Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què succeeix amb la garantia d’un producte si la tenda que ho ven ha tancat

Quan tanca un establiment, la garantia de l'article que s'hagi adquirit en ell es trasllada de forma automàtica des del distribuïdor al fabricant
Per Blanca Álvarez 3 de juny de 2013
Img electrodomesticos
Imagen: (Tres)

La pujada de l’IVA, les retallades, la debilitat del mercat de treball, amb taxes d’atur superiors al 25%, i la deterioració del consum privat s’estan portant per davant gran quantitat de comerços i establiments a Espanya. De fet, des que va començar la crisi en 2008, més de 95.700 autònoms del comerç han hagut de tirar el tancament als seus negocis. A causa d’aquest cessament de l’activitat, els productes o serveis que s’oferien als clients en aquestes tendes s’han quedat en suspens. No obstant això, convé saber que solament per comprar un article nou en un establiment, el consumidor compta amb una garantia de dos anys. Com es detalla en el següent reportatge, quan un distribuïdor tanca un negoci, la garantia del producte adquirit es trasllada de forma automàtica al fabricador, amb qui haurà de contactar el consumidor per poder gaudir-la.

Què faig si el comerç on vaig comprar un producte tanca

L’històric creixement de les vendes a l’exterior, durant el mes de març de 2013, per sobre d’EUA, França i Alemanya, augura una lleu millora de l’economia i de l’ocupació a mitjà termini a Espanya, a més d’una recuperació de la solvència perduda als mercats. No obstant això, segons la UPTA (Unió de Professionals i Treballadors Autònoms), al gener de 2013, el nombre de treballadors autònoms del comerç al nostre país havia descendit fins a 783.298, mentre que en el mateix mes de 2008 la xifra arribava a 879.076.

Convé guardar factures i documents relacionats amb la compra perquè el fabricant comprovi que l’article està en garantia

La crisi ha fet mossa en totes les activitats relacionades amb el consum privat i, en alguns casos, a causa del tancament de nombrosos establiments, els productes o serveis que s’oferien als clients s’han quedat en suspens.

Per això, és convenient conèixer què cauteles respecte a garanties, reclamacions, canvis o devolucions ha de tenir un consumidor quan ha adquirit un article en un comerç que tanca les seves portes.

  1. L’article adquirit compta amb una garantia de dos anys

    En principi, és el comerciant qui respon davant el consumidor de la conformitat d’un article venut que, per ser nou, té una garantia legal de dos anys. Quan és un producte de segona mà, la garantia legal té un termini no inferior a un any.

    Durant això temps, tots els costos derivats de qualsevol anomalia o fallada de l’article corren per compte del venedor, inclosos les despeses d’enviament. Així, quan hi ha una disconformitat amb el producte, cal reclamar al venedor, que és el garant. El client, per la seva banda, pot decidir que l’hi reparin o substitueixin.

    Així mateix, tant el venedor com el fabricant poden oferir, a més, una garantia comercial, les condicions generals de la qual figuren en el contracte de compra de l’article encara que, en cap cas, poden substituir a la garantia legal de dos anys.

  2. Guardar els comprovants de pagament

    El comprador té dret a sol·licitar a l’establiment on adquireix un producte un escrit amb la garantia, on es puntualitzin els detalls de major interès (el bé sobre el qual recau la garantia, els terminis, les vies de reclamació, etc.). Per això, amb la finalitat de poder fer un canvi, una devolució o presentar una possible reclamació en el futur, és imprescindible guardar tots els documents relacionats amb l’adquisició (factures, catàlegs, correus electrònics, resguards, ofertes comercials, etc.), amb la finalitat de que el fabricant comprovi que l’article està en període de garantia.

  3. Si el comerç tanca, el responsable de la garantia és el fabricant

    En el cas que sigui impossible fer valer la garantia enfront del venedor, el responsable d’ella és el fabricant (o, en defecte d’això, l’importador). Quan tanca l’establiment on s’ha adquirit un article, són els fabricants els qui responen davant qualsevol incidència que present aquest producte, ja que la garantia es trasllada de forma automàtica del distribuïdor al fabricador, per la qual cosa el comprador haurà de contactar directament amb aquest últim per poder gaudir-la.

    De qualsevol manera, el canvi mai pot suposar una despesa per al consumidor. En aquest sentit, si no se satisfà el deute adquirit amb el client, s’estaria vulnerant el dret del consumidor com a comprador dels productes o serveis d’un establiment.

    En el cas que un article sigui irreparable o l’anomalia que presenta és d’origen, és el fabricant qui haurà de respondre i ocupar-se de les despeses de canvi o reparació, encara que, per a això, hagi de pagar el transport des d’un altre país.

  4. Què ocorre quan s’ha contractat un servei

    Quan és la compra d’un producte físic en un comerç, es fa més senzill aconseguir una solució satisfactòria per al comprador. El problema es produeix quan s’ha contractat un servei que s’ha pagat i no s’ha gaudit. El consumidor, en aquests casos, es troba desprotegit davant la fallida d’una empresa de serveis.

    Abans d’arribar al concurs de creditors o als tribunals, les associacions de consumidors i les oficines de consum de les comunitats autònomes recomanen esgotar la resta de les vies. Si es va abonar el servei amb targeta de crèdit, es pot tractar d’anul·lar el pagament o recórrer al segur associat a molts bancs. En el lloc on es va contractar el servei, cal intentar sol·licitar la fulla de reclamacions, per després traslladar-la a l’oficina autonòmica de consum.

  5. Parar esment als concursos de creditors

    Convé prestar especial atenció a les notícies de premsa i dels informatius i al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat), ja que si un establiment presenta un concurs de creditors, els terminis per poder personar-se en ell són breus. De fet, el període per reclamar en un procés concursal solament apareix en el BOE.

    Es pot dir que quan un client ha pagat un servei, és com si hagués atorgat un crèdit a una empresa, per la qual cosa es converteix en creditor. El concurs és un procediment llarg en el qual, en primer terme, es designa un administrador concursal, és a dir, una persona que s’encarregarà de gestionar el procés. Una vegada es declara de manera oficial el concurs de creditors i es publica en el BOE, els consumidors afectats han de comunicar, sense demora, el seu deute a l’administrador.

    Com a mètode més senzill per reclamar i fer valer la garantia de l’article adquirit, convé adjuntar escanejades totes les proves dels pagaments realitzats i quedar-se amb els originals.

  6. Afiliar-se a una associació de consumidors

    Nombrosos afectats pel tancament d’un comerç on van adquirir un producte recorren a l’agrupació en associacions per acudir als tribunals amb més força, ja que contractar un advocat entre diverses persones és sempre una opció més assequible. En aquest sentit, Internet i les xarxes socials han facilitat molt la trobada entre clients descontents o estafats.

    Les associacions de consumidors també exerceixen un paper fonamental si arriba el concurs de creditors, doncs solen aglutinar moltes de les queixes i reclamacions de clients que se senten desemparats. Aquestes associacions són entitats privades que tenen com a finalitat la defensa dels interessos i drets dels consumidors.

  7. Exposar la queixa davant l’OMIC

    Les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC) tramiten les reclamacions que presenten els compradors o les associacions de consumidors relacionades amb l’adquisició d’articles (electrodomèstics, automòbils, joguines, etc.) i la contractació de serveis (viatges, transports, assegurances, productes bancaris, etc.) o subministraments (llum, aigua, gas, telefonia i Internet).

    El consumidor que plantegi una reclamació contra un comerç que ha tancat per un producte adquirit en ell, o contra un fabricant que desoeix les seves queixes, ha d’emplenar un imprès oficial de l’OMIC, que es lliura en el Registre de l’ajuntament del municipi que es tracti, en els Registres de l’Administració General de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, en les oficines de registre disposades a aquest efecte o a través de l’OMIC Virtual en Internet (quan la localitat ofereix aquest servei).

    Segons cada cas, l’OMIC trasllada la reclamació al distribuïdor o al fabricador per intentar arribar a un acord que satisfaci al consumidor. A diferència de l’arbitratge, és una mediació no executiva.

    No obstant això, quan no s’aconsegueix un acord entre les parts, l’OMIC remet la queixa a la Junta Arbitral de Consum.

  8. Reclamar davant el Sistema Arbitral de Consum

    Quan el comerç reclamat ha tancat i el fabricant del producte no contesta a la queixa o la resposta no satisfà al client, est pot acudir a les Juntes Arbitrals de Consum. El Sistema Arbitral de Consum és l’òrgan extrajudicial de les Administracions Públiques per resoldre els conflictes entre consumidors i empresaris, en el qual un òrgan arbitral adopta una decisió, denominada laudo, amb caràcter vinculant i d’obligat compliment per a ambdues parts. És un procediment ràpid i gratuït.

    Si l’establiment o fabricador reclamats no pertanyen al Sistema Arbitral de Consum, poden rebutjar el laudo, amb el que el consumidor haurà d’acudir als tribunals.

  9. Acudir als tribunals

    Abans de presentar una demanda davant els tribunals, el més aconsellable és contractar a un advocat o anar a una associació de consumidors i usuaris, que estudiaran el cas per comprovar si pot prosperar per la via judicial.

    De qualsevol manera, quan el consumidor ja ha esgotat sense èxit les anteriors instàncies, pot formalitzar la seva queixa en via judicial i obtenir la resolució d’un jutge que solucioni el conflicte. Per a això, s’ha de presentar un escrit de demanda en el Jutjat de Primera Instància del domicili de l’establiment o fabricador demandat, o del lloc on es va realitzar l’activitat reclamada. La demanda ha d’estar fonamentada i ha d’anar acompanyar-la de tota la documentació i proves possibles. En cas de disconformitat amb la sentència, es pot plantejar un recurs d’apel·lació.