Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Procediment Concursal

S'ha instat en relació amb els casos de Fòrum Filatèlic i Afinsa per liquidar els patrimonis d'ambdues empreses, davant la seva imminent insolvència, i amb la finalitat de pagar els deutes que ambdues han contret
Per mediatrader 21 de juny de 2006

Després de l’entrada en vigor de la 22/2003, de 9 de juliol, Llei Concursal, el procediment ha sofert un canvi notable. Aquesta normativa pretén unificar totes les qüestions tant de fons com de forma en un mateix cos legal.

És profitós conèixer el funcionament d’aquest procediment atès que, en l’actualitat s’ha instat un en relació amb els casos de Fòrum Filatèlic i Afinsa. La finalitat d’aquests procediments concursals que s’estan tramitant en els Jutjats del Mercantil nombres 6 i 7 de Madrid, és únicament la de liquidar els patrimonis d’ambdues empreses, davant la seva imminent insolvència, i amb la finalitat de pagar els deutes que ambdues han contret.

El pressupost bàsic del concurs és la insolvència, concebuda aquesta com l’estat patrimonial del deutor que no pot complir regularment les seves obligacions.

La sol·licitud de concurs pot venir per dues vies:

1.Sol·licitud del propi deutor, el qual haurà de justificar el seu endeutament i el seu estat d’insolvència, si bé en aquest cas no només podrà ser actual, sinó futur. El deutor té el deure sol·licitar la declaració de concurs quan conegui o hagués hagut de conèixer el seu estat d’insolvència; però té la facultat d’anticipar-se a aquest. En aquest supòsit el deutor conservarà les facultats d’administració i disposició sobre el seu patrimoni, quedant sotmès l’exercici d’aquestes a la intervenció dels administradors concursals, mitjançant la seva autorització o conformitat.

2.Sol·licitud d’algun dels creditors, en aquest cas se suspendrà l’exercici pel deutor de les facultats d’administració i disposició sobre el seu patrimoni, sent substituït pels administradors concursals. S’haurà de fundar la pretensió en els següents suposats:

a.Un títol pel qual s’hagi despatxat execució o constrenyiment, sense que de l’embargament resultessin béns lliures bastants per al pagament.b.El sobreseïment general en el pagament corrent de les obligacions del deutor.c.L’existència d’embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general al patrimoni del deutor.d.L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor.i.L’incompliment generalitzat d’obligacions d’alguna de les classes següents: les de pagament d’obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; les de pagament de quotes de la Seguretat Social, i altres conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; les de pagament de salaris i indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.

Òrgans del procediment concursal:

1.Jutges del Mercantil, òrgans de nova creació i competents en tots els aspectes relatius al concurs. Serà competent el situat al domicili del deutor.

2.Administració concursal, la qual es regula conforme a un model col·legiat en la composició del qual es combina la professionalitat en aquelles matèries de rellevància per a tot concurs, la jurídica i l’econòmica, amb la presència representativa d’un creditor. Són funcions essencials d’aquest òrgan les d’intervenir els actes realitzats pel deutor en exercici de les seves facultats patrimonials o substituir al deutor quan hagi estat suspès en aquest exercici, així com la de redactar l’informe de l’administració concursal, al que hauran d’unir-se l’inventari de la massa activa, la llista de creditors i, si escau, l’avaluació de les propostes de conveni presentades.

3.Junta de creditors, aquesta no és imprescindible i únicament haurà de constituir-se en la fase de conveni quan no s’hagi aprovat pel sistema d’adhesions escrites una proposta anticipada.

4.Ministeri Fiscal, la seva funció es limita a la qualificació del concurs entre fortuït o culpable, quan escaigui, ja que no serà així en tots els casos, sense perjudici de l’actuació que s’estableix quan intervingui en delictes contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic.

Un dels elements nous de la nova normativa és el principi d’igualtat de tractament dels creditors el qual ha de constituir la regla general del concurs, i que les seves excepcions han de ser molt explicades i sempre justificades, privilegis com puguin ser els salaris o les quotes a la seguretat social.

Les solucions del concurs previstes en la llei són el conveni i la liquidació, para la respectiva tramitació de la qual s’articulen específiques fases en el procediment.

– El conveni és la solució normal del concurs que la llei fomenta amb una sèrie de mesures, orientades a aconseguir la satisfacció dels creditors a través de l’acord contingut en un negoci jurídic en el qual l’autonomia de la voluntat de les parts gaudeix d’una gran amplitud. Entre les mesures per facilitar aquesta solució del concurs destaca l’admissió de la proposta anticipada de conveni que el deutor pot presentar.

– La llei concedeix al deutor la facultat d’optar per una solució liquidatoria del concurs, com a alternativa a la de conveni, la liquidació és sempre una solució subsidiària, que opera quan no s’aconsegueix o es frustra la de conveni. Els efectes de la liquidació són més severs. El concursat quedarà sotmès a la situació de suspensió en l’exercici de les seves facultats patrimonials d’administració i disposició i substituït per l’administració concursal; si fos persona natural, perdrà el dret a aliments amb càrrec a la massa; si fos persona jurídica, es declararà la seva dissolució, de no estar ja acordada, i, en tot cas, el cessament dels seus administradors o liquidadors.

Delictes contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic:

A més de les responsabilitats purament empresarials o econòmiques, la concreció de les quals es desenvolupa en el procediment concursal, l’empresari podrà incórrer en una conducta delictiva, com els següents tipus penals.

1.Estafa. Quan amb ànim de lucre s’enganyi a un altre el bastant com perquè incorri en un error realitzant disposició de béns en perjudici propi o aliè, en aquest cas la sanció penal aniria de 6 mesos a 3 anys de presó, podent anar fins als 6 anys en casos especials.

2.Insolvències punibles. Es considerarà responsable d’aquest delicte qui alci els seus béns en perjudici dels seus creditors i a qui realitzi qualsevol acte de disposició que suposi un obstacle a un embargament o procediment judicial. Això suposa una pena de presó d’1 a 4 anys. Aquest delicte serà perseguit encara quan s’hagi iniciat un procediment concursal.