Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Productes financers basats en l’or

Ofereixen una rendibilitat per sobre de la mitjana a causa dels seus alts preus i el seu potencial alcista

L’or s’ha distingit sempre per canalitzar gran part de les inversions en situacions d’inestabilitat dels mercats, en ser considerat com un valor refugio als moments més adversos per a l’economia. La rendibilitat que està generant en els últims anys ha propiciat que bancs i caixes d’estalvi dissenyin més productes referenciats al daurat metall, i que on abans hi havia fons d’inversió, ara apareguin warrants i dipòsits basats en or. La raó no és una altra que els seus alts preus i el seu potencial alcista ofereixen una rendibilitat per sobre de la mitjana.

Plusvàlues

La demanda d’aquest metall preciós s’ha disparat en l’últim període, reflectint expectatives d’un potencial recorregut alcista en el mig termini, fins que no es restableixi l’equilibri als mercats internacionals. L’or manté una tendència alcista impecable amb sanes correccions seguides de nous intents a l’alça. La seva cotització actual es troba entre els 910 i 940 dòlars l’unça, amb una revaloració anual del 7%, però que s’eleva fins a gairebé el 50% si es pren com a punt de referència l’any 2007. I -el més important per als inversors- des que s’inicio la crisi econòmica en 2008 els seus preus obtenen unes plusvàlues que superen el 11%, sent un dels pocs mercats financers que s’han mantingut en positiu.

Fins fa poc anys els inversors que desitjaven invertir en or només podien fer-ho a través de compra física per mitjà de lingots, o canalitzat pel sector de la joieria. Però l’evolució del metall groc ha fet que es desdobleguin els intents per que aquest tipus d’inversió sigui més fàcil de contractar per part dels petits inversors, i des de fa uns anys es pot comprar a través de fons d’inversió posicionats en les més importants empreses mineres del món. També per mitjà de la renda variable, adquirint accions d’aquestes mateixes empreses que cotitzen en algunes de les principals places borsàries internacionals, com la nord-americana i l’anglesa.

Des que s’inicio la crisi econòmica en 2008 els preus de l’or obtenen plusvàlues que superen el 11%

La major penetració d’aquest metall entre els inversors ha propiciat que determinades entitats financeres hagin arribat encara més lluny creant dipòsits i warrants lligats a aquest metall. De moment no són moltes, però la demanda dels inversors està coberta. De fet un avantatge que ofereixen aquests productes és que de forma indirecta l’inversor també es pot aprofitar dels moviments alcistes d’aquest metall sense assumir molts riscos, especialment en els referents als dipòsits, en els quals la seva rendibilitat vindrà donada per la major revaloració que tingui l’or.

Renda variable

El “Fondespaña Or Garantit” de Caixa Espanya és el primer producte d’aquestes característiques la rendibilitat de les quals està vinculada a l’or. Presa com a referent l’evolució d’aquest metall mitjançant l’índex “London Gold Market Fixing”, i l’entitat garanteix el cent per cent del capital invertit, perquè és un producte de baix risc. La seva principal aportació radica que el rendiment està sempre garantit i podria aconseguir un 12,54% si l’apreciació superés el 70%. Aquest tipus de fons, denominats en dòlars, es distingeixen perquè inverteixen en una cartera d’empreses d’extracció mundial d’or. També s’inverteix en altres accions de metalls preciosos, metalls bàsics i d’empreses relacionades amb la mineria.

A Espanya els inversors tenen dificultats per trobar fons que inverteixin en or: només les grans gestores (Atles Cabdal, Renda 4 i Cabdal Borsa) ho inclouen entre la seva oferta. No obstant això no tots són avantatges, ja que els fons en or cotitzen en dòlars i poden requerir una cobertura del risc de la divisa. Així mateix els imports mínims d’inversió que ha de desemborsar l’inversor són, en general, de major quantia que els de qualsevol altre fons i el client està obligat a obrir un compte corrent en dòlars, amb el consegüent cost d’aquesta operació. Un altre inconvenient és que es tracta d’empreses multinacionals l’evolució dels quals resulta difícil seguir per part dels petits i mitjos inversors.

Dipòsits i warrants

Hi ha actius financers de poc risc que permeten optimitzar la rendibilitat dels estalvis de petits i mitjos inversors. És el cas dels dipòsits referenciats a l’or, per primera vegada comercialitzats per una entitat financera (Citibank). Com en qualsevol dipòsit a termini -en aquest cas, de 18 mesos-, el client rebrà a venciment si més no el 100% del dipòsit. A més, aquest producte està garantit pel Fondo de Garantia de Dipòsits en establiments bancaris, amb els límits establerts per la normativa vigent a cada moment (actualment, 100.000 euros per titular). A venciment, el dipòsit retornarà el capital invertit més el següent interès: 0% si l’or es revaloritza menys d’un 10%, 4% (TAE 2,65%) si ho fa entre un 10% i 25%, 8% (TAE 5,26%) per a pujades compreses entre un 25% i 50% i un 12% (TAE 7,85%) per a revaloracions superiors al 50%. El volum mínim d’inversió en aquest dipòsit és d’1.000 euros.

Contractant dipòsits l’inversor pot aprofitar els moviments alcistes de l’or sense assumir molts riscos

Altres productes que han incorporat el metall groc són els warrants, a través de les propostes de diverses entitats financeres. La Caixa, per exemple, ha llançat la seva dotzena emissió de warrants, amb la qual donarà cobertura a vuit nous subjacents, entre els quals es troba l’or; Société Générale emetrà aquest estiu el primer warrant sobre futurs de l’or; i Commerzbank ha presentat en el parquet espanyol sis nous warrants lligats a la cotització de l’or. Aquests instruments, qualificats com d’alt risc per part dels analistes, permeten als inversors accedir a mercats molt específics, com és el cas d’aquest metall.

REBOT EN 2009

L’or pot rebotar de manera espectacular a la fi d’aquest exercici i aconseguir els 2.000 dòlars per unça troy, segons assenyalen les dades d’un informe elaborat recentment per la signatura financera Citigroup. La causa de tal rebot pot trobar-se en les mesures extremes que estan prenent els governs per solucionar la crisi econòmica, solucions de tal magnitud que segons l’entitat, “el món no tornarà a la normalitat”. Si funcionen, tots els diners que s’ha posat en el sistema provocarà un xoc en la inflació, que beneficiaria finalment a l’or.

cal recordar que l’or cotitza a 928 dòlars l’unça, la qual cosa suposa una revaloració en el que va d’any de gairebé el 7%, després que acomiadés 2008 a 868 dòlars, la qual cosa ha beneficiat als inversors amb posicions compradores en qualsevol actiu financer basat o referenciat en l’or.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions