La citació en l’Audiència Nacional als responsables de la joieria Tous per incloure materials diferents a metalls preciosos en els seus emblemàtics ossetos, el posterior arxiu de la causa i el recurs del denunciant han posat en el punt de mira un tema que els consumidors potser passem per alt: els drets que ens assisteixen en comprar una joia. Pot contenir materials que no siguin metalls preciosos? Ha de tenir garantia? Com defensar-nos en cas que la joia no respongui al que crèiem haver adquirit? Els experts apunten que, com qualsevol ben moble, les joies compten amb garantia legal que respon dels vicis de fabricació i que, a més, han de passar per un laboratori oficial que contrasta el metall preciós i garanteix que l’aliatge compleix amb la llei que ve assenyalada en la peça.
Les joies poden tenir material de farcit?
Pendents, grans peces que d’una altra manera serien molt pesades… “Les joies poden incloure altres materials que no siguin metalls preciosos i, de fet, els inclouen”, indica José Carlos García Complert, assessor jurídic del Coxga (Colexio Professional de Xoiaría, Ourivaría, Prataría, Reloxaría i Xemoloxía de Galícia – Col·legio Professional de Joieria, Orfebreria, Argenteria, Rellotgeria i Gemmologia de Galícia). Això sí, “s’hauria d’informar al consumidor que adquireix una peça de quin és la naturalesa dels seus materials”, asseguren tant els joiers gallecs com Jesús Ángel Ruiz Mayoral, vice-president de l’Associació Espanyola de Taxadors d’Alhajas.
Sempre s’hauria d’informar al consumidor que adquireix una peça de quin és la naturalesa dels seus materials
Com expliquen des del Coxga, peces amb metalls preciosos hi ha moltes, “però no totes es poden denominar com a or o plata de llei”. Per exemple, no és igual una peça d’un metall de llei que una peça chapada, que, per definició, és una peça de metall amb una xapa de metall preciós. La seva denominació és “metall chapado en plata, or o platí o metall daurat, platejat o platinat”. Una altra tècnica és el bany, que són peces de metall o un altre material objecte d’un bany de metall preciós, que s’han de denominar “metall daurat, platinat o platejat”. Òbviament, “en cap dels dos casos es pot vendre com si fos or, plata o platí de llei”, puntualitzen els joiers gallecs.
Imatge: multanka
Així mateix, el vice-president dels taxadors d’alhajas afegeix que pot realitzar-se una joia amb la tècnica de l’electroforming (per la qual es van adherint capes de metalls preciosos a una peça de resina o plàstic), i que és completament legal. Però, després de fer-ho, “hauria d’eliminar-se aquesta peça interior de resina, a més d’advertir al comprador del pes real del metall preciós que conté la joia”.
Quines garanties tens en comprar una joia
Un anell, pendents, un penjoll… En adquirir joies d’or i plata has de saber que les peces de joieria es comercialitzen com qualsevol un altre ben moble, és a dir, “amb una garantia legal de conformitat (que respon dels vicis de fabricació) i, si escau, amb una garantia comercial”, assenyala García Complert. Aquesta última cobreix el que assenyali el fabricant en la mateixa.
Però, al marge d’aquestes garanties legals, com t’assegura un fabricant que el que compres té valor? Les peces han d’haver passat per un laboratori oficial que contrasta el metall preciós i garanteix que l’aliatge compleix amb la llei (proporció en pes en què el metall preciós puro es troba en un aliatge) que està especificada en el punzonado.
Si no hi ha punxó de garantia, la peça no compleix amb la llei que s’exigeix per comercialitzar-la com a metall preciós
Tots els objectes que contenen aquest punxó de garantia d’un laboratori oficial de contrast compleixen amb la llei que consta en ells. Si no hi ha punxó de garantia, és perquè la peça no té la llei que necessita per ser comercialitzada com fabricada amb metall preciós. I si porten contrast i es verifiqués en algun moment que la seva puresa no és tal, “el responsable seria el laboratori que ho ha certificat així”. Si les peces no es poden comercialitzar com a metall preciós, “han de portar l’etiquetatge pertinent que indiqui si és chapado, daurat, banyat, etc.”, comenta García Complert.
Una anotació més: convé anar amb compte, ja que les peces fabricades amb metalls preciosos que no disposin dels contrastos d’origen i garantia són de comerç il·lícit.
Imatge: sarakgraves
Com reclamar per una joia defectuosa
Si has comprat una joia i vols reclamar davant la tenda o el fabricant, pots fer-ho. Per a això has de disposar de la factura de la compra, “que haurà de contenir una descripció de l’objecte comprat i la seva composició”, aclareix García Complert.
On i com es pot reclamar? Com succeeix en qualsevol reclamació d’un ben o servei, el primer que has de fer és exposar la qüestió davant el venedor o fabricador. Si no et satisfà la seva resposta (o has comprovat que la peça no té la llei que consta en ella), has de “reclamar en Consum“, indiquen des de Coxga. Això pot fer-se davant les OMIC (Oficines Municipals d’Informació al Consumidor) o en les oficines de cada comunitat autònoma que gestionen les denúncies dels consumidors. Si la situació s’enverina o tens sospita de frau, “pots també reclamar en el jutjat“.
Com puc saber si la meva joia és bona
No és l’habitual, però de vegades ens poden donar “gat per llebre”. És senzill reconèixer-ho? La veritat és que no, confessa Jesús Ángel Ruiz Mayoral. El vice-president de l’Associació Espanyola de Taxadors d’Alhajas afegeix que “no és obligatori emetre un certificat ni especificar la composició, com per exemple succeeix en les etiquetes de la roba…”. És a dir, si bé detallar i garantir la composició és el desitjable, el fabricant no està obligat a fer-ho.
Què fer llavors en cas de dubte? Tant Ruiz com l’assessor del Colexio Professional de Xoiaría, Ourivaría, Prataría, Reloxaría i Xemoloxía de Galícia coincideixen a assenyalar que, en cas de sospita, “el consumidor pot portar la peça a un taxador, sotmetre-la a un control de contrast“, per avaluar la composició de l’aliatge o la naturalesa i qualitat d’una pedra, seguint un procediment que garanteixi la custòdia de la peça. Aconseguir el certificat d’un taxador no és molt car, però en el cas de joies de poc valor cal ponderar si compensa, doncs pot costar més el certificat que la peça.
