Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què són els papers de Panamà?

L'escàndol dels papers de Panamà revela detalls sobre les societats offshore, creades en regions on la tributació és mínima i que, a més, brinden confidencialitat
Per Blanca Álvarez Barco 4 de maig de 2016
Img panama city

La recerca denominada papers de Panamà és la filtració de documents més gran de la història. Els seus més d’11 milions d’expedients informen sobre negocis de polítics, empresaris, artistes i futbolistes de tot el món que, presumptament, haurien intentat evadir impostos mitjançant la creació d’empreses offshore (amb tributació mínima) i capitalitzant les seves sumes a través del despatx d’advocats Mossack Fonseca, amb seu a Panamà. En les següents línies s’explica què són els papers de Panamà i què revelen, què són les societats offshore i quins avantatges tenen, si són legals i on es radiquen, a més de Panamà.

Què són els papers de Panamà?

Què és una societat offshore?

El terme offshore significa, de forma literal, fora de la costa. Però en matèria legal es refereix a empreses o societats que es constitueixen fora del país de residència de qui les funda, en regions on la tributació és mínima o fins i tot del 0%.

Aquestes companyies es creen en paradisos fiscals que ofereixen grans avantatges impositius, a més de confidencialitat i seguretat. Aquestes societats manquen d’activitat econòmica, no tenen personal ni estructura i la seva única finalitat és el moviment de capitals i drets.

Les empreses offshore són legals?

Polítics, caps d’estat i empresaris importants apareixen en els més d’11 milions de documents panamenys. Tots ells neguen haver comès una il·legalitat, encara que el fet de tenir una d’aquestes empreses ja s’ha cobrat diverses dimissions de polítics i múltiples explicacions. De debò és legal tenir una d’aquestes societats? La resposta és sí. No hi ha més que consultar Internet per trobar centenars d’anuncis de companyies que ofereixen els seus serveis per a la creació d’offshore a Suïssa, Panamà, Singapur, etc.

El que marca la il·legalitat és saber l’ús que es fa d’aquesta empresa i si respecta els codis de conducta fiscals. A més, el beneficiari ha de declarar-la a les autoritats fiscals del país en el qual resideix. Les societats, així mateix, han de complir una sèrie de condicions per no ser perseguides per la justícia:

  • Aquestes companyies no poden exercir activitats comercials en aquest país.
  • No poden utilitzar la mà d’obra local, encara que sí poden tenir a un representant local en elles.
  • No poden emprar les economies dels països en el qual s’instal·len, sobretot en matèria d’inversió, subsidi i transferències bancàries.

Quins són els costos d’obrir una offshore?

Els costos que té crear aquest tipus de societats varien des dels 1.000 euros la més econòmica (a Belize o Panamà) fins als 5.000 euros de mitjana de Suïssa o Singapur. El cost de manteniment pot oscil·lar entre 600 i 2.000 euros i inclou la domiciliació, les despeses administratives, la taxa anual -que s’aplica a partir del segon any, si es renova l’empresa- i la renovació d’un agent registrat, entre altres conceptes.

Img paraieso isla grande
Imatge: Vicente Villamón

Els avantatges de les offshore

Crear una societat o empresa offshore atorga una sèrie d’avantatges, entre les quals destaquen les següents:

  • Sota cost i rapidesa en la creació de la companyia.
  • Tenen un impost molt avantatjós, tant en matèria d’impost sobre la renda com en els impostos sobre el capital.

  • Crear una empresa requereix molt poca paperassa i permet gaudir de l’anonimat. No pregunten la nacionalitat ni filiació d’accionistes i directors de la societat.

  • Molts paradisos fiscals no exigeixen la presentació de comptes anuals, per la qual cosa algunes empreses offshore no tindrien despeses de comptabilitat ni d’auditoria.

  • L’IVA no s’aplica a les societats offshore.

On operen aquestes societats?

El Fondo Monetari Internacional (FMI) té localitzades aquestes empreses, sap com actuen i on estan radicades. A més del FMI, a mitjan 2015 la Comissió Europea va publicar una llista negra de paradisos fiscals considerats com no cooperatius en la lluita contra el frau i l’evasió fiscal.

Els territoris considerats paradisos són els següents: Andorra, Liechtenstein, Guernsey, Mònaco, Illes Maurici, Libèria, Seychelles, Brunei, Hong Kong, Maldives, Illes Cook, Nauru, Niue, Illes Marshall, Vanuatu, Anguilla, Antigua i Barbuda, Bahames, Barbados, Belize, Bermuda, Illes Verges Britàniques, Illes Caiman, Granada, Montserrat, Panamà, Saint Vincent i les Grenadines, Sant Cristóbal i Nieves, les Illes Turks i Caicos i les Illes Verges d’Estats Units.

Què és un paradís fiscal?

Un paradís fiscal és un territori que ofereix a individus i empreses estrangeres poca o cap càrrega tributària en un entorn estable política i econòmicament. Això ho solen combinar amb què proporcionen poca o cap informació financera a les autoritats fiscals estrangeres. El terme paradís fiscal sempre sona malament, però convé saber que les inversions són legals, sempre que es declarin.