Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Propietaris de pisos buits: convé donar de baixa els subministraments?

Encara que alguns subministraments bàsics poden rescindir-se, hi ha altres despeses fixes, associats a l'habitatge, que han de seguir abonant els amos d'immobles desocupats

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deOctubrede2013
Img alquiler Imatge: s nada

La quarta pujada de la llum durant 2013, que incrementa el rebut elèctric des d’octubre en un 3,5% de mitjana, el presumible encariment de la factura de l’aigua entorn d’un 50%, a més de les probables alces en el gas, el telèfon i la resta dels tributs, han reavivat la polèmica, sobretot entre els qui posseeixen cases en lloguer buides, habitatges heretats o segones residències que romanen sense habitar la major part de l’any. Els consumidors es pregunten per què, a part dels impostos (com l’IBI), les taxes municipals i els pagaments i vesses de la comunitat de veïns, han d’abonar quotes mensuals per estar donats d’alta en els subministraments, en comptes de pagar solament quan els utilitzen. A continuació, es detalla quant costa mantenir una casa desocupada i si és rendible rescindir els subministraments i contractar-los de nou quan es necessitin.

Habitatge buit, despesa elevada

Img alquiler articulo
Imatge: s gens

Madrid i Barcelona són les ciutats amb major nombre de pisos tancats dels més de 3,4 milions d’immobles buits que hi ha a Espanya, segons el Cens de Població i Habitatge, de novembre de 2011, que difon l’INE (Institut Nacional d’Estadística). Malgrat que molts propietaris no troben compradors de les seves cases o no aconsegueixen llogar-les, uns altres prefereixen conservar-les desocupades o solament les habiten durant els períodes vacacionals. En aquest sentit, les despeses de manteniment d’un immoble, encara que romangui tancat, són sovint superiors als de qualsevol altre actiu financer. De fet, els pagaments de la llum, el gas, l’aigua i, fins i tot en alguns casos, del telèfon suposen un desemborsament que pot escalabrar el pressupost familiar més sanejat.

Encara que l’opció més lògica, quan es té un habitatge sense habitar, és donar de baixa tots els serveis i subministraments, si es mantenen en alta, cal abonar almenys els consums mínims establerts per les companyies subministradores. Així, comptar amb un immoble buit suposa haver d’afrontar les factures dels consums mínims domèstics, si no s’han donat de baixa.

Quan es preveu que un immoble estarà deshabitat durant un any o menys, no convé rescindir els subministraments

De qualsevol forma, quan es preveu que una casa estarà deshabitada durant un curt espai de temps (un any o menys), no convé rescindir els subministraments, ja que tornar a contractar-los no és un procés gratuït. A més del pagament pel reenganxament, cal aportar fotocòpia del DNI, fotocòpia del document que acrediti el dret a ocupar la finca (escriptura de propietat, contracte d’arrendament, etc.), el Butlletí d’instal·lacions interiors (expedit per un instal·lador autoritzat), les dades bancàries si es desitja domiciliar les factures, etc. Tot això suposa una sèrie de tràmits que impliquen una despesa de temps i de diners. Per la seva banda, conservar el cost mínim de tots els subministraments bàsics en un habitatge buit pot ascendir a uns 450 euros a l’any.

Quins subministraments poden donar-se de baixa en cases deshabitades

  1. Electricitat:

    Amb la reforma energètica, el Ministeri d’Indústria pretén penalitzar a les segones residències (on el consum elèctric és menor) i a les cases buides (es pagarà més per la potència contractada, encara que el consum sigui nul). En canvi, es preveu que el preu de l’energia consumida pesi una mica menys en la tarifa. Àdhuc tenint en compte aquestes dades, no convé prescindir del subministrament elèctric, encara que el pis romangui tancat durant un llarg període de temps, doncs, en contractar-ho de nou, les empreses proveïdores sempre poden trobar la instal·lació antiquada i la quantitat que caldria pagar en concepte de reenganxament ascendiria bastant.

    Tenir l’aigua calenta, la calefacció i la cuina mitjançant electricitat ajuda a estalviar, ja que amb una sola factura es cobreixen diversos subministraments de la llar (llum, aigua calenta, cuina i calefacció). Si l’immoble estarà buit durant un temps perllongat, la qual cosa es pot fer és modificar la potència d’electricitat contractada baixant-la fins a límits mínims.

    Quan s’ha rescindit el contracte, donar d’alta de nou aquest subministrament, mitjançant la contractació de la mateixa potència que hi havia abans en l’habitatge, val uns 55 euros. Si, per contra, en donar una altra vegada d’alta la llum es canvia la potència, el cost augmenta fins a ser aproximadament com l’import d’obra nova. Així, per a potències de 3,5 kW costa al voltant de 100 euros, i per a potències de 10 kW, el preu és d’uns 400 euros.

  2. Aigua:

    Per tornar a contractar l’aigua , l’import de la qual ascendeix a uns 12 euros (IVA inclòs), l’empresa subministradora ha de realitzar la revisió de la instal·lació del mesurador d’aigua. Després de 24 hores (en dies laborables), es tindrà dau d’alta el subministrament. Per a això, cal aportar la següent documentació: fotocòpia del NIF i un número de compte per domiciliar els rebuts.

    Encara així, la contractació de l’aigua es pot denegar per diverses causes:

    • Si en la instal·lació no es compleixen les prescripcions que, amb caràcter general, estableix la normativa vigent, així com les especials de l’entitat subministradora.

    • Si el sol·licitant no disposa d’escomesa per al subministrament d’aigua o no compta amb autorització d’abocament per a les aigües residuals i pluvials.

    El contracte de subministrament d’aigua se subscriu per temps indefinit, encara que l’abonat pot donar-ho per acabat a qualsevol moment, sempre que comuniqui aquesta decisió a l’entitat subministradora amb un mes d’antelació.

  3. Gas:

    El dret d’enganxi és l’import que s’abona per acoblar la instal·lació receptora a la xarxa de l’empresa distribuïdora. La quota d’enganxi vigent per al subministrament de gas és d’uns 70 euros, segons el que es disposa en el Decret 135/2008, de 15 de juliol, pel qual es regulen els costos dels serveis que les distribuïdores de gas per canalització presten als usuaris. En el cas de reenganxament al subministrament, l’import que cal abonar és el doble de la quota d’enganxi, la qual cosa suposa al voltant de 140 euros (IVA inclòs). També ha de pagar-se quan es reprèn el subministrament després d’un tall per impagament.

    No obstant això, cal tenir precaució, doncs l’empresa distribuïdora pot negar-se a efectuar el subministrament, quan les instal·lacions del sol·licitant no compleixen les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries o el consumidor ha estat declarat deutor per sentència judicial ferma de qualsevol empresa distribuïdora.

    La durada dels contractes de subministrament de gas és anual i es prorroga tàcitament per terminis iguals, encara que el consumidor pot donar-se de baixa en el subministrament abans que finalitzi el contracte, sempre que ho comuniqui de forma fefaent a l’empresa distribuïdora, amb una anticipació mínima de sis dies hàbils a la data en què desitgi la baixa.

    Quan l’habitatge estigui deshabitat durant diferents períodes de temps al llarg de l’any, l’idoni és utilitzar el gas butà o l’electricitat per a la cuina i l’escalfament de l’aigua. Amb el gas butà no s’abona un subministrament extra, sinó que solament es paga el que es consumeix, és a dir, el preu de la bombona. No obstant això, el butà pot resultar perillós com a sistema de calefacció, sobretot si es produeix alguna fugida mentre es manté encès a la nit.

  4. Calefacció:

    A Espanya hi ha gairebé dos milions de famílies (1,8 milions de pisos) en edificis amb sistemes de calefacció central. La calefacció comunitària és molt avantatjosa per estalviar diners si es resideix en l’immoble, però si no es viu a la casa, s’està pagant per alguna cosa que no es gaudeix. Així, quan la calefacció és centralitzada, encara que l’habitatge estigui buit, cal seguir pagant la quota. No obstant això, si és individual, es pot donar de baixa el subministrament.

    Amb l’objecte de repartir costos entre els consumidors, una nova directiva europea obligarà a totes les comunitats de propietaris amb calefacció central a la instal·lació de comptadors de consum individuals abans del 31 de desembre de 2016. A més, si no es poden posar comptadors d’energia tèrmica, s’empraran calorímetres o repartidors de costos per a cada radiador o emissor a un preu d’uns 20 euros cadascun.

  5. Telèfon:

    Segons l’operadora, les altes de línia telefònica poden ser gratis, si s’adquireix un compromís de permanència de sis mesos. La majoria de les operadores ja no té quota de línia, alta o manteniment. De totes maneres, tenir telèfon fix en un habitatge no habitat en amplis períodes de l’any pot suposar una despesa supèrflua, sobretot ara que existeixen els mòbils.

Despeses fixes ineludibles dels immobles buits

Encara que és possible rescindir el contracte dels anteriors subministraments, el propietari d’un pis buit no pot eludir el pagament de diferents imposats que estan vinculats als béns immobles:

  • La comunitat de propietaris:

    Les quotes de les comunitats de veïns s’estableixen en funció dels serveis associats i de la dimensió de les zones comunes, encara que suposen la despesa més elevada en el manteniment d’un habitatge buit. Per a una casa de 80 metres quadrats al centre d’una gran ciutat, sense elements comuns com a ascensor o porter, la quota mensual ascendeix a uns 75 euros.

    De totes maneres, cal tenir en compte les vesses i despeses extraordinàries per arreglar desperfectes o reparar avaries, que poden augmentar la quota mensual i cal pagar, com la resta de veïns, encara que no es resideixi en l’immoble. Hi ha moltes comunitats de propietaris que, en el rebut, inclouen despeses addicionals, com la factura per calefacció comunitària i l’aigua, la qual cosa pot suposar una despesa anual de comunitat de 900 euros.

  • L’IBI (Impost de Béns Immobles):

    És el segon rebut més important en quantia per als amos d’una casa i grava la titularitat de qualsevol propietat en mans d’un particular. La seva quantia es calcula en funció del valor cadastral de l’immoble. L’IBI se situa entre el 0,4% i l’1,10% del valor cadastral de l’habitatge, per la qual cosa el desemborsament mitjà per propietari és de 500 euros a l’any, sense tenir en compte garatges ni trasters. Si la casa disposa d’afegits, el cost pot augmentar en uns 120 euros més.

    A tot això, s’uneix la taxa d’escombraries, que s’ha introduït en nombrosos municipis i que suposa un desemborsament mitjà de 40 euros a l’any.

  • El segur de la llar:

    Més d’un 65% dels habitatges que hi ha a Espanya compten amb un segur de la llar. Segons el que es vulgui assegurar de la casa (continent o contingut) i de la companyia amb la qual se subscrigui el segur, la despesa varia. No obstant això, per a pisos buits, l’habitual és contractar la cobertura mínima, que ronda 200 euros.

Com evitar haver de donar de baixa els subministraments

La millor opció és intentar llogar els habitatges buits. Si es destina al lloguer un immoble per una renda de 500 euros mensuals (mitjana del preu dels lloguers en el mes de juny de 2013), al cap de l’any es cobrirà el cost de manteniment, els subministraments i, a més, s’obté una rendibilitat afegida.

El cost mínim de tots els subministraments bàsics en un pis buit pot ascendir a uns 450 euros a l’any, al que cal afegir 900 euros anuals de quotes de la comunitat de propietaris, més 500 euros d’IBI de l’immoble, a més d’altres 120 euros d’IBI de garatge i traster, al que s’afegeix 200 euros corresponents al segur de la llar. Tot això, suposa un import anual de 2.170 euros en concepte de subministraments i despeses fixes de l’immoble.

En llogar-ho per 500 euros mensuals, es genera una renda de 6.000 euros a l’any. En aquest cas, la rendibilitat anual és de 3.830 euros (6.000 euros – 2.170 euros = 3.830 euros), que es poden destinar, en part, al manteniment i millores en l’immoble.

Així mateix, llogar un habitatge porta implícits molts beneficis per a propietaris i inquilins, ja que és més fàcil afrontar les despeses, la seva conservació és més senzilla en estar habitada, a més dels beneficis fiscals i desgravaments del rendiment net per als arrendataris del 50% al 60%, podent arribar al 100% si l’inquilí té entre 18 i 30 anys.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions