Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què són els bons escombraries?

Concedeixen altes inversions però la possibilitat de fallida real de les empreses que els emeten els confereix un elevat risc d'impagaments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 10deAbrilde2009
Img bolsa Imatge: peter mueller

Dolents temps per a l'estalvi

No corren bons temps per als estalviadors. L’Euribor està de mal borràs: no sols segueix a la baixa, sinó que a la mínima de canvi torna a anotar-se un rècord mai abans conegut. Una baixada anhelada i aplaudida pels hipotecats, que acullen amb els braços oberts les reduccions que això suposa en la quota mensual del seu crèdit, però que ocasiona danys col·laterals en aquells estalviadors que tenen contractats productes financers. En estar tan baixos els tipus d’interès, les entitats bancàries no estan disposades a pagar tant pels estalvis dels seus clients. Adéu als dipòsits estrella amb una rendibilitat irresistiblement atractiva. I si a tot això se li afegeix l’ingredient més nociu del que fuig tota recepta financera, la desconfiança i el recel que susciten algunes entitats en la consciència del consumidor, el panorama s’antulla una cosa complicada. No obstant això, la cara positiva és que, afortunadament, per a estalviar sempre hi ha altres opcions. Els fons d’inversió poden ser un bon refugi en el qual acollir els estalvis fins que la crisi passi, però si el que es busca és un producte segur i sense riscos, atenció! Perquè no val qualsevol. És el cas dels ja coneguts com a “bons escombraries”. Repudiats per alguns i secundats per uns altres, la veritat és que convé prendre precaucions i conèixer algunes de les seves particularitats abans d’invertir el capital en ells.

El seu origen

/imgs/2009/04/bossa.art.jpgAquest terme va néixer als Estats Units, en la dècada dels anys 80, quan un nombre important de “empresaris” va començar a comprar companyies que tenien dificultats financeres, però que posseïen patrimonis que superaven àmpliament l’endeutament. La pel·lícula Wall Street, i el seu personatge principal Gordon Gekko, protagonitzat per Michael Douglas, retraten a la perfecció la figura empresarial que regnava en aquesta època.

Per a obtenir la direcció d’aquestes companyies, aquests “empresaris” emetien els anomenats “bons escombraries”, la qual cosa en anglès es coneix com “junk bonds”. Una eina més de l’enginyeria financera amb la qual s’oferia una rendibilitat molt elevada però que tenia uns altíssims riscos: el de la fallida imminent de les empreses en les quals s’invertia, i el consegüent impagament de les rendibilitats.

Els bons escombraries són els que presenten un risc major i com a compensació ofereixen un tipus d’interès molt elevat

Amb el capital obtingut per la venda dels bons, els “empresaris” prenien el control de la companyia i pagaven els interessos dels bons escombraries. Els 80 van ser l’època de màxima eufòria d’aquesta mena de bons, però la seva presència i participació han estat permanents en el mercat de les inversions, amb etapes de ressorgiment i unes altres de major declivi.

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions