Prestació per risc durant l’embaràs

És habitual pensar que la baixa per maternitat és l’única protecció que la Seguretat Social brinda a les treballadores embarassades. No obstant això, des de fa una mica més de dos anys, una nova prestació protegeix als qui sofreixen determinats riscos durant l’embaràs. La legislació espanyola accepta l’absència de la treballadora, ja sigui per compte d’altri o autònoma, en dues situacions diferents.

La primera es dóna quan el propi estat clínic de l’embaràs és el factor de risc, amb independència de les condicions laborals. En aquest cas, la dona ha de sol·licitar un subsidi d’incapacitat temporal per malaltia, o cosa que és el mateix, demanar una baixa comuna. Si la gestació segueix el seu procés normal sense que l’empleada sofreixi cap problema de salut, però el treball posa en perill a la mare o al fill, es reconeix el dret per a tramitar la prestació per risc.

La distinció entre un subsidi i un altre no sols requereix diferents gestions i tramitacions, sinó que a més la prestació per incapacitat temporal i de risc tenen importants diferències econòmiques. Quan se sol·licita la primera, la beneficiària rep el 60% de la seva base reguladora des del dia 4 fins al 21 de la baixa. A partir d’aquest, el percentatge ascendeix al 75%.

No obstant això, si es concedeix la prestació per risc, el subsidi equival al 100% de la base reguladora de la treballadora. En tots dos casos, la quantia de la base s’obté en sumar les cotitzacions per contingències professionals del mes anterior i dividir-les entre el nombre de dies a què correspon aquesta cotització.

A més de tenir un embaràs sense complicacions, perquè la prestació per risc es concedeixi, la treballadora ha de complir una sèrie de requisits:

• Estar afiliada i en situació d’alta en la Seguretat Social. En aquest punt, es consideren treballadores de ple dret afiliades, encara que l’empresari hagi incomplit les seves obligacions.
• A diferència d’altres prestacions, no s’exigeix un període mínim de cotització.
• La treballadora ha d’estar embarassada o trobar-se en l’etapa de lactància natural.
• Certificar la possibilitat que el desenvolupament de la seva activitat laboral perjudiqui la salut de la treballadora o a la del propi fetus.
• Ha de donar-se la circumstància que l’empresa no disposi d’un altre lloc de treball lliure de risc en el qual reubicar a l’empleada.

El procés de tramitació s’inicia quan la treballadora comunica en l’empresa la seva situació d’embaràs o lactància natural. Per a això, convé lliurar un informe mèdic, elaborat pel ginecòleg o metge de família, en el qual s’acrediti que està embarassada i la data probable del part. L’empresari haurà d’adoptar les mesures preventives necessàries o, si escau, decidir el canvi de lloc de treball.

Quan l’adaptació de les condicions de treball o la reubicació no siguin possibles, o malgrat això el lloc influeixi encara de manera negativa en la salut de la treballadora embarassada, del fetus o del fill lactant, l’empleada ha de sol·licitar un certificat de risc a la mútua d’accidents de treball i malalties professionals. Per a tramitar-ho ha de presentar, a més de l’informe mèdic del seu ginecòleg, la declaració empresarial sobre la situació de risc en el lloc de treball. És llavors quan els serveis mèdics de la mútua emeten un certificat que analitza la situació de la treballadora.

És possible que el document sigui positiu i acrediti el risc, o bé que aquest sigui diferit, és a dir, que confirmi el perill de compaginar embaràs i treball a partir d’una determinada setmana de gestació. Quan això ocorre, l’empresari té dret a suspendre el contracte de treball i a partir d’aquest moment la futura mare pot sol·licitar la prestació per risc durant l’embaràs o la lactància natural.

Les sol·licituds de certificació de risc i les peticions per al subsidi s’han de gestionar en les oficines de la mútua d’accidents de treball i malalties professionals que l’empresa tingui assignada. La resolució que indica si la prestació es concedeix o no, ha de ser notificada a la treballadora en un termini màxim de 30 dies naturals des de l’inici del procés.