El Nadal són dates de celebració, però no solament es redueixen a compartir sopars i menjars amb els afins, a brindar amb els familiars o a reunir-se amb els companys de treball abans de les vacances. Cada any s’organitzen macrofiestas i cotillones per donar la benvinguda al nou any o per esperar l’arribada dels Reis Mags. Com a punt en comú tenen música, beguda i diversió. Però moltes vegades les escasses mesures de seguretat, la falta de llicència o l’excés d’aforament es colen a la festa sense invitació. Per evitar-ho, gens com prendre una sèrie de precaucions abans de comprar l’entrada i durant la celebració perquè la diversió no acabi de forma anticipada.
L’últim dia de l’any està molt a la vora i en tan sol unes jornades se celebra la nit de Reyes. Moltes persones ja hauran comprat la seva entrada per gaudir d’una festa en una discoteca, en una carpa o en una sala de ball. Escombri lliure, bo per a copes, desdejuni, raïms o un joc amb confeti, antifaç i matasuegras són alguns dels atractius amb els quals els organitzadors d’aquestes celebracions intenten atreure l’atenció dels usuaris. Però a més d’aquests components, la seguretat, l’autorització prèvia i la qualitat de les consumicions han d’estar presents en la vetllada.
La llicència és fonamental en un cotillón
Saber si la festa compta amb autorització és el primer pas abans de triar el lloc on celebrar l’Any Nou o la nit de Reyes. En general, els locals que funcionen al llarg de l’any -discoteques, bars, sales de festa- tenen tots els papers en regla, però no està de més assegurar-se.
Les festes que es duen a terme en locals llogats, carpes o llocs que no funcionen durant la resta de l’any registren més problemes. Segons assenyala una recerca, s’estima que dues de cada cinc celebracions d’aquest tipus són il·legals, per la qual cosa en aquests casos convé extremar les precaucions.
Saber si la festa té llicència és el primer pas per triar el lloc de la celebració
Els responsables -ja sigui una persona, un grup o una empresa- han de sol·licitar abans una llicència a l’ajuntament o a la comunitat autònoma. Està prohibit vendre entrades sense haver aconseguit el permís, però molta gent ho fa. Els qui vagin a una d’aquestes festes realitzades fora dels canals habituals han d’informar-se sobre qui les organitza, si té autorització, i fins i tot, poden demanar una còpia d’aquest document.
En ocasions, l’única cosa que busquen els qui fan aquestes festes és enriquir-se de manera ràpida, a costa d’incomplir la llei. Si manquen de permís i cometen alguna infracció, reclamar serà molt difícil per al consumidor, sobretot, si la societat que ha fet el cotillón s’ha constituït solament per a aquesta ocasió.
En la majoria dels casos, aquestes infraccions es redueixen a un mal servei, alguna cosa que pot aguar la festa, però altres vegades van més enllà i impliquen greus conseqüències per a la salut i la seguretat dels assistents.
Guardar la publicitat i l’entrada
La Llei estableix que les condicions que figurin en la publicitat de la festa tenen la mateixa validesa que un contracte. Si en cartells, anuncis repartits en mà o tascons radiofònics s’afirma que l’entrada inclou barra lliure de begudes nacionals i d’importació, canapès durant la nit i xocolata per desdejunar, això s’ha de servir a els qui hagin entrat a la festa. Els responsables no poden atribuir a problemes d’organització que s’hagin acabat certes consumicions, ja que tenen l’obligació d’haver-hi previst totes les circumstàncies. Per tant, s’ha de guardar la publicitat perquè en ella s’anuncien els serveis que estan inclosos.
Alguna cosa similar succeeix amb l’entrada. Cal conservar-la perquè, entre altres coses, és el justificant de pagament. En ocasions, gens més passar al local, el tiquet es tira, bé perquè no hi ha un lloc on guardar-ho o perquè es desconeix la importància que té. Amb ell, el consumidor pot reclamar l’import total o parcial que ha pagat.
Mesures de seguretat
No superar l’aforament és fonamental per garantir que tot es desenvolupi amb normalitat. Si en el local hi ha més persones de les permeses, són possibles molts problemes. Els més lleus serien codazos, molèsties, calor, trepitjades i incomoditat; poder entrar en el local, arribar a la barra i gaudir de les begudes ja pagades seria complicat. Però juntament amb aquests inconvenients, que no deixarien de ser una anècdota que amarga la festa, es podrien crear problemes de seguretat molt més greus, com la impossibilitat de sortir del local si alguna cosa falla o veure’s involucrat en una baralla sense lloc per reaccionar.
En aquests casos, la massificació és molt mala companya. Si l’usuari detecta que s’ha sobrepassat l’aforament permès, potser sigui millor quedar-se fos i denunciar el succeït per la seva pròpia seguretat i per la d’els qui ja estan dins.
La publicitat del cotillón té la mateixa validesa que un contracte
En els locals on es concentrin més de 100 persones, hauria d’haver-hi almenys un guarda de seguretat que eviti els possibles problemes entre els usuaris o intervingui entre ells si hi ha una discussió.
Quan la festa es faci en un lloc que no està destinat a aquestes finalitats de manera habitual, cal comprovar que l’estructura del local és sòlida i manca de deficiències. Això pot ocórrer en carpes on els ancoratges no estiguin ben posats o es vegi que el sostre corre risc de caure. Encara que per la massiva assistència de persones no sempre és possible comprovar-ho, en alguns casos, la inseguretat és evident.
En el mateix sentit, cal fixar-se en les sortides d’emergència per comprovar que hi ha suficients portes per les quals evacuar als assistents si sorgeix algun problema greu i, sobretot, si són utilitzables. També ha d’haver-hi un nombre suficient d’extintors.
Encara que el local compleixi amb totes les mesures de seguretat, són possibles petits incidents com els de qualsevol lloc on es concentri un gran nombre de persones: relliscades per líquid en el sòl, cops, caiguda d’algun objecte… Si això succeeix, el millor és dir-li-ho a la persona encarregada o, si es requereix atenció mèdica, a l’hospital. Els establiments compten amb un segur de responsabilitat civil que cobreix tots aquests accidents.
Dret d’admissió
El dret d’admissió no és tan ampli com volen fer creure alguns porters de discoteca. Si una persona porta la seva entrada, els motius pels quals no li deixin entrar han d’estar relacionats amb haver tingut una actitud racista, sexista, una conducta que pugui resultar perillosa per a la resta dels assistents o arribar en estat d’embriaguesa.
A més, les condicions que determinin que no s’admeti a una persona han de figurar en un lloc visible del local.
Qualitat de les consumicions
Les copes i els cubatas s’acompanyen, en ocasions, amb aperitius que es reparteixen durant la vetllada o amb un desdejuni quan comença a clarejar. En aquest cas, també pot ser deficitari el servei de begudes i aliments.
Els establiments compten amb un segur de responsabilitat civil per si es registren accidents
Una de les queixes més comunes és que l’estat de les consumicions no és l’adequat. L’endemà, es comprova amb disgust que les begudes consumides no eren de la marca que indicava l’etiqueta. Mentre es consumeix, es pot sospitar que no és la beguda que s’ha demanat, però l’endemà, l’organisme s’encarrega de posar-ho de manifest: era “garrafón”. Si això succeeix, convé denunciar-ho, bé durant la festa al cambrer o al responsable de l’establiment o en els dies successius, encara que en alguns casos és difícil demostrar-ho.
Els locals estan obligats a tenir fulles de reclamacions a la disposició de l’usuari i aquestes han d’estar segellades per l’ajuntament o per la comunitat autònoma. En el cas de sofrir qualsevol contratemps, convé emplenar una i guardar la còpia.
Guarda-roba
Una altra de les irregularitats que es comet amb més freqüència està relacionada amb el rober. Algunes queixes tenen a veure amb la seva gratuïtat: en la publicitat asseguren que està inclòs i quan els usuaris arriben, han de pagar un plus per deixar les seves pertinences.
En altres casos, no cal abonar una quantitat extra per deixar els abrics, però el lloc on es pengen no està vigilat, amb el que pugues haver-hi robatori de peces i cambiazos involuntaris o intencionats.
