Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Productes financers per a combatre la inflació

Els bons o els fons d'inversió lligats a la inflació són un bon instrument per a no perdre poder adquisitiu amb l'estalvi

Amb la inflació disparada (ha crescut un 4,1% en taxa interanual, a tancament de novembre), no perdre poder adquisitiu amb les inversions és ara una tasca complicada. Les opcions tradicionals per excel·lència, com són les Lletres del Tresor o els bons, a penes aconsegueixen aquesta rendibilitat. Per a blindar-se contra noves pujades de l’IPC, una bona opció és col·locar els estalvis en productes que vinculen el seu interès a l’índex de preus al consum. En el mercat, existeixen nombrosos bons i fons d’inversió que, com a mínim, ofereixen per l’estalvi el mateix rendiment que l’IPC. No obstant això, cal saber triar bé. Abans de contractar el producte convé fixar-se en la seva política d’inversió i veure, sobretot, a quin IPC estan vinculats. En alguns casos, els productes estan referenciats a l’IPC de la zona euro, a l’estatunidenc, a l’alemany… i no a l’espanyol, amb el que la seva referència i rendibilitat serà diferent.

Context inflacionista

/imgs/2008/01/inflacion.jpgLa inflació és, sens dubte, el principal enemic de les finances d’un inversor. Encara que les xifres puguin despistar, en realitat un actiu financer només és rendible si és capaç de produir resultats positius una vegada descomptat l’efecte de l’IPC. En l’actualitat, per tant, són molts els productes financers amb un clar perfil conservador que no estan cobrint aquestes expectatives. Les Lletres del Tresor a un any van oferir un interès del 4,10% en la seva última subhasta, les emeses a sis mesos donen un 4%, els bons a tres anys, un 3,94%… En l’àmbit dels fons d’inversió de baix risc, les rendibilitats tampoc són gens atractives. Segons les dades d’INVERCO (l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Plans de Pensions), els fons de renda fixa a curt termini llançaven guanys mitjans interanuals a tancament de novembre del 1,84%, els de renda fixa a llarg termini només rentaban, de mitjana, un 0,47% i els de renda fixa mixtos, un 2,21%. Amb tots aquests productes, l’estalviador està perdent diners, si es té en compte l’efecte corrosiu de l’IPC.

En tota la zona euro l’IPC va créixer al novembre fins al nivell del 3,1%, molt lluny de l’objectiu d’IPC del 2% marcat pel Banc Central Europeu

En l’actualitat, a més, l’escenari macroeconòmic anticipa un manteniment de les taxes de l’IPC en nivells alts. Amb el barril de petroli Brent, el de referència a Europa, per sobre dels 90 dòlars, resulta difícil tenir els preus de consum sota control. L’encariment del petroli i d’aliments, com a llet i cereals, ha estat el principal causant de l’increment dels preus. La dada de novembre suposa el major nivell aconseguit des de maig de 2006, quan també es va situar en el 4,1%. Des del Ministeri d’Economia s’assegurava recentment que l’IPC seguirà en nivells relativament alts, a l’entorn del 4%, en els pròxims mesos. La situació, a més, no és particular d’Espanya. En el cas de la zona euro, l’IPC harmonitzat va créixer al novembre fins al nivell del 3,1%, la qual cosa s’allunya substancialment de l’objectiu d’IPC del 2% marcat pel Banc Central Europeu.

Bons lligats a la inflació

En aquest context, una alternativa d’inversió que comença a guanyar terreny a Espanya són els bons lligats a la inflació. La clau d’aquests actius és que el valor nominal està lligat a la inflació, així que el principal augmenta segons creix l’IPC. Per exemple, si un bo es va emetre a 100 euros i al venciment (quatre anys) la inflació acumulada és del 12% (3% anual) l’inversor rep 112 euros, en lloc de 100. Això demostra que les fluctuacions de la inflació es recullen en el preu del bo. A més, en general, aquests bons ofereixen un cupó de rendibilitat addicional, que és un percentatge fix del principal. Existeixen, per tant, bons lligats a la inflació que paguen un tipus d’interès real més la inflació. Des de la societat de gestió de carteres Capital at Work, una de les entitats que aposta en aquests moments per aquesta mena de productes, assenyalen que els bons lligats a la inflació són una opció de renda fixa atractiva, sempre que s’inverteixi a un termini mig raonable. És un producte adequat per a inversors que no volen preocupar-se pel que pugui passar amb la inflació.

L’inversor particular pot invertir en els bons lligats a la inflació a través dels fons d’inversió

A Espanya, l’oferta d’aquests productes és encara petita i es redueix, pràcticament a unes poques entitats gestores estrangeres: DWS Invesments, filial de Deutsche Bank, Dexia, BNP Paribas, Capital at Work, Credit Suisse i Schroders.

Els bons en si són un instrument que requereix d’altes inversions mínimes d’entrada, per la qual cosa se solen utilitzar en la gestió de carteres de grans patrimonis, o institucionals. A vegades, formen part de SICAV (Societats d’Inversió Col·lectiva de Capital Variable) d’inversors d’elevades fortunes. Per a l’inversor particular, una opció per a cobrir-se l’esquena contra l’IPC és recórrer als fons d’inversió que inverteixen després en els bons lligats a la inflació.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions