Si tens un DNI electrònic (tot nou Document Nacional d’Identitat ho és) disposes, encara que no ho sàpigues, de dos certificats digitals que permeten tenir signatura digital. Però, compensa tenir aquesta signatura? Sí, perquè aquest tipus de rúbrica resulta molt útil per a signar documentació de manera remota o emetre a distància factures, contractes, etc. amb rapidesa i seguretat. T’ho expliquem amb detall en les següents línies.
Signatura digital: la tens i no ho saps
La signatura digital és una operació que “permet consignar a un document digital la identitat d’una persona, fent que el document no pugui ser modificat posteriorment”, explica Román de Blas Ricart, CEO en l’empresa Isigma, especialitzada en la implantació de la signatura electrònica.
Per a poder rubricar un document digitalment és necessari disposar d’alguns elements, entre altres, un certificat digital. Llavors, no és el mateix certificat digital que signatura digital? No. I cal evitar aquesta confusió que encara té molta gent. El certificat digital és “un dels components de què ha de disposar una persona per a signar digitalment un document”. Conté les seves dades identificatives, opcionalment altres atribucions, i es troba protegit de manera criptogràfica.
Imatge: Pixabay
Molts ciutadans desconeixen encara tot el relacionat amb la signatura digital i la seva utilitat, doncs, com afirma De Blas, “la majoria de la població a Espanya té la signatura digital i no sap per a què la pot utilitzar”. El DNI electrònic, que està massivament distribuït, “conté dos certificats digitals, la qual cosa permet signar digitalment”. Això sí, cal tenir a més un lector de targetes i la instal·lació del programari necessari perquè funcioni. La majoria de les persones compta amb el DNI electrònic, però “no coneix els seus possibles usos, no disposa de lector de targetes i tampoc coneix la contrasenya que protegeix el seu ús (equivalent al PIN de les targetes bancàries)”.
Què es pot fer amb la signatura digital?
Per a què serveix la signatura digital? Possibilita “suplir completament a la signatura manuscrita amb tots els avantatges que aporta: poder signar documentació de manera remota i arxivar els documents signats en format digital amb total validesa legal”, assenyala De Blas. És un mitjà d’enorme “utilitat”, com afegeix Christian Delgado, enginyer de telecomunicacions i autor del Blog de ChristianDvE (Beta). En la seva opinió, cada vegada ens movem més en entorns digitals i és essencial “poder validar mitjançant signatura digital una determinada acció o informació en Internet o altres canals digitals”.
Amb la signatura digital es poden reduir costos i realitzar processos de manera més àgil
L’expert explica un exemple molt clar: un correu. “En el passat, la gent manava una missiva en un paper lacrat a vegades amb l’escut de la família. El receptor, en veure que el lacri estava intacte, tenia garanties de l’autenticitat, integritat i confidencialitat de la informació. Amb la signatura digital ocorre el mateix, ja que si envio un correu signat i el receptor pot comprovar que és alguna cosa que només pot fer el remitent, tindrà la garantia que res ha estat canviat i que el remitent és autèntic”.
Això representa “un gran benefici en la gestió documental de qualsevol organització”, indica De Blas. I un exemple pràctic és la signatura de documents PDF per part de diversos usuaris, usant l’eina PortaSigma. A més, amb les garanties i propietats que concedeix la signatura digital, “es poden reduir costos i realitzar processos de manera més àgil”, diu Delgado.
Es pot, llavors, passar molt més temps sense ella? Depèn de les necessitats personals. Per a un autònom o empresari, tenir un certificat digital és “una cosa imprescindible”. Per als particulars, depèn de l’activitat, però hi ha casos (com en fer certes contractacions online) en les quals ja se signa de manera digital sense ser conscient d’això. I és que, “conforme la nostra vida diària es traslladi més i més a Internet i s’hagin de realitzar més transaccions de manera segura i de confiança, la signatura electrònica i els certificats digitals guanyaran més i més pes”, augura Delgado. Per això, l’idoni és que tot el procés i la tecnologia necessària sigui transparent i fàcil d’emprar per a tots els usuaris involucrats.
Com aconseguir la signatura digital?
A més del DNI electrònic, que ens lliuren en qualsevol comissaria de Policia, és possible sol·licitar un certificat digital, que sempre ha de ser emès per un tercer de confiança qualificat.
El més habitual és “comptar amb el certificat Ceres de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre“, assegura Christian Delgado. El procediment d’obtenció d’aquest certificat digital, reconeix aquest expert, “no és complex, si bé és lleugerament diferent en el cas de persones jurídiques i físiques”. Què cal fer? Senzill. N’hi ha prou amb realitzar la sol·licitud del certificat a través d’Internet, personar-se en alguna entitat que verifiqui que realment la persona o empresa que demana el certificat és qui diu ser i, una vegada complert aquest tràmit, s’autoritza la creació del certificat digital que l’usuari podrà descarregar i començar a utilitzar.
Imatge: Pexels
Són segures les signatures digitals?
Hi ha molts tipus de signatura digital, “però les de reconegut prestigi i de confiança, són raonablement segures, ja que empren complexos algorismes criptogràfics de provada fiabilitat”, apunta Delgado. Però també matisa que “conforme passa el temps, es van descobrint possibles maneres de falsificar-les i, per això, el concepte de seguretat és sempre relatiu”.
Per a reforçar la confiança dels ciutadans en les operacions dutes a terme a través d’Internet i posar a la disposició dels ciutadans eines fiables per a la identificació dels usuaris i la validesa de les seves signatures electròniques, la Unió Europea (UE) va crear una directiva i a l’agost de 2014 es va aprovar el nou marc, denominat eIDAS Reglament (UE) Núm. 910/2014, que regula tots els serveis d’identificació per a les transaccions electròniques a la UE.
