Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pressupost domèstic: com calcular la despesa familiar

Permet planificar els hàbits de compra i arribar a final de mes sense canviar en excés el nivell de vida
Per roserblasco 11 de novembre de 2009
Img presupuesto casero
Imagen: momofthebarn

La crisi ha trastocat els comptes d’algunes famílies espanyoles. Arribar a final de mes és avui més complicat per a elles perquè han perdut part dels seus ingressos o la seva estabilitat econòmica perilla. Mantenir el nivell de vida sense adaptar-se a la situació actual no és possible per a certs nuclis familiars, sinó que han de realitzar canvis en els seus costums per a quadrar els comptes. El pressupost personal ajuda a quantificar per escrit els ingressos i les despeses, detecta els hàbits de compra i fa possible que es planifiquin per a complir els objectius marcats de manera eficient.

Per què fer un pressupost?

El pressupost familiar és una eina de gran utilitat per a prendre consciència dels ingressos i les despeses. La falta d’organització és un dels motius que afavoreix una disposició ineficient dels diners. Amb un pressupost ben calculat, les adquisicions poc útils poden deixar-se a un costat sense massa esforç, alhora que es realitza una compra eficaç, que permetrà arribar a final de mes sense necessitat de canviar massa el nivell de vida.

El mer fet de plantejar-se registrar per escrit aquests paràmetres és un primer pas per a millorar l’economia domèstica, suposa una reflexió prèvia. Plasmar les despeses i els ingressos en un document ressalta alguns hàbits inadequats que havien passat desapercebuts fins a aquest moment. Són partides que, per separat, no criden l’atenció. No obstant això, quan s’ajunten, reflecteixen una despesa ineficient. Un pressupost permet saber en què s’inverteix els diners i la seva utilitat. L’usuari identifica els desemborsaments imprescindibles i els capritxos.

El pressupost millora l’economia domèstica i afavoreix una compra eficaç

Després d’aquest primer diagnòstic, qui fa el pressupost s’ha de marcar uns objectius: planificar bé la despesa i reduir determinades partides per a aprofitar-les en altres àmbits, com el pagament puntual de la hipoteca assegurança dels automòbils.

  • Una altra partida estarà destinada a les despeses d’oci i cultura: entrades per al cinema, el teatre, l’òpera, concerts o assistència a esdeveniments esportius. La compra de llibres, discos o viatges també formaria part d’aquesta secció.
  • Les assegurances són un altre de les despeses familiars, que es preveuen en una única partida o en altres seccions. La pòlissa de salut, l’assegurança de vida, el de defensa jurídica o el d’habitatge integren aquest bloc.
  • Quan la família tingui fills, es reservarà una secció de despeses per a la inversió en educació -llibres de text, col·legi, classes particulars, activitats extraescolars-, roba, joguines, bolquers o higiene infantil. L’oci i la cultura dels petits pot anotar-se en aquest apartat o en l’anterior.
  • És necessari consignar les despeses de les cures personals, com la roba, els complements, el gimnàs, la perruqueria o les classes particulars, entre altres.
  • Moltes famílies, a més de pagar la hipoteca, tenen altres préstecs (cotxe, electrodomèstics). Cadascun d’ells s’apunta en l’apartat de crèdits , que es completa amb la despesa de la targeta i les comissions bancàries.
  • En un altre apartat s’apuntaran els impostos que el ciutadà ha de pagar per determinats serveis, ja siguin locals -recollida d’escombraries, aigua, garatges- o estatals.
  • També cal considerar les despeses que suposen en l’economia familiar els animals domèstics: menjar, vacunació i veterinari.
  • És convenient una secció que reculli les despeses destinades a regals , celebracions o donacions.
  • També hi haurà un apartat per als estalvis en inversions, amb les accions, plans de pensions, comptes corrents o dipòsits.
  • En l’apartat d’ingressos s’anota, per separat, cadascun dels sous o pensions i un altre tipus d’havers periòdics: lloguers, pagues extra, interessos, rendes.

    Algunes famílies saben per endavant els diners del qual disposen cada mes, quan aquest procedeix d’unes nòmines fixes. No obstant això, la quantia dels sous pot variar en el cas de professions liberals, autònoms o treballadors que presten els seus serveis de manera eventual. Els ingressos laborals també es poden complementar amb col·laboracions, altres ocupacions o amb els diners que rebi el titular d’un habitatge en concepte d’arrendament. Per aquest motiu, s’ha de consignar un apartat sobre els ingressos previstos i un altre sobre els reals.

    Quan conclogui el mes -o el període determinat en el pressupost- es farà un balanç entre els ingressos i les despeses reals i estimades per a conèixer si s’han complert els objectius.