Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan interessa cotitzar el màxim a la Seguretat Social

Cobrar una pensió de jubilació més alta depèn del fet que s'hagi cotitzat el màxim durant els últims 15 anys de vida laboral
Per EROSKI Consumer 30 de juliol de 2007

En el moment en el qual es tramita l’alta laboral s’adquireix una obligació: cotitzar a la Seguretat Social. Cada mes, el treballador o treballadora està obligat a abonar una retribució econòmica que servirà per a cobrir un accident, una malaltia o la jubilació. En el cas dels treballadors per compte d’altri, aquesta quota es calcula a partir de la base de cotització determinada per la remuneració que perceben. No obstant això, els treballadors per compte propi o autònoms trien la seva base, a la qual la Llei marca un mínim i un màxim. L’habitual és que durant els primers anys es cotitzi el mínim per a estalviar despeses, però en complir 49 anys és convenient que s’opti per canviar la base i cotitzar el màxim, ja que els últims 15 anys (abans de complir 65) són els que es tenen en compte per a calcular la pensió. És important fer comptes per a no trobar-se amb situacions desagradables i pensions que, en alguns casos, ni tan sols arriben a 500 euros.

Diferents tipus de règims

Diferents tipus de règims

El Sistema de Seguretat Social està compost per un Règim General i diversos Règims Especials. A través d’ells, la Tresoreria General recapta una quantitat de diners (quotes) que l’Estat empra per a garantir la protecció dels treballadors i treballadores, així com dels qui compleixen els requisits de la modalitat no contributiva i dels familiars al seu càrrec. En concret, aquests diners serveix per a cobrir els casos d’accident laboral, desocupació, malaltia, jubilació, etc. N’hi ha prou amb tramitar la sol·licitud d’alta laboral perquè, automàticament, existeixi l’obligació de cotitzar, és a dir, d’abonar una quantitat mensual durant tot el període que dura l’activitat laboral. Fins i tot en el cas d’incapacitat temporal o descans per maternitat, entre altres, existeix obligació de mantenir aquest pagament. Només s’extingeix amb el cessament en el treball, “sempre que es comuniqui la baixa dintre del termini i en la forma escaient establerts”, resa la legislació actual.

Altres elements bàsics són la base de cotització i el tipus de cotització. La base està determinada per la remuneració que es percep cada mes. La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat marca cada any les bases mínimes i màximes de cotització. El límit mínim, tret que s’aprovi el contrari, és la quantia del Salari Mínim Interprofessional (SMI) vigent, incrementat en un sisè. El límit màxim és comú per a totes les activitats, categories professionals i contingències. Per a enguany, l’SMI és de 570,60 euros mensuals i la base màxima aconsegueix 2.996,10 euros al mes. Independentment que es percebin uns ingressos inferiors o superiors a aquestes quantitats, aquestes són la base mínima i màxima per les quals es pot cotitzar. I el tipus de cotització és el percentatge que s’aplica a la base. El resultat d’aquesta operació és la quota. Durant 2007, el tipus únic de cotització per a Contingències Comunes (malaltia comuna, jubilació…) al Règim General és el 28,30%, del qual el 23,6% ho paga l’empresa i el 4,7% és a càrrec del treballador.

Per a calcular la pensió de jubilació es té en compte tota la vida laboral, però els últims 15 anys cotitzats abans de complir 65 anys suposen el 50% de la percepció final

En el cas dels treballadors autònoms, el tipus és del 29,80% si s’inclou la incapacitat temporal i del 26,50% si no es fa. Respecte a la base mínima de cotització, és de 801,30 euros mensuals i la màxima de 2.996,10 euros mensuals, encara que amb una excepció: si abans de complir 49 anys s’està pagant una base inferior a la màxima i no s’opta a una superior, a partir dels 50 anys la base màxima per la qual es podrà cotitzar serà de 1.560,90 euros mensuals Què significa això? Que la pensió de jubilació serà més baixa que si es cotitzés per 2.996,10 euros mensuals. Segons explica Julio Amador, del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona. “Si un treballador percep un salari de 1.000 euros al mes, no pot cotitzar per 2.000 euros, perquè es cotitza pel que es percep. No obstant això, és el treballador autònom qui decideix la base de cotització”.

Per a calcular la pensió de jubilació es té en compte tota la vida laboral, però els últims 15 anys cotitzats abans de complir 65 anys suposen el 50% de la percepció final. Els treballadors de Règim General calculen la seva pensió en dividir la suma de les bases dels últims 15 anys entre 210, és a dir, entre el nombre de mesos que suposen aquests 15 anys (180) més el nombre de mesos corresponents a les dues pagues extraordinàries de cada any (30). “Si en aquest temps s’ha cotitzat la base màxima, es tindria dret a cobrar el 50% de la pensió. El treballador que cotitza 35 anys o més té dret al 100% i al qual es jubila abans se li redueix un 8% la quantia de la pensió per cada any que es jubila abans dels 65”, precisa Amador.

“Els 49 anys són el límit d’edat per a poder triar una base en condicions i poder gaudir d’una bona jubilació”

Els treballadors autònoms també calculen la seva pensió d’acord amb les cotitzacions dels últims 15 anys, per la qual cosa els convé pujar la base als 49 anys com a més tard perquè, si no ho fan, a partir de 50 ja no ho podran fer. “Els 49 anys són el límit d’edat per a poder triar una base en condicions i poder tenir una bona jubilació. Per a cobrar la jubilació es conta tota la vida laboral, però es calcula amb els últims 15 anys”, adverteix una portaveu de l’Associació Nacional d’Empresaris i Professionals Autònoms (Asnepa). “Ens vénen moltes persones -prossegueix- que no han calculat en els últims anys de cotització i cobren pensions que no arriben a 500 euros”. La diferència entre cotitzar sobre la base màxima i la mínima suposa pagar una quota fins a quatre vegades superior (212,34 euros mensuals amb la base mínima i 793,96 euros mensuals amb la base màxima, amb una mena de 26,50%), però cal tenir en compte que també la pensió podrà ser fins a quatre vegades superior, això sí, sense superar 2.195 euros mensuals o 30.227 anuals.

Règim especial d’autònoms

Els treballadors autònoms formen part dels Règims Especials del Sistema de Seguretat Social. La Llei els atorga una base mínima i una base màxima per la qual poden cotitzar, com a la resta de treballadors, però els dóna l’opció de triar la que prefereixen. L’habitual és que en donar-se d’alta en aquest Règim, es comenci a cotitzar el mínim, ja que suposa una despesa important. “Fins i tot es pot guanyar moltíssims diners i estar cotitzant per la base mínima”, assenyalen des d’Asnepa. Tot depèn, en qualsevol cas, del risc que tingui la labor que s’exerceix. No és el mateix treballar en una oficina que en una teulada, quan convé cotitzar el màxim perquè la possibilitat de sofrir un accident pot ser major. Si es comença amb una cotització baixa i es vol pujar progressivament, cal avisar a la Tresoreria General abans de l’1 d’octubre, perquè a l’any següent s’apliqui aquesta pujada.

D’altra banda, des d’Asnepa recomanen que quan s’opti per cotitzar el mínim es contracti un pla de pensions o una assegurança privada, així es garanteix que es cobri una quantitat al dia mentre el treballador està de baixa. “Té millor acollida la idea de l’assegurança privada que la de la Seguretat Social”, afegeixen. La base és un barem entre el qual el treballador decideix. Determina la quota a pagar i, segons aquesta, una persona es pot beneficiar de totes les prestacions possibles o d’altres més modestes. La majoria dels treballadors autònoms, en cotitzar el mínim, perceben unes prestacions “ridícules” per incapacitat temporal, jubilació o qualsevol altra necessitat. S’espera que l’Estatut del Treball Autònom canviï aquesta situació i eviti que quan un autònom caigui malalt o tingui un accident, no percebi cap mena de pensió.

En aquest sentit, un pas important va ser el Reial decret aprovat pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials a l’octubre de 2003, pel qual es va ampliar la prestació per incapacitat temporal dels treballadors autònoms, així com la protecció per accident de treball i malaltia professional. En concret, es va donar dret a percebre la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes des del quart dia de baixa, que fins llavors es percebia a partir del setzè, i es va permetre accedir per primera vegada a les contingències professionals d’accident de treball o malaltia professional.

Pluriempleo i pluriactividad

Amb la intenció de cobrar una pensió més alta durant la jubilació, alguns treballadors opten per una situació de pluriempleo (quan es presta serveis professionals a dos o més empresaris diferents) o pluriactividad (quan els serveis professionals donen lloc a l’alta obligatòria en dues o més règims diferents). No obstant això, cal saber que totes dues ocupacions no se superposen i, per descomptat, no es cotitza el doble. “Per treballar dues vegades no tindrem una pensió més alta”, subratlla Julio Amador. Si es realitzen activitats per compte d’altri i per compte propi simultàniament i pertanyents a dos règims diferents, s’ha de figurar d’alta i cotitzar en tots dos, però aquests es complementen. A més, pel que fa a la cotització, la normativa actual en matèria de Seguretat Social no preveu cap descompte en la cotització si, per raó de l’activitat laboral, una persona està inclosa alhora en els Règims General i de Treballadors Autònoms.

És obligatori comunicar a la Tresoreria General la pràctica del puriempleo per a controlar que no se sobrepassi la base màxima de 2.996 euros

En tot cas, la doble cotització o pluriactividad només pot donar dret a dues pensions de jubilació sempre que es compleixin els requisits exigits per separat en cada règim. En el cas que un dels règims no doni dret a pensió, perquè es puguin acumular les bases de cotització de tots dos és necessari que s’acrediti una permanència en pluriactividad durant els 10 anys immediatament anteriors. En un altre cas, el que es fa és acumular la part proporcional de les bases de cotització que correspon al temps cotitzat en règim de pluriactividad dins dels últims 10 anys. En aquest cas, es computarà íntegrament la base de major quantia i se li acumularà la part proporcional de la de menor quantia. Això sí, la suma de les bases no pot excedir el límit màxim de cotització vigent.

Una altra circumstància especial és la de les hores extraordinàries. Segons Julio Amador, en l’actualitat estan limitades i l’empresari no pot exigir-les. “És il·legal que un treballador faci més de 80 hores extres, excepte en casos de força major, com unes inundacions”, aclareix. A més, succeeix que és obligatori cotitzar-les, però perquè la seva pràctica no s’estengui estan “castigades”. Tenen una cotització addicional important: el tipus de cotització per als treballadors de les hores extraordinàries de força major és 2%, mentre que el tipus de la resta d’hores extraordinàries és 4,70%, el mateix que per contingències comunes, encara que la cotització per hores extraordinàries no serveix per a cobrir aquestes contingències. “És una manera de castigar al treballador. Només es comptabilitzen les efectuades en l’últim any i es quantifiquen per a la pensió d’invalidesa, si és necessari”, matisa Amador, qui recorda que, quan hi ha una pràctica de pluriempleo, cal comunicar-lo “obligatòriament” a la Tresoreria General, perquè ho traslladi a la segona empresa i aquesta arribi a un acord amb la primera per a controlar que, entre les dues, no se sobrepassi la base màxima de 2.996,10 euros.