Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Probabilitats que toqui la loteria

Cada espanyol es gasta de mitjana a l'any en jocs d'atzar uns 208 euros, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE)

Quin joc ofereix més oportunitats d’obtenir premi, la loteria o les travesses? Hi ha algun mètode per a guanyar en els casinos? Per què és més fàcil del que sembla que coincideixin dues persones amb el mateix aniversari? A totes aquestes preguntes responen les lleis de la probabilitat i l’estadística.

Com puc guanyar?

Si se segueix amb ganes de temptar a la sort, com cal jugar per a guanyar? Segons Germán Fernández, doctor en Física de Partícules, la clau resideix a jugar regularment: “Partint que en tots els jocs d’atzar els diners que es reparteix en premis és menor que el que es recapta, una persona que aposti regularment en un joc massa senzill guanyarà moltes vegades, però acabarà perdent diners a llarg termini; d’altra banda, una persona que aposti regularment en un joc en el qual la probabilitat de guanyar sigui molt petita, possiblement perd diners, però si gana, guanyarà molt més que el que hagi apostat”. Un apostador que jugui regularment a la primitiva durant 50 anys, podrà arribar a perdre uns 15.000 euros, encara que la probabilitat de guanyar el premi major alguna vegada en la seva vida es redueix a una d’entre 700.Un apostador que jugui regularment a la primitiva durant 50 anys, podrà arribar a perdre uns 15.000 euros, encara que la probabilitat de guanyar el premi major alguna vegada en la seva vida es redueix a una d’entre 700

El mateix raonament li porta a Fernández a afirmar que no val la pena participar en les conegudes com a “penyes d’apostes”: “En augmentar les probabilitats d’encert, la quantia de la despesa s’aproxima a la del possible premi. En una penya de 7.690 membres que jugui 7.690 apostes tots els dies (amb la mateixa despesa individual) s’obtindran uns 10 premis al llarg dels 50 anys, però caldrà repartir els guanys entre els 7.690 membres, 10/7690 premis per persona, prop de 1.500 euros”. Per tant, si ens atenim a les matemàtiques, convé invertir els diners en una cosa més tangible. Però com opina Landart, la il·lusió, el cimbell d’un enorme premi, impulsa a jugar deixant a un costat la raó, “no em sembla malament mentre un s’ho prengui com un joc intranscendent en el qual arrisca pocs diners: d’il·lusions també es viu, i sempre hi ha algú al qual li toca la sort”.

/imgs/2006/12/loteria2.jpg

I parlant de sort, hi ha qui té més sort que uns altres? Així semblen pensar-ho les milers de persones que compren un dècim en l’administració de Sort (Lleida), la famosa “Bruixa d’Or”. La història té tots els ingredients per a pensar que la sort, després de tot, encara que pogués semblar el contrari, sí que existeix… almenys, per al seu propietari, que s’ha fet milionari. Si més no, es tracta d’una història curiosa: un poble amb un nom ideal per als amants de les coincidències i les supersticions, un premi gros de la loteria del Nen de 1994 que comença a cridar l’atenció, i un avesat empresari, Xavier Gabriel, que aprofita Internet per a vendre milions d’euros en dècims. Si unim tots aquests ingredients, no és d’estranyar que enguany per la Grossa de Nadal hagin facturat 29 milions d’euros i hagin repartit 390 milions d’euros en premis, i que l’any passat facturessin 22 milions i repartissin 120. Encara que tenen més probabilitats de vendre el ‘gros’ simplement pel volum del seu negoci (és l’administració de loteria que més embeni), si ens acollim a les xifres la veritat és que la sort els ha somrigut enguany: venent un 1% dels dècims que es jugaven en tota Espanya, han repartit de nou el premi Gros.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions