Què vols ser de major?

Ser valorats i admirats

Un dels valors més rellevants per als nens és el reconeixement. La majoria dels petits volen ser futbolistes, una activitat que implica l’admiració per part de la societat. En el cas de les nenes, la professió més desitjada és l’ensenyament, relacionada amb la benevolència i amb l’ajuda als altres. Aquesta segueix un model significatiu en la seva vida quotidiana, que els aporta benestar.

La majoria de les persones s’inclinen durant la infància cap a les activitats que són molt valorades pels altres, com assenyala Laura Palomares, psicòloga i sexóloga del centre Avanci Psicòlegs de Madrid. En la seva cerca de referents per al desenvolupament progressiu de la personalitat, els nens s’interessen per professions destacades, que els inspiren models sobre com ser o com és bé ser. Les nenes tenen més interès per professions dedicades a cura dels altres -ja sigui la sanitat o l’ensenyament. El missatge de lliurament i dedicació a l’un altre és encara avui un paper rellevant de la dona en la societat, captat des de la infància.

Els nens s’interessen per professions que els inspiren models sobre com ser o com és bé ser

L’elecció d’una activitat o una altra està influïda també de manera directa pels mitjans de comunicació. La labor socializadora que exerceixen té molt a veure amb el fet que un elevat percentatge dels nens desitgin ser esportistes, mentre que moltes nenes centren la seva atenció en professions com a cantant o actriu. Els esportistes (sobretot futbolistes) o els professionals encarregats de la seguretat del ciutadà (policies i bombers) són la representació de l’heroi. Aquesta és una figura seguida i anhelada durant la infància, sobretot pels nens, a els qui se’ls imprimeix un model més actiu. En les nenes, la influència cultural les dirigeix a l’admiració per la bellesa o la fama.

Es canvia amb l’edat

Canvien les preferències a mesura que els nens creixen? La resposta és un rotund “sí”. Encara que els esports, la sanitat, l’ensenyament i les professions relacionades amb els animals se situen durant totes les edats entre els primers llocs, els nens més petits es decanten pels treballs relacionats amb l’esport i els animals, mentre que els majors centren les seves aspiracions en l’ensenyament i la sanitat. Els menors es troben en un procés de maduració en el qual construeixen la seva realitat a partir dels referents que els envolten: la seva família, el col·legi i els mitjans de comunicació, que es basen en dibuixos i en fantasia.

A mesura que creixen, els menors perden l’atenció dirigida a professions estereotipades, en poder reconèixer els matisos de les altres

En l’edat adolescent, no obstant això, el pensament no es recolza en observacions reals, sinó en les pròpies conclusions sobre el significat de la realitat, fins i tot a partir d’hipòtesi o propostes que s’han escoltat o reinterpretat. En aquesta etapa es crea un món propi, una realitat particular. A mesura que les persones creixen i es defineix la seva personalitat, l’atenció dirigida a professions més estereotipades es perd, en poder reconèixer els matisos de les altres activitats, que poden ser més concordes als seus interessos.

No volen ser com els seus papàs

Els nens ja no estan interessats en les professions dels seus pares. No voler seguir aquests passos és una reacció a l’educació en un entorn de llibertat. Avui dia, els més petits trien i prenen decisions amb independència, a diferència de generacions passades que, en molts casos, obligaven o induïen als nois cap a una determinada professió.

En opinió de la psicòloga Beatriz Becerro de Bengoa, aquesta forma de pensar està molt lligada a l’edat, ja que a mesura que el nen creix, es modifica el model que imita, “pansa de voler ser com a papà o mamà, a seguir models socials, com els esportistes més televisius del moment”. Aquest fenomen està també relacionat amb la falta de conciliació familiar i laboral, que impedeix als pares passar temps a casa amb els seus fills. Aquesta situació pot provocar, en alguns casos, una reacció immediata dels nens, que descarten la professió que els “roba als seus papàs”. Malgrat tot, a alguns petits no els importaria seguir els passos dels seus pares -més la professió del pare que de la mare-. Les dades de l’informe demostren que un 8,3% dels nens i un 5,6% de les nenes es dedicarien al mateix que els seus progenitors.