El dia de la loteria de Nadal, el 22 de desembre, es repartiran un total de 2.240 milions d’euros en premis. La il·lusió per fer-se amb un pellizquito d’aquest muntant omple les llars dels espanyols en aquestes dates. Segons dades d’ANAPAL (Agrupació Nacional d’Associacions Provincials d’Administradors de Loteries), és el major sorteig de loteria de bitllets del món: més de 24 milions de residents a Espanya majors d’edat han comprat (o compraran) participacions aquest any. La sort avui està gairebé tirada però, passada el que passi, sempre hi ha algú que tots els anys guanya: el Ministeri d’Hisenda. No obstant això, aquest any, donat el canvi de fiscalitat que s’aplica als premis de Loteries i Apostes de l’Estat, recaptarà una mica menys. T’ho expliquem a continuació.
La principal novetat radica en la quantitat exempta de tributar l’IRPF. Si l’any passat aquest benefici es limitava als primers 10.000 euros, aquest any els primers 20.000 no pagaran impostos. Hem contactat amb Miguel Còrdova, professor d’Economia Financera de la Universitat Sant Pablo CEU per parlar sobre aquests canvis i saber com hem de comportar-nos si resultem agraciats en aquest sorteig, una cita que el 54,6% dels espanyols percep com el començament del Nadal.
Imatge: Jeffrey Wegrzyn
L’Organització d’Apostes i Loteries de l’Estat (ONLAE) reté el 30 % de tota la recaptació de les loteries (Nadal, Nen i setmanals) i el 45 % de la Primitiva. Després, en els premis superiors als 20.000 euros, reté un altre 20 % de l’excés als encertants.
És a dir, “si es guanya, per exemple, el Gros de Nadal, dels 400.000 euros que et toquen, tributen 380.000 euros al 20 % o, la qual cosa és el mateix, es paga un 19 % sobre els 400.000 euros”, exemplifica el professor; això és, 76.000 euros. En el cas del segon premi, l’import brut és 125.000 euros, per la qual cosa s’abona el 20 % de 105.000 euros; és a dir, 21.000 euros (el que suposa un 16,8 % d’impost sobre els 125.000 euros inicials). Finalment, el tercer premi, que és de 50.000 euros, tributaria el 20 % sobre 30.000 euros, és a dir, 6.000 euros, la qual cosa suposaria un 12 % d’impost sobre els 50.000 euros que constitueixen l’import brut.
Còrdova resumeix així la tributació dels premis:
- Els premis petits tributen tàcitament al 30 % (retirat per l’Administració abans del sorteig).
- El premi Gros tributa al 49 % (30 % abans del sorteig + 19 % directe).
- El segon premi tributa al 46,8 % (30 % abans del sorteig + 16,8 % directe).
- El tercer premi tributa al 42 % (30 % abans del sorteig + 12 % directe).
“Bé és cert que el 30 % que es queda Hisenda abans del sorteig sembla com si no els ‘dolgués’ als quals participen en la loteria, però suposa una quantitat propera als 1.000 milions d’euros per a les arques públiques”, afirma Còrdova. I continua: “És com deia Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units: ‘la loteria és alguna cosa meravellós; fa recaure els impostos sol en aquells que desitgen pagar-los de bona gana’”.
Quant a l’exacció, el professor explica que s’efectua una retenció en origen quan es produeix el pagament per part de l’Administració de Loteries. És a dir, es cobra el net i, en coincidir la retenció amb l’import de l’impost, no és necessari declarar-ho després, quan es presenta la declaració de l’IRPF.
I si compartim el premi?
“El fet que es comparteixi un premi entre diversos no suposa cap modificació de cara al pagament d’impostos”, diu el professor. Còrdova aclareix que si un grup d’amics juga un dècim, ells sabran com han repartit les paperetes o si ho han fet en confiança. Un d’ells anirà a cobrar-ho i, després de fer-ho, repartirà el net entre els amics en la proporció que hagin convingut. Cap ha de fer cap declaració complementària.
Quins errors hem d’evitar si ens toca un premi gran
Imatge: Alexas_Fotos
“El lògic és no dir-li-ho a ningú“, aconsella el professor. “En un país en el qual l’enveja és el pecat nacional, dir que t’ha tocat el Gros és com posar un panal de mel davant de les mosques. Sempre apareixeran primers, cunyats o gendres ‘amb idees’ perquè es pugui ‘invertir’ aquests diners en un negoci fabulós”, opina.
Per a aquelles persones que en rebre el premi estan endeutades, l’expert és partidari de cancel·lar primer els deutes i, amb el que resti, prendre’s un temps perquè se’ns passi l’eufòria i puguem pensar amb tranquil·litat què és el que volem fer. En la seva opinió, encara que ens sembli raonable dedicar una petita part a donar-nos un homenatge (aquest viatge que volíem haver fet i que no vam fer, aquest cotxe que sempre ens ha agradat, etc.), el més recomanable, tret que ens hagin tocat molts milions, és guardar aquests diners per al futur, fins i tot per a l’època de la jubilació.
Què fer amb el premi?
Miguel Còrdova planteja com a millor opció decantar-se per una renda vitalícia a un tipus d’interès adequat. “En aquest cas es contractaria un segur de cosina única que reportés interès sense pagar-ho fins al moment en què ens jubilem i, a partir de llavors, es començarien a percebre les quotes de la renda vitalícia com a complement a la pensió pública de jubilació”, explica.
Quant al sector immobiliari, Còrdova prioritza acabar de pagar la hipoteca, en el cas de tenir casa pròpia. De no tenir-la, i si el premi ens ho permet, el professor és partidari de deixar de viure en lloguer i donar l’entrada per comprar un habitatge en propietat. No obstant això, “en aquest tema cal tenir molta cura, ja que, de vegades, el que ha rebut el premi, en plena eufòria, pensa que es pot anar a viure a un barri car i no és així, ja que no solament cal comprar la casa, sinó que després cal mantenir-la”, adverteix. Per a Còrdova, l’idoni seria utilitzar el premi per adquirir un habitatge el cost del qual fos similar al premi rebut i seguir vivint com ho hem fet fins ara, amb l’avantatge que ja no haurem d’abonar la quota de lloguer mensual.
