Quan al juliol i agost la calor referma amb força, a gairebé tothom li agradaria poder disposar d’una piscina a casa. Però sense negar l’indubtable benestar que proporciona, tenir-la (ja sigui en una urbanització o un immoble que inclogui aquest servei) és també sinònim de despeses que afegir a la ja inflada xifra que cada mes es destina al pagament de l’habitatge. El manteniment, ompliment i contractació dels serveis d’un socorrista que durant la temporada d’estiu vetlli per la seguretat dels banyistes costa a una comunitat de veïns prop de 4.000 euros anuals de mitjana.
Obrir la piscina al públic
Imatge: Paul SapianoEn un país com Espanya, amb més de 260 dies de sol a l’any de mitjana, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, i on les temperatures mitjanes sobrepassen els 28 graus durant el període estival, les piscines es converteixen en l’únic refugi per a mitigar la calor. Perquè tot estigui a punt quan aquest comença a fer acte de presència, i poder donar-se un capbussó, cal que durant la resta de l’any la piscina hagi estat ben cuidada, plena o buida. En tots dos casos, cal assumir despeses en productes de neteja i altres específics que assegurin la seva higiene i conservació:
Deixar-la plena: després de l’hivern, cal procedir a un treball de neteja profunda. El pas del temps en l’aigua estancada sense tractament amb productes químics provoca la formació de bacteris i algues que serà imprescindible eliminar. En aquest procés no sols s’ha de desemborsar diners per a clor, algicides, etc., sinó que, a més, cal contractar a personal especialitzat que s’encarregui de realitzar el denominat “desbloqueig de piscina”.
Buidar la piscina: abans de conducta a omplir-la, cal netejar bé el seu fons i assegurar-se que no s’hagin registrat danys en la superfície. Aquestes precaucions són crucials per a prevenir desemborsaments periòdics destinats a pagar les reparacions d’una superfície danyada o noves mans de pintura.
Omplir una piscina comunitària de 17 metres de llarg per 8 d’ample costa al voltant de 500 euros
El procés d’ompliment és car, especialment en èpoques de sequera, i totes les comunitats autònomes compten amb mesures que impedeixen l’ús indiscriminat d’aigua per a omplir aquests espais. Per aquesta circumstància, hi ha empreses especialitzades que ofereixen serveis de provisió d’aigua per al seu ús en piscines. El preu varia en funció de la comunitat autònoma, ja que el valor de l’aigua no és el mateix en tots els llocs (en el nord els aqüífers funcionen perfectament com a assortidors per als usos humans, mentre que en el sud del país es depèn més de sistemes de dessalació o depuració, per la qual cosa els costos d’extracció són més alts).
En la Comunitat de Madrid, empreses provisoras de tancs d’aigua cobren des de 90 euros per cada 10.000 litres d’aigua. Una piscina d’ús familiar té una capacitat pròxima als 30.000 litres. Per a una comunitat, es precisa una instal·lació que tingui com a mínim 17 metres de llarg i 8 d’ample i, amb aquestes dimensions, omplir-la costarà al voltant de 500 euros.
El manteniment
El manteniment de la piscina durant els tres mesos que, en general, romanen obertes suposa un nou desemborsament. Aquesta vegada, la destinació dels diners és la compra de productes químics, que mantinguin l’aigua clara i en condicions de salubritat, i els materials necessaris per a aquest menester. Cal comprar clor, un raspall netejador del fons, instruments per a mesurar el nivell de pH, els nivells d’acidesa (derivats del clor), la duresa de l’aigua, etcètera. Des del Ministeri de Sanitat, es recomana al ciutadà corroborar que els productes que s’usen estan homologats, per a evitar efectes imprevistos amb productes que no estan subjectes a la normativa vigent.
En una piscina amb ús intens es recomana un tractament d’aigua i neteja dues vegades per setmana, una mitjana de 200 euros setmanals
A més, la qualitat de l’aigua s’obté també a partir del filtre, un aparell l’ús del qual recomanen tots els experts, ja que no utilitzar-ho implica haver de reposar part del volum líquid. Per al bon funcionament del mateix és bàsic parar esment a la seva neteja regularment, una activitat que pot realitzar alguna persona que treballi a la urbanització i compti amb coneixements sobre el tractament químic, mesurament de la qualitat de l’aigua i neteja de filtres. Si no, sempre queda l’opció de contractar a una empresa dedicada a l’assistència de manteniment, el preu mitjà del qual és de 100 euros per cada dia de treball. Els experts recomanen que en una piscina amb ús diari intens es facin, com a mínim, dues sessions de tractament de les aigües i neteja setmanals, i una de xoc al mes.
El cost de banyar-se segur
Una piscina, i més si es troba en una comunitat on hi ha nens, és una instal·lació el principal ús de la qual és lúdic. Per a poder garantir la diversió de tots amb seguretat, és vital comptar amb els serveis d’un socorrista. No hi ha homogeneïtat legal sobre la regulació de les piscines a Espanya i cada comunitat autònoma preveu supòsits diferents per als casos en què s’obliga al fet que una piscina considerada d’ús “públic” compti amb servei de socorrista. En els casos de les comunitats de veïns o urbanitzacions, en general s’aplica un codi intern que regula l’ús de la piscina (els horaris d’obertura i tancament, les normes de comportament, etc.), així com les mesures de seguretat que hauran d’aplicar-se (clos de l’entorn de l’aigua, contractació d’un socorrista, etc.).
La dimensió de la piscina és el factor que determina si una instal·lació es considera o no com d’ús “públic”. En general, a partir de 200 metres quadrats, es pren com un espai de gaudi públic i subjecte, per tant, a les mateixes regles que la resta de piscines públiques, ja siguin municipals o gestionades per consorcis privats. El nombre de socorristes que s’ha de contractar per a la seguretat dels usuaris també difereix en funció de la superfície de la piscina o del nombre de gots (superfícies cobertes d’aigua) que compte. Si en una urbanització existeix una piscina per a nens allunyada del control del lloc del socorrista, s’ha de comptar amb un professional per a cada piscina. També s’obliga al fet que la instal·lació estigui vigilada per dos socorristes (en la majoria de comunitats autònomes) en el cas que la superfície de la piscina superi els 500 metres quadrats.
El salari d’un socorrista, que oscil·la entre 800 i 1.300 euros, depèn de la quantitat d’hores que treballi, la grandària de la instal·lació i el nombre d’usuaris
La contractació d’un socorrista es pot canalitzar bé mitjançant una oferta de treball i un procés de selecció gestionat per la comunitat de veïns, o bé a través d’una empresa privada que ofereixi aquest servei. El salari del socorrista, que oscil·la entre 800 i 1.300 euros, depèn del nombre d’hores per al qual es contracti, però també de la grandària de la instal·lació que ha de controlar i del nombre d’usuaris. En algunes urbanitzacions els veïns contracten a un socorrista que, a més, tingui la titulació oficial d’instructor de natació expedida per la Real Federació Espanyola de Natació. La raó consisteix en el fet que, a més d’exercir com a socorrista, la persona contractada pot encarregar-se d’ensenyar als nens a nedar i defensar-se en l’aigua, i impartir cursos d’aqua-gym “”, natació per a majors o, fins i tot, sessions de relaxació aquàtica per a embarassades.
