Productes financers amb major liquiditat

La crisi ha canviat les prioritats de nombrosos estalviadors. Abans, bona part dels inversors podien permetre’s apostar per productes de risc, amb rendibilitats més elevades que els catalogats com a conservadors. Avui, no obstant això, amb nivells d’atur pròxims al 20%, prima la seguretat per sobre de la rendibilitat. Això explica que els comptes d’estalvi i els dipòsits figurin entre els instruments d’inversió més contractats. En particular, molts inversors giren la vista cap als comptes a causa del seu principal avantatge: la liquiditat. Permeten disposar dels diners quan es necessiti sense cap mena de comissions.

Durant aquest any, els diners dipositats en comptes s’ha incrementat a conseqüència, sobretot, de la necessitat de tenir major liquiditat disponible davant la incertesa que planeja sobre l’evolució econòmica. Mentre al gener un 39% de l’estalvi total de les famílies estava dipositat en comptes a la vista, a tancament d’octubre, aquest percentatge s’havia incrementat fins al 43%.

La virtut més valorada dels comptes és la seva liquiditat, però cal saber triar dins del ventall d’oportunitats. Els interessos dels comptes a la vista, en general, són baixos, molt inferiors als tipus d’interès oficials. Segons dades d’octubre del Banc d’Espanya, l’interès mitjà dels comptes a la vista se situava en el 0,35%, mentre que el preu del diner el fa en l’1%. No obstant això, és possible trobar rendibilitats més elevades en els denominats comptes d’estalvi.

Els comptes d’estalvi també són líquides al 100%: l’usuari disposa dels diners quan el necessita, sense comissions. La seva rendibilitat és major perquè sovint no són operatives. Mentre en un compte a la vista l’estalviador pot domiciliar rebuts, nòmines i fer transaccions, els comptes d’estalvi funcionen com a mers dipòsits. S’acumula diners, es disposa d’ell quan es desitgi i es remunera a tipus atractius, però no es poden fer operacions.

Les entitats que comercialitzen comptes d’estalvi o d’alta rendibilitat exigeixen subscriure primer un compte operatiu (compte a la vista) amb la qual l’estalviador realitzarà totes les operacions que consideri necessàries. És el compte que centralitza tots els moviments i en la qual, a més, es carreguen els interessos generats amb el compte d’estalvi.

Les principals entitats financeres, com a BBVA, Santander o Caja Madrid disposen de comptes a la vista que remuneren l’estalvi a tipus d’interès del 0,1%, una rendibilitat pràcticament nul·la. A més, si el client no està subscrit a alguna promoció de “comissions zero”, haurà de pagar una mitjana de 35 euros anuals en concepte de manteniment del compte.

És aconsellable que, quan es disposi d’un compte a la vista, es dipositi els diners en un compte d’estalvi. Les majors rendibilitats s’aconsegueixen en els bancs en línia. Bancopopular-e, la filial d’Internet de Banc Popular, comercialitza el denominat “Compte d’estalvi Pau Gasol”, a un interès del 2,10%. En Ibanesto es comercialitza el “Compte Blau”, que remunera l’estalvi al 3,10% fins a juny de 2010 i després, al 1,60%. El “Compte Taronja” d’ING Direct dóna un 3,5% durant els quatre primers mesos i després, un 1,5% d’interès. En “Oficina Directa” de Banco Pastor permeten contractar el Compte Dipòsit, amb un interès del 1,75%.

A més dels comptes d’estalvi, per als qui no estiguin lligats amb hipoteca, una altra bona manera de rendibilitzar els diners en liquiditat és optar per un compte nòmina d’alta rendibilitat. Aquest producte possibilita totes les operacions bancàries bàsiques sense necessitat d’obrir un altre compte. Com exigeixen al client domiciliar la nòmina, a canvi les entitats donen un plus de rendibilitat. En Activobank, el “Compte Nòmina” ofereix un interès del 1,5%.

Els estalviadors espanyols també valoren la inversió en dipòsits a termini fix a causa de la seva seguretat. Amb un dipòsit tradicional mai es perd diners. No obstant això, no tots permeten disposar de l’estalvi quan l’usuari ho desitgi. En general, cal buscar les denominades “finestres de liquiditat” per a poder rescatar els diners sense haver de pagar comissions. Són dates concretes que fixen les entitats perquè l’usuari rescati els seus diners sense haver d’esperar al venciment. Si no es respecten aquests dies marcats per l’entitat i l’estalviador vol disposar del seu estalvi en un altre moment, les entitats obliguen a pagar comissions de reemborsament que ronden el 3%. Els dipòsits són amb freqüència productes segurs però poc líquids.

Els fons d’inversió destaquen per la seva elevada liquiditat. L’inversor pot donar ordre de vendre les seves participacions i disposar dels diners en el seu compte el mateix dia o, com a màxim, l’endemà. Tots els fons d’inversió, excepte els garantits, es reemborsen quan l’estalviador ho desitgi sense haver de pagar comissions.

En els productes garantits les comissions de cancel·lació que imposen les entitats als usuaris que volen recuperar els seus diners abans de venciment (tenen una vida concreta, que pot oscil·lar entre un i deu anys) ronden el 5%. Si una persona va invertir fa sis mesos 10.000 euros en un fons garantit que venç al maig de 2011 i desitja recuperar ara els diners, haurà d’abonar uns 500 euros per a poder disposar del seu estalvi.

Refugiar els diners en un fons d’inversió pot ser una idea adequada sempre que es triï un producte de perfil de risc molt baix. És el cas dels monetaris o els de renda fixa a curt termini. Les rendibilitats que es poden esperar, no obstant això, són també molt modestes. Segons dades d’Inverco (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions) a tancament d’octubre, els primers tenien una rendibilitat del 1,60% en els últims 12 mesos; els de renda fixa a curt termini acumulaven uns guanys del 1,15% en aquest mateix període. La remuneració no està garantida però, en general, la seva política conservadora d’inversions redueix la probabilitat que el client assumeixi pèrdues. Aquest tipus de fons preserven el capital invertit, en la seva majoria, i són equiparables als dipòsits a termini, que sí que garanteixen el capital.

No obstant això, els fons monetaris o de renda fixa en comparació amb els dipòsits compten amb l’avantatge d’una major liquiditat: qui vulgui recuperar el seu estalvi no ha d’abonar comissions, mentre que en les imposicions a termini, sí. La fiscalitat dels fons d’inversió també és més avantatjosa. En els dipòsits cal liquidar el pagament d’impostos al venciment (un 18% pels guanys generats), però en el món dels fons d’inversió es pot canviar de producte sense haver de passar per Hisenda. Només es paguen impostos quan l’estalviador decideix recuperar els seus diners, però si el traspassa d’un fons a un altre, no haurà de rendir comptes a l’Agència Tributària.