Les dades de la pandèmia de coronavirus no són bons, i s’ha recorregut de nou a la figura de l’estat d’alarma per cobrir legalment les decisions que prenguin les diferents comunitats autònomes en la seva obstinació de frenar el nou avanç del SARS-CoV-2. Però quins drets es restringeixen en un estat d’alarma? Convé aclarir que els drets es limiten, no se suspenen, i que es veuen afectats els drets a la lliure circulació i la reunió. Així mateix, el ciutadà pot sentir inseguretat jurídica a causa de l’escassa claredat del règim sancionador, encara que totes les infraccions es poden recórrer, com vam explicar a continuació.
Què pot limitar un estat d’alarma
Les mesures que es poden prendre durant l’estat d’alarma estan expressats en l’article 11 de la Llei Orgànica 4/1981, explica David Ibáñez, advocat del despatx Espinet Ibáñez. Són les següents:
- Limitar la circulació i permanència de persones i vehicles en determinats llocs.
- Limitar o racionar l’ús de serveis o el consum d’articles de primera necessitat.
- Requisar de manera temporal tot tipus de béns i imposar prestacions personals obligatòries.
- Intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions, locals amb excepció de domicilis privats adonant d’això als ministeris interessats.
- Impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el servei dels centres de producció.
Què significa això? En primer lloc, que l’estat d’alarma “no pot habilitar, en cap cas, la suspensió de cap dret fonamental recollit en la nostra Constitució”, aclareix Juan Segarra, advocat associat de Molins Defensa Penal. Sí pot, no obstant això, “limitar-los o restringir-los a certs supòsits”, com succeeix amb el nou Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, que en concret limita aquests aspectes:
- L’entrada i sortida en les comunitats autònomes.
- La llibertat de circulació en horari nocturn.
- La permanència de grups de persones en espais públics, privats i de culte.
La limitació de la llibertat de circulació troba respatller legal en l’article 4 de la Llei Orgànica 4/1981, que recull entre els supòsits per declarar l’estat d’alarma “les crisis sanitàries, tals com a epidèmies i situacions de contaminació greus”. No obstant això, la possible limitació al dret de reunió que suposen aquestes mesures és molt discutible, “ja que limitar aquest dret fonamental solament és possible a través d’un estat d’excepció o de lloc o a través de l’oportuna ratificació per l’òrgan judicial competent”, comenta Segarra.
Imatge: JillWellington
Què suposa per al ciutadà en el seu moment a dia?
La present regulació suposa, sobretot, una clara inseguretat jurídica. Per què? Com indiquen els experts, en el decret s’estableix amb claredat quins són les limitacions i restriccions a la lliure mobilitat. No obstant això, “el règim sancionador que s’aplica en cas d’incompliment està plagat de dubtes i incerteses, tant per als agents de l’autoritat com per als ciutadans”, matisa Segarra.
A manera d’exemple, el règim sancionador preveu que l’incompliment de les mesures acordades i la resistència a les ordres de les autoritats serà “sancionat conformement a les lleis”. Una previsió tan genèrica i abstracta “s’oposa al mandat legal que el ciutadà pugui comprendre amb claredat quin és la conducta que se li exigeix i quin és la conseqüència del seu incompliment”.
Quant pot durar un estat d’alarma?
Un estat d’alarma, per preservar els drets dels ciutadans, no pot durar indefinidament. En concret, el Reial decret de 25 d’octubre es perllongava fins al 9 de novembre, però preveia que aquest termini fos prorrogable, i ja s’ha acordat que acabarà el 9 de maig de 2021.
Aquest ampli període pot suscitar certs dubtes entre els ciutadans. “Amb la llei a la mà, la durada de l’estat d’alarma no pot excedir de 15 dies”, indica Segarra. No obstant això, afegeix que la llei assenyala també que aquest termini “es podrà prorrogar si es compta amb l’autorització del Congrés dels Diputats, que si escau podrà fixar l’abast i durada que consideri convenient”.
Imatge: succo
Si no ho compleixo, quines conseqüències pot tenir?
En cas d’incompliment, cal diferenciar entre les infraccions administratives i les infraccions penals.
? Infraccions administratives. El règim sancionador preveu multes de 601 a 10.000 euros per al grau mínim; 10.401 a 20.200 euros per al grau mitjà; i 20.201-30.000 euros per al grau màxim. L’aplicació d’un grau o un altre dependrà de si és la primera infracció, de si hi ha reincidència, així com de les altres circumstàncies que determinin la gravetat dels fets en el cas concret.
? Infraccions penals. Mereixen més atenció les sancions penals que es poden derivar de l’incompliment de tals mesures. L’article 556 del Codi Penal regula el delicte de desobediència, recollint penes de presó de 3 mesos a un any o bé multa de 6 a 18 mesos. La conducta que es castiga en aquests casos és la desobediència o resistència greu a l’autoritat. Es considera així quan es donen aquests requisits:
- Que prèviament existeixi una ordre directa i terminant de l’autoritat o els seus agents, dictada amb les formalitats legals i per la qual s’imposi a un particular una conducta activa o passiva.
- L’ordre ha d’arribar al coneixement del particular.
- Negativa oberta a complir l’ordre.
Tant les sancions administratives com les penals es poden recórrer, segons expliquen els experts.
- La sanció administrativa podrà ser recorreguda per la via administrativa i posteriorment per la judicial davant la jurisdicció contenciós administrativa.
- Les eventuals conseqüències penals requeriran per a la seva imposició la incoació i tramitació d’un procediment penal que garanteixi el dret de defensa i la tutela judicial efectiva, així com el conseqüent dret al recurs.
