Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quina cobertura té un autònom en cas d’accident?

El tipus de cotització triada pel treballador determina la protecció que li ofereix la Seguretat Social
Per Rosa Cuevas 11 de agost de 2008
Img electricista
Imagen: Bart

Ser autònom

Ser autònom suposa, en la majoria de casos, convertir-se en el propi cap. Quan això és així, el treballador per compte propi sap que una malaltia, un accident o qualsevol imprevist poden impedir el desenvolupament de la seva activitat amb una clara conseqüència: la pèrdua o disminució dels seus ingressos. Perquè, què és el que succeeix quan un treballador autònom cau malalt? Des que el nou Estatut del Treballador Autònom –Llei 20/2007 d’11 de juliol- entrés en vigor l’any passat, molts són els aspectes que s’han millorat per als dos milions i mig de professionals donats d’alta en el Règim Especial d’Autònoms (RETA). Entre les condicions que s’han vist optimitzades destaca la intenció que els autònoms gaudeixin de la mateixa cobertura i protecció social en cas de malaltia i/o accident que els treballadors assalariats o per compte d’altri. No obstant això, s’ha de tenir en compte que la naturalesa de la malaltia o accident sofert així com el tipus de cotització triat per l’autònom influeixen en la cobertura que els donarà la Seguretat Social.

Malalties comunes

Des de l’1 de gener de 2008, els nous emprenedors que es donin d’alta en el RETA estan obligats a cotitzar per la incapacitat temporal derivada de contingències o malalties comunes. El que suposa aplicar un 29,80% a la base que el treballador per compte propi triï. Per a aquest exercici, la Seguretat Social estableix com a base mínima 817,20 euros i com màxima 3.074,10; i un límit especial per a aquells treballadors que superin els 49 anys de 1.601,40 euros.

Des de l’1 de gener de 2008, els nous emprenedors estan obligats a cotitzar per la incapacitat temporal derivada de contingències o malalties comunes

Anys enrere, si l’autònom així ho desitjava, podia no cotitzar si més no per aquestes contingències comunes. Era molt comú que un treballador per compte propi optés per pagar el mínim “pel fet que la cobertura que se’ls brindava era molt escassa”, com recorda Salvador Reyna, secretari general de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms d’Espanya (UPTA). No obstant això, avui dia quan un treballador autònom agafa la baixa per una malaltia comuna té cobertura des del quart dia i dret a cobrar el 60% de la seva base de cotització; aquest percentatge canvia quan el període de baixa s’allarga, a partir del vint-i-unè dia el treballador per compte propi passa a cobrar el 75%. Tot això, sempre que pagui la corresponent quota d’autònoms mensual. En aquest punt, el Règim General de Treballadors i el de Treballadors Autònoms difereixen, ja que quan un empleat per compte d’altri malalta, els tres primers dies d’incapacitat temporal els abona la seva empresa, i a partir del quart el fa la Seguretat Social.

Malaltia professional i accident de treball

Quan un treballador per compte propi desitja tenir protecció i cobertura enfront d’aquelles malalties l’origen de les quals està relacionat amb l’activitat desenvolupada -és a dir, malalties professionals- o davant els possibles accidents que puguin arribar a tenir lloc en el seu lloc de treball, l’autònom ha de triar un tipus de cotització més alt i que supera al de les contingències comunes. En aquests casos, es tracta d’una cotització voluntària, ja que no hi ha obligació de fer-la si no es desitja.

El nou Estatut obliga els treballadors autònoms econòmicament dependents a cotitzar per a tenir cobertura en cas de malaltia i accident professional

Per a això, la Seguretat Social estableix el tipus de cotització aplicable segons l’activitat econòmica que el treballador per compte propi desenvolupi, conforme a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE). Així per exemple, un autònom que treballi en el sector de la perruqueria i l’estètica i que opti per tenir cobertura en cas de malaltia professional o accident de treball, haurà de sumar un 1,10% a la seva mena de cotització, mentre que per a un empleat per compte propi de la construcció ascendeix al 7,30%. No obstant això, tal com assenyala Salvador Reyna, s’està estudiant que en aquells sectors amb un alt índex de sinistralitat laboral, com per exemple el de la construcció i el transport, la cotització per accidents i malalties professionals no sigui voluntària sinó imposada. En aquest sentit, el nou Estatut obliga al treballador autònom econòmicament eependiente (TRADE), aquell que percep el 75% dels seus ingressos d’una mateixa persona física o jurídica, a cotitzar per a tenir cobertura en cas de malaltia professional o accident ocasionat en el seu lloc de treball.

Una vegada que la situació d’incapacitat temporal és reconeguda per la mútua laboral assignada per la Seguretat Social, el treballador autònom té dret a percebre el 75% de la seva base de cotització des del primer dia en què la malaltia és declarada.

Accident ‘in itineri’

Malgrat que en els moments immediatament posteriors a l’aprovació del nou Estatut per a Autònoms es van fer diverses lectures que classificaven aquells sinistres produïts quan un autònom anava o tornava del seu lloc de treball com a professionals, l’Estatut reconeix com a accident laboral aquelles lesions que sofreix el treballador durant el temps i en el lloc del treball i quan es provi la connexió amb el treball realitzat per compte propi. Per a Reyna la raó que això sigui així resideix en què hi ha un gran nombre d’activitats laborals d’autònoms el lloc de treball dels quals és difícilment definible i ubicable.

Per part seva, l’Estatut entén que la malaltia professional és la contreta a conseqüència del treball executat per compte propi, i és provocada per l’acció dels seus elements i substàncies; així mateix ha d’estar inclosa en el quadre de malalties professionals reconegudes pel sistema de la Seguretat Social.

Autònoms ben assegurats

Sempre s’ha associat la figura del treballador autònom a la de les assegurances privades i complementàries a la Seguretat Social. I no és una impressió falsa, ja que actualment només un 10% dels treballadors autònoms donats d’alta cotitzen per tenir cobertes les malalties professionals i els accidents de treball, segons indica José Luis Perea, responsable de Prevenció de Riscos Laborals de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (LLIGA). És per això que són molts els treballadors per compte propi que prefereixen cobrir-se davant qualsevol imprevist de manera independent, malgrat les recents millores. Els sistemes complementaris són positius, com asseguren des d’ATA, però és aconsellable que els treballadors autònoms realitzin un petit esforç econòmic i d’aquesta manera, “cotitzin per la màxima cobertura de cara a possibles malalties i accidents professionals”, assenyala Perea.

Només un 10% dels treballadors autònoms donats d’alta cotitzen per tenir cobertes les malalties professionals i els accidents de treball

Les cobertures més demandades per part dels autònoms són les d’assegurances específiques que cobreixen assistència mèdica privada, casos d’incapacitat temporal per malaltia o accident, indemnitzacions per cessament d’activitat així com la protecció de pagaments.

El treballador per compte propi que desitgi contractar un d’aquests productes ha de tenir en compte, en primer lloc, que les primes de les assegurances es calculen en funció de la mena d’assegurança que es contracta. Així, la prima que rebrà no serà la mateixa si el que l’autònom té contractat és una assegurança de vida o un de protecció de pagaments. En segon lloc, ha de saber que la seva edat influeix en la quantitat de diners que li costarà l’assegurança. I, finalment, ha de tenir en compte que l’activitat laboral que desenvolupi és crucial en aquest sentit, ja que per a les entitats asseguradores no és el mateix cobrir, per exemple, els possibles contratemps d’un transportista que els d’un empleat d’oficina.