Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Primes d’assegurances

L'anàlisi estadística és fonamental

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 29deGenerde2004

Les assegurances mouen a l’any milers de milions d’euros en primes. Tots sabem per a què serveixen, però, com estableixen les companyies quant cobren al client per assegurar-lo? La clau està en l’exhaustiva anàlisi estadística que realitzen aquestes entitats. Repassem les principals variables que es tenen en compte en les assegurances de cotxe, llar i vida.

Anàlisi d'estadístiques

El sector de l’assegurança es troba en alça a Espanya. Segons les dades de la Direcció General d’Assegurances, el volum de primes brutes va ser de 48.972 milions d’euros en 2002, amb un increment del 14% respecte a l’any anterior. El concepte és popular. Amb les primes -que és els diners que aporta cada assegurat en un determinat període de temps-, es cobreix el perjudici econòmic que un accident pogués ocasionar. Però, com es calcula el valor d’una prima?

Les estadístiques són determinants en aquest assumpte. A partir del que mostren que ha succeït en el passat, les companyies estableixen el que cobraran als prenedors del segur, perquè interpreten que la sinistralitat serà similar en el futur.

En qualsevol mena d’assegurança, el primer pas és comprovar les pròpies estadístiques que maneja l’asseguradora. Totes compten amb departaments estadístics en els quals treballen els assessors especialitzats en aquests temes. “Per al càlcul de la prima s’estima la probabilitat d’esdeveniment del sinistre al fet que està exposada una cosa o persona i la incidència econòmica que tindria”, expliquen des de l’Institut d’Actuaris Espanyols (IAE). Utilitzen tècniques basades en matèries com la demografia, la biometria, l’estadística, l’economia, etc.

L’objectiu és preveure amb la major exactitud possible la probabilitat de risc, i d’aquesta forma, no assegurar o cobrar més diners a aquelles persones que tinguin una sinistralitat més alta. Els actuaris estudien al detall les variables que fan que es produeixin més o menys accidents. Cada companyia tria lliurement aquestes dades i la forma en què els calcula. Aquesta informació no la comparteix amb cap altra entitat, és la seva fórmula particular, encara que existeixen paràmetres que es repeteixen amb freqüència. A més dels valors estadístics, en el moment de fixar la prima també es té sempre en compte la durada de la pòlissa.

Un programa informàtic s’encarrega de relacionar totes les variables de risc manejades fins a donar el resultat final, que es coneix com a prima neta. A aquesta xifra, se li afegeixen les despeses de gestió i el marge comercial que es vulgui establir perquè, d’aquesta manera, quedi conformada la prima que al final paga el prenedor de l’assegurança. Cada companyia és lliure d’establir el preu que cregui convenient. Però, per regla general, com més gran sigui el risc que ocorri un accident, major serà també la quantitat a pagar.

La diferència entre la prima neta i la quantitat final que es pagui depèn de l’estructura administrativa i comercial de l’empresa asseguradora. “No és el mateix que la companyia vengui les seves assegurances a través d’agents i corredors, que reportaran una comissió; o que ho faci per telèfon o Internet, que requerirà despeses de producció per a mantenir el centre d’atenció telefònica, però no el pagament de comissions”, conclouen des de l’Institut d’Actuaris Espanyols.

En principi, tal com indica Francisco Serrat, des de Direct Assegurances, es donen dues estructures tarifàries:

  • La mutualizada. En la qual la prima es pondera, calculant un terme mitjà entre els quals tenen molts sinistres i els que no sofreixen accidents.
  • La multivariante. La tarifa del qual s’ajusta més a cada client i es paga en funció del seu perfil.

La Unió de Consumidors de Catalunya assenyala que la consulta més freqüent sobre d’aquesta qüestió té a veure amb les pujades de les tarifes sense previ avís. Les companyies asseguradores estan obligades per llei a notificar qualsevol augment amb una antelació mínima de dos mesos, però això és alguna cosa que no sempre fan.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions