretat; en altres paraules, que es garanteixi que el capital estalviat amb tant d’esforç i paciència ni s’evaporarà ni es depreciarà de manera significativa. Perquè una cosa és invertir i assumir que les coses poden torçar-se, per exemple en la Borsa, i una altra ben diferent, evitar riscos i limitar-se a estalviar. Alguns inversors, de fet, ja han abandonat la Borsa i els fons, i han dirigit els seus diners cap a dipòsits i deute públic, més segurs.

Ara bé, què fer amb els plans de pensions, un dels productes financers més populars al nostre país, a més d’estalvi ilíquido per excel·lència, que no pot rescatar-se fins al moment en què s’arriba a la jubilació? En sintonia amb el mercat, la seva rendibilitat en 2008 va ser decebedora: els plans de pensions del sistema individual van perdre un 6,13% de mitjana en els últims dotze mesos a tancament de setembre, segons va informar Inverco. Tan sols els plans de pensions de renda fixa a curt termini resisteixen en positiu, amb guanys mitjans del 1,42%. Mancant unes setmanes per a tancar l’any, i amb les perspectives econòmiques i financeres tan poc estimulants, no pocs estalviadors plantegen si serà aquest un bon moment per a invertir per primera vegada en un pla de pensions. I alguns dels qui ja ho tenien contractat, reflexionen sobre si convé o no realitzar aportacions extra al seu pla de pensions contractat fa una dècada o més. I fins i tot, els avantatges de traspassar els seus estalvis d’un pla a un altre amb millors condicions. Ara, més que mai, convé avaluar els pros i els contres d’aquests actius financers dissenyats per al llarg termini.

Els plans de pensions imposen al titular una disciplina d’estalvi que li acabarà facilitant compondre lentament un patrimoni al qual podrà donar ús només una vegada arribada la jubilació. Encara que les xifres no són comparables amb les d’altres països europeus, a Espanya ja hi ha més de 8,52 milions de comptes de partícips que han contractat plans de pensions en el territori comú i Navarra. I més de 1,2 milions de bascos compten amb una EPSV (Entitats de Previsió Social Voluntària), producte de similars característiques i fiscalitat als plans de pensions, amb la particularitat que permeten el rescatar els diners als 10 anys. En total, hi ha més de 50.000 milions d’euros invertits en aquests instruments, segons pot deduir-se de les dades d’Inverco i de l’Observatori Basc de Previsió Social.

En general, les entitats permeten obrir un pla de pensions o una EPSV des de 6 euros al mes i deixen llibertat a l’estalviador per a ingressar en el producte les quantitats que consideri oportunes i quan li sembli convenient. En altres casos, no obstant això, exigeixen fer aportacions anuals, amb mínims que van des dels 300 euros. De qualsevol manera, l’objectiu del pla de pensions és constituir un capital que serveixi de complement per a la pensió pública de jubilació, meta interessant per a qualsevol ciutadà, ja que s’estima que la Seguretat Social podria sofrir problemes dins de dues o tres dècades per a fer front al pagament de totes les pensions compromeses.

El principal avantatge, i la vegada, motivació que impulsa als estalviadors a subscriure un pla de pensions és la seva fiscalitat: permeten reduir la base imposable general del contribuent, la qual cosa significar pagar menys imposats en la pròxima Declaració de la Renda.

En el territori general, les aportacions realitzades per contribuents de fins a 50 anys d’edat es redueixen de la base imposable general fins a 10.000 euros anuals o el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebudes individualment en cada exercici (es prendrà la menor de les quantitats). Els majors de 50 anys podran reduir-se fins a 12.500 euros o el 50% de la suma dels rendiments nets de treball. Els contribuents el cònjuge dels quals no obtingui rendiments nets del treball ni d’activitats econòmiques, o els obtingui en un import inferior a 8.000 euros, poden reduir-se també les aportacions realitzades al pla de pensions del seu cònjuge, amb el límit de 2.000 euros anuals.

A Navarra, la reducció és de 8.000 euros o el 30% dels ingressos obtinguts per treball per als estalviadors de fins a 50 anys. Podran deduir-se 12.500 euros com a màxim o el 50% de la suma dels ingressos per treball. En aquest cas, si el cònjuge obté ingressos inferiors als 8.500 euros anuals, la reducció pot ampliar-se en altres 2.000 euros a l’any.

A País Basc, les EPSV redueixen la base imposable del contribuent en 8.000 euros anuals, com a màxim per a les persones de fins a 52 anys. Els qui superen aquesta edat podran reduir-se 8.000 euros anuals més 1.250 euros per cada any d’edat que excedeixi de 52 anys fins a 24.250 euros per als de 65 o més anys.

Una dels principals avantatges que moltes famílies troben en aquest producte financer per a ajustar les seves economies domèstiques és el benefici que pot suposar en 2009 la reducció d’impostos en la pròxima declaració de la renda. Per a això, s’ha de contractar el pla de pensions abans que acabi l’any.

En aquests moments d’inestabilitat del mercat financer i de recurrents caigudes borsàries, qui tingui decidit que no vol córrer el risc de tornar a veure reduir-se el seu patrimoni (a curt termini, no és clar que vagi a produir-se una recuperació en Borsa), pot apostar per productes conservadors, com els plans de pensions de renda fixa. I val tant el consell per a qui s’està plantejant contractar-lo per primera vegada com per a qui ja el tingui subscrit. Naturalment, els plans de pensions que millor estan capejant el temporal, aquesta crisi financera i econòmica, són els que inverteixen en actius de renda fixa, sobretot en deute públic. A tancament de setembre, només els fons de renda fixa a curt termini van registrar rendibilitats mitjanes positives (del 1,42%). Per tant, els estalviadors conservadors i els qui no estiguin disposats a assumir riscos, millor farien si aposten per productes de perfil baix. S’evitaran sobresalts i disgustos com els que poden estar sofrint els qui tenen contractats plans de pensions de renda variable. En els últims dotze mesos, els plans que inverteixen en Borsa cauen un 26,5% de mitjana.

Els qui tenen un pla de pensions subscrit des de fa diversos anys poden plantejar-se l’opció de traspassar-lo a un altre si no estan conformes amb la rendibilitat que els aporta. És una operació que no implica cap despesa. Però tampoc és aconsellable retirar-se precipitadament de la Borsa perquè vendre-ho tot ara és fer efectives les pèrdues sense donar-se l’oportunitat de recuperar-se quan se superi la crisi. Perquè la Borsa, una crisi després d’una altra, sempre acaba superant la seva malaltia i acaba donant beneficis als qui poden o saben aguantar posicions. No obstant això, els estalviadors menys proclius al risc poden realitzar les noves aportacions de 2008 a un pla de pensions conservador. La llei permet realitzar tants traspassos com el partícip desitgi, i també canviar el seu estalvi des d’un pla de pensions “de Borsa” cap a un altre més conservador, per a després tornar a un de més risc, quan la situació en els mercats comenci a donar símptomes de millora. La legislació espanyola permet tenir oberts tants plans de pensions com el titular vulgui, encara que només un servirà per a fer efectives els desgravaments fiscals. D’aquesta manera, encara que es tingui ja subscrit un pla de renda variable, pot obrir-se un altre més conservador, per a diversificar.

Quant als traspassos, si un estalviador decideix canviar de pla ha de saber que haurà de traslladar tot el seu estalvi acumulat (el que es denomina tècnicament drets consolidats). No es permet traspassar només una part de l’estalvi.

En tot cas, la inversió en plans de pensions s’ha de realitzar amb vista al llarg termini. Els qui veuen encara llunyà el moment de jubilar-se es troben en millors condicions per a assumir riscos, perquè la possibilitat que la Borsa es recupera en un llarg període és molt alta. No obstant això, els clients que tenen a prop la data de la seva jubilació han de valorar la possibilitat d’afermar-se en posicions garantides i traspassar el seu pla cap a un PPA (pla de previsió assegurat), un pla de pensions garantit o un altre que inverteixi en renda fixa. Precisament, des de gener de 2008 es poden fer traspassos entre plans de pensions i plans de previsió assegurats. Aquests últims són segurs d’estalvi pensats per al llarg termini, amb les mateixes característiques fiscals que els plans de pensions, però amb un tipus d’interès garantit. Són similars als plans de pensions garantits. No obstant això, els PPA poden traspassar-se en qualsevol moment sense perdre l’interès ni el capital, avantatge de la qual manquen els plans de pensions garantits.

En la contractació d’un nou pla de pensions, o en signar un traspàs, cal fixar-se en aspectes com les comissions o la política d’inversions del producte, i no deixar-se portar pel regal que a manera de ganxo ofereixi l’entitat financera. En aquesta etapa final de l’any, les gestores tracten d’atreure a nous partícips amb incentius com a obsequis tecnològics, aparells per a la llar… però res és gratis. En general, l’estalviador acaba pagant els regals mitjançant l’abonament de comissions més altes o, en alguns casos, assumint un major risc.

Quant a les comissions, el reglament de pensions fixa la comissió màxima que una gestora pot cobrar en el 2,5% (comissió de gestió més dipòsit). Dins d’una mateixa categoria hi ha productes que apuren aquesta taxa màxima i uns altres, de similar política d’inversió, que exigeixen taxes més baixes. El convenient és optar per plans de pensions amb comissions barates però rendibilitats històriques mitges atractives. La dada de la rendibilitat històrica serveix per a valorar la capacitat del gestor. En certs casos, es topa l’estalviador amb productes que apliquen comissions altes però ofereixen bons resultats, és a dir, per sobre de la mitjana del seu sector. Per a conèixer les rendibilitats dels plans de pensions, es pot consultar la pàgina d’INVERCO (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Plans de Pensions). I per a estudiar les comissions, és útil el cercador de plans de pensions de la Direcció General d’Assegurances i Plans de Pensions (www.dgsfp.meh.es).

Els garantits són un tipus de plans que s’han posat de moda perquè garanteixen el capital invertit i, en general, un tipus d’interès fix. Però tenen la seva pega: el client no ha de traspassar els diners en tota la vida del producte (de mitjana, els garantits tenen terminis de vuit-deu anys). Si es traspassa el producte, s’anul·la la garantia i l’inversor pot fins i tot perdre diners.