A Espanya, el Fondo de Garantia de Dipòsits cobreix fins a 100.000 euros per entitat i titular en cas de fallida d’un banc. Però convé saber que no totes les entitats que operen al nostre país estan adherides a aquest organisme. Les sucursals de bancs estrangers depenen del Fons de Garantia de Dipòsits del país d’origen de la seva matriu. Com elles, altres 85 entitats estan en aquesta situació. En aquests casos, la protecció dels estalvis és molt variada, ja que no tots els Fons de Garantia cobreixen el mateix. Fins fa poc, la rendibilitat era el criteri número u, i en ocasions exclusiu, que portava a un client a determinar si invertia o no en un dipòsit bancari. No obstant això, amb la tempesta financera que afligeix als mercats, valorar la solvència i les garanties que un banc pot donar ha guanyat molt interès. Fins i tot en alguns casos són variables determinants per triar l’entitat a la qual confiar els estalvis. Per això, és fonamental conèixer quin és el respatller amb el qual explica cada banc en qüestió.
El tipus d’entitat determina la garantia
La reestructuració del sistema financer ha posat al descobert que algunes entitats, sobretot caixes d’estalvis, s’han vist abocades a les fusions o absorcions perquè el seu pla de negoci en solitari era inviable. En alguns casos, ha estat necessària la intervenció del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), la qual cosa implica l’entrada de diners públics al capital de l’entitat. De moment, en cap cas ha fet falta la intervenció del Fons de Garantia de Dipòsits. No obstant això, ja que vivim moments de tensió, no està de més saber quins són les proteccions de l’estalviador.
Les garanties són diferents si es té els diners en un bancplenament espanyol o en una sucursal d’un banc estranger. La denominació jurídica del banc en qüestió marca la diferència.
Estan adherides al Fons espanyol les filials jurídicament independents de la matriu
Per valorar la qualitat d’un banc als moments de tensió actuals, cal fixar-se en diversos detalls:
En primer lloc, és fonamental que l’entitat estigui registrada al Banc d’Espanya.
En segon lloc, és important saber si està adherida o no al Fons de Garantia de Dipòsits espanyol o a un similar d’un país estranger. Des del Banc d’Espanya recorden, en tot cas, que tots els països membres de la Unió Europea estan obligats a tenir un Fons de Garantia de Dipòsits, al que hauran de fer aportacions les seves entitats financeres i que ha de cobrir un mínim de 20.000 eurosper titular i entitat.
Conèixer el tipus o modalitat jurídica amb la qual opera un banc a Espanya és fonamental per saber a quin Fons s’acull i on hauria de dirigir les seves reclamacions un client en cas de necessitat. Per a això, és de gran ajuda consultar el registre d’entitats supervisades pel Banc d’Espanya, disponible al següent enllaç.
No adherides al FGD espanyol
En realitat, totes les entitats bancàries que operen a Espanya estan supervisades pel Banc d’Espanya i compleixen, per tant, amb tots els criteris i normes de solvència, rendibilitat, eficiència i coeficient de caixa exigits, entre molts altres aspectes.
No obstant això, alguna cosa ben diferent és estar acollides i adherides al Fons de Garantia de Dipòsits espanyol. Les filials d’entitats estrangeres que operen com a bancs de propi dret a Espanya i tenen fitxa bancària registrada al Banc d’Espanya sí depenen del Fons espanyol, ja que són jurídicament independents de la matriu. No obstant això, no succeeix així amb les sucursals de bancs estrangers que operen enEspanya i que no compten amb fitxa pròpia.
Hi ha 87 entitats que no estan adherides al Fons de Garantia de Dipòsits espanyol
El grup d’entitats que, malgrat estar registrades al Banc d’Espanya, no estan adherides al Fons de Garantia de Dipòsits espanyol, és molt nombrós. En total, 87 entitats queoperen a Espanya i en les quals els estalviadors tenen part dels seus diners estan fora de nuesto Fons de Garantia de Dipòsits. En aquest apartat s’inclouen dues modalitats de bancs i caixes:
Les sucursals d’entitats de crèdit estrangeres comunitàries. En aquest grup s’engloben ABN Amro, Banc BPI, Banc Espirito Sant, ING Direct, Banc Primus, Banc Sygma, Boursorama, Banque Privée Edmond de Rothschild Europe, Triodos Bank o Société Générale. En total, estan comptabilitzades 79 entitats sota aquesta denominació.
Les sucursals d’entitats de crèdit estrangeres no comunitàries. En aquest apartat s’inclouen vuit sucursals de bancs de països diferents a la Unió Europea. Són les següents: Banc de laNació Argentina, Banc de Brasil, Bank of America, Citibank N.A, Credit Suisse Sucursal a Espanya, Deutsche Bank Trust Company Americas, JPMorgan Chase Bank National Asociation i The Bank of Tòquio Mitshubishi, entre unes altres.
Tots aquests bancs no tenen fitxa bancària pròpia a Espanya. En aquests casos, la supervisió sol ser doble, ja que recau sobre el Banc d’Espanya i sobre el Banc central del país d’origen de la matriu. No obstant això, la protecció dels estalvis solament recau sobre el Fondo de Garantia de Dipòsits del país d’origen de la matriu, és a dir, on tingui la seu social el banc principal delgrup o “holding”. ING Direct depèn del Fons de Garantia holandès, Banc Espírito Sant, del portuguès, etc.
Què cobreixen els Fons de Garantia de Dipòsits estrangers
Les cobertures dels Fons de Garantia de Dipòsits depenen de cada país. En la Unió Europea, els països han de cobrir un mínim de 20.000 euros per titular i entitat, en cas de fallida. Però, en general, la cobertura és major. La quantitat per països és la següent:
- Espanya: 100.000 euros.
- França: 70.000 euros.
- Regne Unit: 50.000 lliures.
- Itàlia: 103.000 euros.
- Holanda: 100.000 euros.
- Portugal: 100.000 euros.
Adherides al FGD espanyol
En el llistat del Banc d’Espanya, tots els bancs (79), caixes (35) i cooperatives de crèdit (76) amb establiment a Espanya estan adherits al Fons de Garantia de Dipòsits Español.El mateix ocorre amb les filials de bancs estrangers. Qui compta amb aquesta consideració (filial de banc estranger amb fitxa bancària pròpia a Espanya) és una entitat de ple dret espanyola.
En aquest apartat s’inclouen BNP Paribas Espanya, Barclays Bank, Deutsche Bank SAE, Banc Caixa Geral, Banc Cetelem o Banc Finantia Sofinloc, entre uns altres. Les entitats d’origen de tots ells (les seves matrius) són d’altres països. No obstant això, en operar aquí com a filial amb entitat jurídica pròpia, tots els estalviadors que comptin amb dipòsits o comptes en elles estaran recolzats per fins a 100.000 euros pel Fondo de Garantia de Dipòsits espanyol.
El Fondo de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit es va crear pel Reial decret-llei 16/2011, de 14 d’octubre. El seu objectiu és garantir els dipòsits en diners i en valors o altres instruments financers constituïts en les entitats de crèdit, amb el límit de 100.000 euros per als dipòsits en diners o, en el cas de dipòsits nominats en una altra divisa, el seu equivalent després d’aplicar els tipus de canvi corresponents, i de 100.000 euros per als inversors que hagin confiat a una entitat de crèdit valoris o altres instruments financers. A més d’aquestes dues garanties, el fons també s’usa per reforçar solvència i funcionament d’una entitat de crèdit en dificultats.
L’import garantit màxim dels dipòsits és de 100.000 euros per cada titular, amb independència del nombre i classe de dipòsits que tingui en l’entitat.
Des del Banc d’Espanya proposen un exemple: un matrimoni que té en un banc un compte corrent amb un saldo de 3.000 euros i un dipòsit a termini de 40.000, en cas que el banc entri en crisi i hagués d’intervenir el Fondo de Garantia de dipòsits, ocorreria el següent:
- Si solament figura com a titular un dels cònjuges, la garantia dels dipòsits bancaris ascendiria aun total de 100.000 euros.
Si tots dos figuren com a titulars, això implicaria una cobertura de 200.000 euros.
En tots dos casos, recuperarien els seus dipòsits íntegrament: 43.000 euros.
