Problemes elèctrics en la llar

De l’Informe DONAT de l’Institut Nacional de Consum es pot deduir que cada any es produeixen al nostre país 8.000 contratemps domèstics relacionats amb l’electricitat. No semblen molts, perquè efectivament no ho són: representen només el 0,5% dels accidents domèstics a Espanya. Però hi ha una altra dada important: les exposicions tèrmiques i elèctriques són la setena causa d’hospitalització a Espanya, ho diu la Plataforma per la Revisió de les Instal·lacions Elèctriques (PRIE). En traducció lliure a la vida quotidiana, sapiguem que si es tracta de manipular un endoll, canviar un interruptor o revisar la instal·lació elèctrica convé seguir una sèrie de pautes. L’objectiu, un i senzill: evitar accidents relacionats amb l’electricitat. Una màxima: davant el mínim dubte amb un problema elèctric, consultem amb algú que sàpiga més que nosaltres i seguim les seves indicacions; si no quedem convençuts, recorrem a un professional, que sempre serà el més segur.

Com més antiga sigui la instal·lació elèctrica, més perillosa esdevé la seva manipulació. Les cases amb major risc de sofrir accidents elèctrics són les construïdes abans de 1973, perquè encara no s’havia redactat la norma que regula la seguretat de les instal·lacions elèctriques. S’estima que sis de cada deu habitatges espanyoles, uns 15 milions de llars, mantenen instal·lacions elèctriques realitzades abans d’aquest any de referència. Antiguitat que es converteix en major risc: el 86% d’aquests habitatges anteriors a 1973 registren deficiències de seguretat inherents al propi pas del temps i deficiències estructurals que les situen a anys llum de les exigències legals de seguretat i consum fixades en el vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Però no tot acaba aquí, les cases construïdes entre 1973 i 1985 tampoc estan exemptes de perill: no compten amb interruptor diferencial, element clau que protegeix a les persones davant possibles fallades de la instal·lació elèctrica.

Des de 1985 és obligatori instal·lar l’interruptor diferencial, que -per a evitar accidents- talla el subministrament quan es detecten fugides a terra. Per això, i millor aviat que tard, convé que aquests habitatges construïts abans de 1985 canviïn la seva instal·lació elèctrica i incorporin un quadre de comandament i una protecció equiparable a les de les cases edificades a partir d’aquest any. Però, atenció: no es tracta d’un arranjament menor ni d’una empresa que pugui escometre un manetes, ni tan sols un afeccionat a l’electricitat. Perquè una instal·lació elèctrica compleixi amb les garanties de seguretat, qui faci aquest treball ha de ser un instal·lador autoritzat per la Direcció General d’Indústria i Energia.

Però també una instal·lació elèctrica moderna pot ser focus de problemes. Sobreescalfaments, descàrregues, curtcircuits i, fins i tot, incendis poden originar-se si la potència contractada no s’ajusta al consum real d’electricitat en un moment concret del dia. Es calcula que hi ha uns 16 milions d’habitatges que tenen contractada una potència insuficient. I el problema s’agreuja quan aquesta situació es dóna en un habitatge de les d’instal·lació elèctrica antiga, ja que la successiva connexió d’aparells moderns, alguns dels quals precisen d’una gran càrrega de corrent per a funcionar, s’ha realitzat sense adaptar la instal·lació a la demanda de potència actual.

Pot ser que els usuaris no s’adonin que l’adquisició d’un nou aparell elèctric o la instal·lació de radiadors ha d’anar acompanyat d’un canvi en el contracte de la llum. Són els propietaris dels habitatges els qui han de fixar amb la companyia subministradora la potència que desitgen contractar, però no sempre se sap calcular la potència que es necessita. I no és tan difícil. Pot fer-se mirant el consum de cada aparell que reflecteix el comptador de la llum quan es van encenent un a un. La suma de potències dels quals usem de manera més freqüent ens revelarà la potència mínima que hem de contractar. Si tirem per baix i contractem menys potència de la necessària, l’interruptor de control de potència (ICP) saltarà sempre que es posin en marxa alhora massa aparells. Calculem, sense apurar massa, quants aparells podem -com a màxim i sense excedir-nos-, encendre alhora.

Endesa i Iberdrola proposen l’ús de simuladors elèctrics disponibles en les seves pàgines web. Com a referència, per a un ús normal de llum, frigorífic, escalfador d’aigua, aspiradora, planxa i rentadora, la potència mínima recomanada és de 4,6 kW (quilowatts). Si es pretén utilitzar també rentavaixella, forn elèctric, vitroceràmica, assecadora i altres petits electrodomèstics, la potència necessària es dispararia fins a gairebé 7 kW. I si l’habitatge disposa de calefacció elèctrica i sistema d’aire condicionat, es requereix almenys 9 kW. La majoria dels habitatges tenen contractada una potència d’entre 2,5 i 5 kW, i la segona franja més comuna és la de 5 a 10 kW. No obstant això, amb una potència inferior a 2,2 Kw es pot disposar de llum i usar petits electrodomèstics. De totes maneres, la norma legal estableix que, en noves construccions, la potència no serà inferior a 5,7 Kw en cada habitatge encara que després els usuaris la puguin modificar d’acord amb les seves necessitats.

Pocs endolls per a tant d’aparell, interruptors de la llum mal situats i escassetat de preses de televisió són problemes comuns a moltes llars. El Reglament Electrònic de Baixa Tensió (REBT) inclou una guia tècnica que fixa, des del punt de vista de la seguretat elèctrica, la quantitat d’endolls, interruptors i altres dispositius que han d’instal·lar-se en els habitatges. Aquesta guia aconsella estudiar i valorar les necessitats actuals i futures de cada usuari quan es dissenya la instal·lació elèctrica de de la casa. Si es renovarà la instal·lació, el consell és clar: col·locar el major nombre possible de punts de llum, endolls i preses de telèfon i TV; així s’evitaran les molestes reformes posteriors, perquè està comprovat que gairebé sempre acaben resultant insuficients. Si el saló mesura menys de 10 m² n’hi ha prou amb instal·lar un punt de llum, un endoll, una presa de calefacció elèctrica i una altra d’aire condicionat. Quan la superfície és major, cal doblegar el desplegament. Cada dormitori ha de comptar amb almenys un punt de llum amb interruptor, tres endolls, una presa de calefacció i una altra, en el seu cas, per a l’aire condicionat.

Els llocs més perillós de la llar en matèria de seguretat elèctrica són el bany i la cuina, pels curtcircuits i descàrregues que es poden sofrir quan les nostres mans o cos humits entren en contacte amb un aparell elèctric, endoll o interruptor. Cuina i bany han de comptar amb presa de terra, i en la cuina els endolls han de col·locar-se a més d’un metre de les aixetes. Si la nostra cuina compta amb un endoll localitzat en aquest radi d’acció ha d’estar protegit amb tapes com les que s’empren per a impedir que els nens juguin o fiquin els dits en l’endoll, així s’evitarà l’entrada d’aigua a l’interior de l’endoll. Un altre aspecte a vigilar és la distribució de les preses. Cal determinar quantes i quines són les realment necessàries. Com a mínim, una cuina hauria de tenir diverses preses de 10 amperes (A), per a connectar el frigorífic i electrodomèstics com la batedora o la cafetera, a més de preses de 16A per al rentavaixella i la rentadora, i de 25A per al microones, el forn i la cuina elèctrica. Respecte a la zona que envolta la banyera o dutxa, en el pla vertical que va des de la base de la banyera fins a una altura de 2,25 metres, no s’han d’instal·lar endolls, interruptors o aparells d’il·luminació. Tampoc es poden col·locar interruptors, però sí preses de corrent de seguretat o protegides per diferencials a un metre de la zona que envolta la dutxa o la banyera.

Quan una descàrrega elèctrica recorre el cos humà, es produeixen lesions la gravetat de les quals depèn de les circumstàncies en les quals es desenvolupi l’accident. La tensió més comuna a les cases és de 230 volts, i és suficient amb una tensió de menys de 50 volts recorri el nostre cos perquè hi hagi risc de lesió, encara que la pell no estigui humida. Una electrocució pot originar-se per contacte directe, quan per exemple es toca un punt pel qual circula corrent (un endoll), o indirecte, si es contacta amb un punt pel qual no ha de circular corrent però que, per alguna raó, queda en tensió, com un cable que fa contacte amb un aparell. La regla d’or per a evitar aquest tipus d’accidents quan es manipula el corrent o qualsevol aparell elèctric és tenir les mans bé seques i no caminar descalç o amb els peus humits abans d’utilitzar, endollar o desendollar qualsevol aparell. Tampoc s’han de tocar aparells connectats a la xarxa quan es roman dins de la banyera o dutxa, ni utilitzar electrodomèstics prop de l’aigüera. I sempre que es vagi a manipular la instal·lació, s’ha de tallar el subministrament elèctric i comprovar l’absència de tensió abans d’iniciar qualsevol treball. Fins i tot quan es pretengui simplement canviar una bombeta, el més segur és desconnectar l’interruptor automàtic. Els electrodomèstics també mereixen especial cura: a més de llegir amb atenció l’apartat relatiu a la potència en les instruccions, cal desendollar-los després de cada ús, i no fer-ho tirant del cordó, sinó de la clavilla aïllant. Una altra precaució bàsica és no utilitzar aparells amb cables pelats, clavilles trencades o endolls deteriorats.

Davant un accident d’origen elèctric, el primer és mantenir la calma i desconnectar sense cap dilació l’interruptor general o, en el seu cas, desendollar l’aparell. Per a això, qui vagi a tallar el subministrament ha de situar-se en una superfície seca i extremar les precaucions, no sigui que es converteixi en víctima d’un nou accident. Si no arriba amb la mà, pot recórrer a l’ús d’algun objecte sec i no metàl·lic per a desconnectar l’electricitat. Només una vegada el corrent desconnectat es pot tocar a la víctima, si n’hi hagués. El més apropiat és cridar immediatament al servei mèdic i mantenir al ferit tapat i en postura còmoda fins que arribi el personal sanitari.