Quins impostos han pujat més

Dur increment d’impostos

Les conseqüències de la crisi econòmica per la qual travessa Espanya no s’han fet esperar durant aquest període, i les famílies espanyoles estan suportant de forma escalonada un dur increment en els impostos, que van des de la pujada de les taxes directes i generals (IRPF o IVA) a uns altres més específics com són els que afecten a la propietat de l’habitatge, passant pels indirectes que graven alcohol, tabac i jocs d’atzar. Això, en la pràctica, es tradueix que els contribuents han de dedicar més esforços econòmics per afrontar els seus deures fiscals. I, a més, quan els salaris dels treballadors estan caient i, com pretenen veus autoritzades, com la del comissari comunitari d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, podrien baixar un 10% més.

Els contribuents han de dedicar més esforços econòmics per afrontar els seus deures fiscals

I per si no fos poc, als innombrables imposats que cal pagar (sobre la renda, consum, habitatge i productes bancaris), s’han unit en els dos últims exercicis altres de nova creació (els destinats a les operacions de curt termini i els que graven el joc), que requereixen de majors esforços fiscals per part dels contribuents. Un treballador a Espanya cobra a l’any 22.790 euros de mitjana, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents a l’últim exercici. D’aquesta quantitat, el contribuent paga a les arques municipals, autonòmiques i estatals entorn de 4.000 euros a l’any, és a dir, un 17,5% del seu salari sol pels impostos ineludibles i per l’IVA dels serveis bàsics.

Sobre la renda i el consum

Els impostos que major incidència estan tenint sobre els consumidors són els que tenen com a destinataris a les rendes de treball i el consum, que en poc menys de dos anys s’han incrementat de forma notable, la qual cosa genera que els contribuents disposin de menys diners en els seus comptes corrents.

1. Pujada de l’IRPF:

   Fins a cinc pujades han hagut d’experimentar els contribuents en els últims tres anys pel que fa a la renda del treball. Ha estat així fins a aconseguir un increment del 0,75% a les bases inferiors a 17.707 euros i del 7% per les quals superessin els 300.000 euros, després de la creació de set trams nous en proporció a les rendes, on el tipus màxim va pujar fins al 52% per a les rendes superiors (300.000 euros), i el mínim quedava establert en el 24,75% (rendes inferiors a 17.707 euros). D’aquesta manera, la càrrega fiscal torna a nivells de 1996. A més, després han augmentat les retencions a les activitats professionals que han passat del 15% al 21%.

2. Dues alces de l’IVA:

   Després de l’increment en 2009 d’aquest impost del 16% al 18%, els efectes de la crisi econòmica han incidit en un alça encara major a partir de setembre de 2012. En aquesta data, el tipus reduït va passar del 8% al 10% i el normal va augmentar del 18% al 21%. La pitjor part, no obstant això, la hi han portat diversos serveis que han passat de tenir un IVA reduït, del 8%, a l’ordinari del 21%. Això ha afectat a perruqueríes, centres d’estètica, discoteques, teatres, circs, serveis funeraris…

3. L’IBI més car:

   Des de 2012 els propietaris d’un habitatge han tingut un increment en el tipus impositiu d’aquest impost de fins al 10%. És efectiu per a la meitat dels pisos en propietat, que són els que tenen el valor cadastral superior a la mitjana de cada municipi. Això ha generat que l’alça mitjana per immoble s’hagi situat en 36,70 euros.

4. Deducció de l’habitatge habitual:

   Una de les principals novetats pel que fa a l’habitatge és que va desaparèixer en 2013 la deducció per a les seves adquisicions. Però no és l’única que es contempla en el panorama immobiliari, ja que l’IVA per a les cases de nova construcció ha passat a tributar al 10%, encara que hi haurà un petit respir pel que fa a les de protecció oficial, ja que es manté en el 4%.

Invertir és menys rendible

1. Rendes de l’estalvi:

   Des de primers de 2012, els estalviadors han de pagar més imposats per les rendes de capital o d’estalvi, amb un nou gravamen del 2% per a rendes de fins a 6.000 euros, del 4% fins a 24.000 euros i del 6% per a rendiments superiors, que queden establertes en el 21%, 25% i 27%, respectivament.

   Entre les rendes d’estalvi estan inclosos interessos dels dipòsits, comptes, dividends, així com els guanys patrimonials en els productes de renda variable: accions, fons, futurs… Un estalviador que rebi interessos d’un compte bancari per valor d’1.000 euros, pagarà 210 euros, 30 més que abans.

2. Penalitzacions en les operacions a curt termini:

   Els especuladors en renda variable ho tenen més difícil per millorar la seva rendibilitat en les operacions a curt termini, després de concretar-se que les plusvàlues generades en el primer any tributen als tipus de l’IRPF de cada persona.

   La mínima per a aquests terminis (fins a 12 mesos) ha passat del 21% al 24,75%, per a quantitats d’entre 6.000 i 24.000 euros, i al 27%, per a les plusvàlues que estiguin per sobre d’aquesta xifra. En el cas de les persones amb rendes més altes que viuen en les comunitats autònomes amb major pressió fiscal, s’eleva fins al 52%.

Impostos indirectes en alça

Tampoc els impostos indirectes s’han lliurat de l’actual tendència de pujades impositives que marca l’economia espanyola. Els més perjudicats són els fumadors i assidus de bars, discoteques i altres centres d’oci, ja que hauran de pagar més pel consum de cigarrets i begudes alcohòliques destil·lades per l’increment dels seus impostos.

1. Fumar, un luxe:

   El tabac, que ja ha sofert tres augments fiscals en els últims dos anys, de nou ha pujat en dates recents amb un encariment de 15 cèntims el paquet. Però on més s’ha notat és en la picada d’embolicar, que passa de 8 a 22 euros per cada quilo, amb una fiscalitat mínima que es trasllada del 68,75% al 75%.

2. Les copes, més cares:

   Les begudes espirituosas tampoc surten ben parades de l’escalada fiscal, en elevar-se un 10%. Passen de 8,30 euros per litre d’alcohol pur a 9,30 el litre, la qual cosa significa un increment de 83 cèntims, encara que la seva repercussió final sobre el consumidor no és del tot homogènia, ja que cada beguda destil·lada té una tributació especial. En qualsevol cas, aquesta última pujada no afecta ni a la cervesa, ni al vi, que mantenen els seus preus.

3. Menys guanys en els sorteigs:

   Els que tinguin la sort de ser agraciats amb algun premi de Loteries de l’Estat també sentiran les tisores del fisc, doncs s’implantat un nou impost que grava amb el 20% els guanys superiors a 2.500 euros. Els seus efectes s’estan notant des de principis de 2013, ja que abans estaven exempts d’impostos al moment de la seva recepció, salvo per als rendiments successius.