Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pros i contres dels paviments de duresa mitjana

És convenient la seva utilització en llocs que no estiguin exposats a molt fregament

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 03deMaigde2006

Els paviments solen classificar-se en tres grans grups atenent a la seva resistència: duros, mitjans i tous. Les característiques de cadascun d’aquests sòls i els seus procediments de neteja varien segons sigui la seva duresa. Vegem quins són en el cas dels sòls mitjans.

Tipus:

– El paviment mitjà per excel·lència és la fusta. Al mercat existeixen gran varietat de dissenys, textures, colors i vetes. Es pot col·locar en forma de tarima, de parquet o de llistons. També podem trobar parquet sintètic, a força de resines tractades. La fusta, respecte a la seva duresa, es divideix en:– Tova i resinosa, com l’avet i el pi.

– Dura i compacta, com l’alzina i el faig.

– Extra dura, com algunes fustes tropicals. Ex. la teka, el panga-panga i el wengué.

De suro. Es col·loca en forma de planxes i també es pot utilitzar en parets. Pot ser vernissat o natural. És un material molt càlid i aïllant, per la qual cosa protegeix molt bé dels sorolls, el fred i la humitat.

Avantatges:

Són molt càlids i decoratius, aconsegueixen un ambient acollidor i còmode i es poden combinar amb paviments tèxtils.

Inconvenients:

Són delicats i no tan resistents al desgast com els paviments durs. La seva duresa és adquirida i es deu a tractaments especials.

Llocs d’ús comú:

És convenient la seva utilització en llocs que no estiguin exposats a molt fregament i cops. Però també és molt freqüent l’ús de la fusta en habitacions, salons i passadissos. Per protegir-la en els llocs pels quals més es passa s’utilitzen catifes i estores. El suro, per les seves propietats aïllants, és ideal per a estades molt fredes, humides o a les quals s’hagi d’aïllar de sorolls.

Neteja:

En aquest tipus de sòls s’ha d’evitar en la mesura del possible la humitat. L’aigua, a més danyar-los, pot arribar a diluir les cues emprades en la seva col·locació. Per protegir-los s’utilitza un tractament de segellat com la cera o el vernís de vitrificació. No és convenient la utilització de productes de neteja, és suficient fregar-los amb un drap o mopa humitejada en aigua.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions