Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quant ens costa el banc a l’any i com reduir la despesa

Per reduir la despesa convé conèixer les comissions i càrrecs que aplica al banc i comparar amb altres entitats

img_dinero billetes

És habitual que el propietari d’un automòbil sàpiga quant paga cada any pel segur del seu vehicle i el preu del litre de combustible, que qui faci la compra conegui l’import dels productes que adquireix i que els usuaris de telefonia mòbil siguin conscients de la tarifa que paguen per cada minut que parlen. Però això no sempre ocorre amb els titulars de targetes de crèdit i comptes corrents. Moltes persones ignoren quant abonen en concepte de manteniment i gestió d’aquests productes bancaris. Conèixer les comissions i els càrrecs que s’apliquen permet fer un pressupost, comparar amb altres bancs i saber quant es pot estalviar en canviar d’hàbits o d’entitat.

Reduir la despesa al banc

Img dinero billetes art
Imatge: Fang Guo

Els bancs i les caixes d’estalvi tenen potestat per establir la quantia que cobren als seus clients per l’administració d’un compte corrent, per fer una transferència o per l’emissió i el manteniment d’una targeta de crèdit. Excepte en explicades excepcions, en les quals els imports estan limitats per llei, les entitats fixen amb total llibertat les comissions. La quantitat màxima que poden aplicar en cada producte bancari ha de reflectir-se en un fullet que estarà a la disposició dels usuaris.

Es poden estalviar uns 300 euros per família a l’any en comissions dels bancs

Igual que els bancs tenen la possibilitat de determinar l’import que cobraran als seus clients, aquests, a la vista del car o barat que els resulti operar amb l’entitat, tenen l’opció de comparar el servei que reben amb el d’altres establiments. En un moment en el qual a moltes persones els costa arribar a fi de mes, és imprescindible conèixer quant es paga per cada producte per reduir-ho en la mesura del possible. Intentar modificar els hàbits adquirits en temps millors, adaptar-se a les ofertes del banc per disminuir la factura o canviar a una entitat on tot sigui gratuït són algunes decisions que sanegen l’economia domèstica.

1. Manteniment del compte corrent

Segons les dades aportades pel Banc d’Espanya, la comissió mitjana que es cobra pel manteniment i l’administració d’un compte corrent ascendeix a 27,34 euros semestrals. Per tant, cada any es paguen de mitjana gairebé 55 euros per tenir el compte
-10 euros més que en 2010-. Però aquesta quantia pot ascendir fins a 150 euros anuals en funció del banc triat. A més, moltes persones o famílies tenen més d’un compte, amb el que el desemborsament es dispara.

Què es pot fer per disminuir la despesa?

  • Informar-se amb detall sobre les comissions que cobra l’entitat on es té els diners o es pensa obrir el compte i optar, sempre que sigui possible, per l’entitat que aporti la tarifa més barata.

  • Domiciliar la nòmina, la pensió o la prestació per desocupació. Moltes entitats deixen a zero les comissions per manteniment per a les persones que rebin els seus ingressos mensuals a través del banc.

  • Concentrar tots els comptes en una sola i tancar les que no s’utilitzin. Així es poden estalviar de mitjana 55 euros per cada compte que es cancel·li.

  • Negociar amb el banc pot donar bon resultat, sobretot, a persones que porten molt temps com a clients. És possible que en determinats casos retrocedeixin la comissió una vegada pagada o que cobrin una a l’any en comptes de dos.

  • Utilitzar la versió digital del banc és més barat que tenir un compte físic. És possible que l’usuari no estigui obligat a abonar comissions o que aquestes siguin molt més baixes que en la sucursal.

  • Canviar-se a una altra entitat que no cobri comissions és una altra alternativa. Si el ciutadà no està lligat al banc per la hipoteca, pot triar establiments lliures de comissions, que en general operen a través d’Internet. També és possible que aquests bancs on line donin interessos per tenir el compte, és a dir, que no solament manquin de despeses, sinó que proporcionin diners als clients.

2. Targeta de crèdit i de dèbit

Juntament amb els comptes corrents, són els productes més estesos entre els ciutadans. Gairebé totes les persones majors de 18 anys tenen almenys una targeta de crèdit o de dèbit. Avui fins i tot s’estén entre els menors d’edat l’ús de les
prepagament per realitzar compres a través d’internet. Però el fet de tenir un plàstic, ja sigui de crèdit o de dèbit, no és gratuït.

Algunes entitats no cobren comissions per cap concepte

Per una targeta de crèdit estàndard -sense tenir en compte les denominades “or” o “platí”, que són més cares-, es paga a l’any una mitjana de 37,70 euros. Quan el plàstic és de dèbit, la quantitat es redueix fins als 20,25 euros anuals. Les tarifes en tots dos casos han pujat tres euros pel que fa al 31 de desembre de 2010.

Est és els diners que cobra el banc sol per tenir la targeta, però utilitzar els caixers també pot suposar una despesa per als consumidors. Obtenir diners en terminals de la pròpia entitat és gratuït, però en uns altres, l’usuari haurà de pagar. Si treu diners a dèbit en caixers de la mateixa xarxa, pagarà un euro, en altres xarxes i a l’estranger, una mica més de tres euros. Quan els diners s’obté a crèdit, abonarà 2,79 euros en la seva pròpia entitat, 3,62 euros als bancs de la pròpia xarxa, 3,80 en altres xarxes i entorn de 4 a l’estranger. Totes aquestes són quantitats mitjanes, alguns bancs no cobren gens i uns altres demanen més del doble.

Com es pot reduir la despesa en targetes?

  • Optar per les de dèbit enfront de les de crèdit. El seu
    manteniment és molt més barat i s’adquireix l’hàbit de gastar solament els diners que es té.

  • Quan es faci una disposició d’efectiu, convé triar l’opció d’obtenir-ho a dèbit, encara que la targeta doni la possibilitat de treure-ho a crèdit

  • No utilitzar terminals d’altres entitats permet estalviar entre 1 i 3,80 euros en cada operació.

  • No ajornar els pagaments. Encara que és una temptació poder pagar a terminis en els següents mesos, sovint comporta despeses elevades i interessos. Tret que s’usin targetes sense comissió per ajornament -les d’alguns centres comercials i zones d’oci o certes entitats-, és recomanable abonar els diners al moment.

  • Prescindir de les targetes que tinguin una comissió més
    elevada
    i intentar utilitzar solament una també suposa un estalvi.

  • Les targetes prepagament gairebé sempre són gratuïtes i el banc no cobra per la seva emissió ni pel seu manteniment. Solament cal recarregar en elles la quantitat desitjada i est serà el límit de despesa que tindrà el client.

  • Quan arribi un nou plàstic del banc que l’usuari no ha sol·licitat, el millor és retornar-ho. En general, impliquen “ganxos”, com la gratuïtat durant un any, però és freqüent que després el client oblidi cancel·lar-la i hagi de pagar comissions.

  • En tots els casos, convé revisar els extractes per saber per què conceptes cobra el banc.

  • Optar per entitats que emeten la targeta de manera gratuïta i no
    cobren pel manteniment suposa un estalvi evident.

3. Transferències

Les operacions habituals, com realitzar una transferència, també costen diners: 4,53 euros de mitjana per cadascuna que es realitzi, en funció de la quantitat. Si aquesta és elevada, pot superar els 50 euros de comissió.

Encara que en alguns casos resulti incòmode, també és possible estalviar en aquest concepte:

  • Treure els diners i ingressar-ho en el compte del receptor permet estalviar els quatre euros i mitjà que costa l’operació.

  • Realitzar l’operació a través de la pàgina web és més barat i, en alguns casos, gratuït

  • Les entitats que treballen exclusivament on line no cobren per fer transferències

La despesa total

Una família que tingui dos comptes corrents pagarà per elles a l’any 110 euros, 55 de mitjana per cadascuna, solament pel seu manteniment i administració.

El titular de dues targetes de crèdit abonarà 75 euros anuals per elles i 40,50 si ambdues són de dèbit. Si treu diners a crèdit en la seva pròpia entitat deu vegades a l’any, pagarà per aquesta operació 28 euros i, si ho obté a dèbit en una xarxa diferent a la seva, arribarà a 30 euros en comissions per utilitzar altres caixers.

Si es redueix el nombre de comptes i targetes, s’obté un estalvi quantiós

Si a més fa deu transferències a l’any, la despesa serà de 45 euros de mitjana.

En total, amb dos comptes, dues targetes de crèdit, deu disposicions d’efectiu a
crèdit, deu a dèbit a una altra xarxa i deu transferències, la família pagarà 288 euros
a l’any.

El pla d’estalvi

  1. Unificació dels comptes i les targetes: si s’elimina un compte i una targeta de crèdit, l’estalvi serà de 55 euros pel compte i 37 per la
    targeta, 92 euros en total.

  2. Substitució del crèdit pel dèbit: si les dues targetes de crèdit (75 euros) se substitueixen per una de dèbit, solament es pagaran 20 euros, així que l’estalvi és de 55 euros anuals.

  3. Fer els ingressos en efectiu en comptes de per transferència: 45 euros
    de mitjana a l’any.

  4. No utilitzar el caixer a crèdit: 28 euros d’estalvi.

  5. No treure diners en caixers d’una altra entitat: s’estalvien 30 euros.

  6. Passar tots els comptes i targetes a entitats que no cobrin
    comissions
    : 288 euros d’estalvi.

Consells generals

  • Conèixer quant cobra l’entitat per cada concepte. Es pot consultar en els taulers d’anuncis de la sucursal, al Banc d’Espanya o enel contracte de la targeta o de l’obertura del compte corrent.

  • Comparar amb altres entitats. No tots els bancs cobren el mateix: saber quant es paga en altres empreses i plantejar-se el canvi és un primerpas per a l’estalvi.

  • Crear nous hàbits. Potser en altres moments no era necessari miraramb lupa cada despesa, però avui dia els ingressos de les famílies han baixat.Si els comptes, les targetes i les transferències tenen comissions, cal intentar reduir el nombre de productes bancaris en la mesura delpossible.

  • Utilitzar les ofertes que el banc posi a la disposició de l’usuari: ladomiciliació de la nòmina i els rebuts, en ocasions, fan que el compte manquide comissions. En altres casos, si s’usa la targeta més d’una vegada, la despesa per manteniment es redueix a la meitat. Aprofitar aquestsdescomptes també estalvia diners.

  • És freqüent que el banc cobri menys a l’usuari si realitza les operacions a través d’Internet o si té els comptes virtuals. Qui prefereixi utilitzar la versió on line de l’entitat gastarà menys diners.

  • Si el manteniment del compte, la targeta i el preu de les transferències és elevat en l’entitat, sempre és possible canviar de banc els estalvis. Alguns no cobren comissions per cap concepte i presten un servei similar al de la resta dels establiments.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions