Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plusos en el treball

La retribució dels plusos per treballs perillosos, tòxics o penosos ha d'estar prevista de manera específica en el conveni o en el contracte individual
Per Marta Burgués 7 de maig de 2008
Img obreros
Imagen: CONSUMER EROSKI

Imatge: Daniel Lobo

Bombers, treballadors de la construcció, manipuladors d’elements químics… són professionals que tenen un alt risc de sofrir contratemps en l’exercici del seu treball, per la qual cosa, en la majoria dels casos, perceben una sèrie de plusos, anomenats de perillositat, penúria i toxicitat. Aquests complements estan regulats en els convenis col·lectius i, en moltes ocasions, són l’única manera d’elevar els salaris dels treballadors.

Perillositat, penúria i toxicitat

La sinistralitat laboral aconsegueix al nostre país cotes elevades, especialment en el sector de la construcció. No obstant això, termes com a perillositat “”, “toxicitat” o “penúria” són desconeguts normalment per als treballadors.

  • Perillositat: Segons el Ministeri de Treball i les lleis que regulen aquests plusos, la perillositat del lloc deriva de l’existència d’un risc addicional, a causa de la inseguretat del seu acompliment davant un eventual atac o mal. D’aquesta manera, es consideren perillosos, a títol d’exemple, els següents treballs:

    1. El dels bombers d’un aeroport.
    2. El de l’encarregat d’un animalario.
    3. Els qui treballen en centres d’acolliment amb caràcter d’urgència per a menors de 18 anys en situació de desemparament.
  • Penúria: Aquest terme fa referència a la realització del treball en circumstàncies excepcionals. Comporta activitats que suposen un constant esforç i són dificultoses o aflictives, com per les que suporten un excés de soroll o brutícia.

  • Toxicitat: Es relaciona amb la utilització o manipulació de substàncies que poden suposar un risc excepcional per a la salut i higiene del treballador.

L’excepcionalitat de les tasques realitzades és la condició que determina la percepció del plus de perillositat

Els plusos de perillositat, penúria i toxicitat són un complement salarial d’algunes professions. Com i quan es perceben? Perquè els treballadors puguin rebre’ls han de complir-se una sèrie de requisits, entre els quals destaquen els següents:

  • La retribució dels plusos per treballs perillosos, tòxics o penosos ha d’estar prevista de manera específica en el conveni col·lectiu d’aplicació, o en el contracte individual.

  • Si no hi ha acord entre empresari i treballador, ha de ser la jurisdicció laboral la que dictamini que el lloc de treball reuneix tals característiques. És a dir, amb caràcter general la negociació col·lectiva es limita a determinar la quantia econòmica del plus remetent-se a la jurisdicció laboral perquè sigui aquesta qui determini les circumstàncies de penúria, toxicitat o perillositat.

Segons la jurisprudència, l’excepcionalitat de les tasques realitzades és la condició determinant de la percepció del plus. D’aquesta manera, quan la perillositat, toxicitat o penúria sigui consubstancial o inherent al lloc de treball, no sorgirà el dret al complement. Sempre que, per descomptat, s’acrediti que aquest lloc està, per la pròpia naturalesa de l’activitat desenvolupada, exposat a determinats riscos.

A més, és important tenir en compte que si concorren diverses condicions de penúria, toxicitat o perillositat en un mateix lloc de treball, no es genera el dret a percebre dos o més vegades el mateix complement, ja que s’aplica sempre en la mateixa mesura, al marge de la multitud de riscos que puguin ocórrer.

Jurisprudència i perillositat

Encara que les lleis estableixen que hi ha treballs específics que, obligatòriament, han de percebre plusos de perillositat, encara avui moltes empreses no ofereixen aquests complements salarials. La raó consisteix en el fet que la seva concessió depèn, en tot cas, de la lliure voluntat de les parts, els qui poden o no reconèixer la seva existència, doncs, a diferència de les mesures en matèria de prevenció de riscos, el seu establiment no posseeix caràcter necessari de dret.

Aquests plusos són complements que s’utilitzen per a rescabalar al treballador de les especials condicions en les quals fa la seva tasca i que són recollides en la corresponent normativa que determina l’activitat laboral, segons la jurisprudència i el Ministeri de Treball. La llei atén el caràcter especialment perillós, penós o tòxic del lloc, i al fet que no puguin considerar-se riscos inherents a la categoria professional exercida.

La concessió de plusos de perillositat depèn de la lliure voluntat de les parts, els qui poden o no reconèixer la seva existència

Contra el “plus” de perillositat

No es pot parlar d’unanimitat respecte a la concessió d’aquesta mena de complements salarials. Així, alguns organismes s’oposen sistemàticament a l’anomenat plus de perillositat. Quina és la raó? Des de l’entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, l’empresari està obligat a avaluar els riscos, fer desaparèixer aquells que puguin eliminar-se i atenuar amb mesures preventives, primer generals i després individuals, els que no s’eliminin totalment.

Reconèixer un plus de perillositat és admetre que el treballador ha de jugar-se la vida o la seva integritat física en el treball, “una cosa contrària a la norma i al sentit comú”. Una altra cosa és que, una vegada complertes totes les obligacions preventives, es consideri que un treball té una especial penúria per ser nocturn, per comportar torns o especial disponibilitat, o per realitzar-se en condicions meteorològiques adverses, per exemple. En aquestes ocasions sí que consideren que es pot pactar una retribució a aquest major esforç o sacrifici en forma de plusos de nocturnitat, treball per torns, disponibilitat o penúria, “però mai de perillositat”.

ESTENDRE’L A ALTRES TREBALLS

Des de fa diversos anys, diversos tipus d’empleats que a simple vista no requeririen el plus de perillositat, com els administratius o els professors, reclamen percebre aquest complement salarial.

En concret, es tracta d’administratius que treballen en hospitals o centres psiquiàtrics -actualment exempts d’aquest plus- molt preocupats pels riscos que pateixen en els seus llocs laborals. Una cosa similar ocorre amb els professors, els qui subratllen que haurien de poder percebre plusos de perillositat quan reben amenaces per part de l’alumnat.