Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quins rebuts es poden retornar?

Es pot retornar el 100% dels rebuts el cobrament dels quals no s'ha autoritzat abans i l'import es reintegrarà en un termini de deu dies hàbils

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 09 de Març de 2012
img_facturas hd_

Domiciliar els rebuts en els comptes bancaris suposa una major comoditat, més facilitats i menys tràmits burocràtics per al pagament periòdic de serveis. Per això, la majoria de clients de bancs i caixes efectuen de manera automàtica a través del seu compte els pagaments mensuals dels serveis contractats sense moure’s de casa. Les factures del gas, la llum, el telèfon i fins a de guarderies i col·legis o gimnàs es paguen des del compte bancari. Però pot ocórrer que es carreguin rebuts que no s’han autoritzat, no corresponen o bé reflecteixen imports erronis. Què es pot fer en aquests casos? Al llarg d’aquest article es resolen aquesta i altres dubtes, com saber si es poden retornar o quines conseqüències comporta una hipotètica devolució.

Retornar rebuts que no es volen abonar

Imatge: Icrontic

Segons indica la Llei de Serveis de Pagament, els usuaris bancaris han de donar el seu consentiment per a la realització de pagaments en el seu compte, amb anterioritat o posterioritat als mateixos. En la pràctica, poden retornar tots els rebuts que no vulguin abonar procedents d’una altra empresa i assumir les conseqüències corresponents.

Hi ha dos terminis per donar l’ordre de devolució, que s’apliquen en funció de si el càrrec en el compte estava o no autoritzat:

  • 1. Si no estigués autoritzat, quan té coneixement que s’ha gestionat el càrrec, el client ha de notificar-ho al banc de manera immediata. La comunicació a l’entitat ha de realitzar-se en un termini màxim de 13 mesos des de la data del càrrec.

  • 2. En el cas que sí estigués autoritzat el pagament, és a dir, quan el client hagués donat el consentiment per a la seva execució, la llei indica que té dret a la devolució de la quantitat total corresponent a les operacions de pagament autoritzades, però en determinades condicions. En aquesta situació, el termini per donar l’ordre de devolució és de vuit setmanes, explicades a partir de la data del càrrec en compte del client.

    En aquest últim cas, la devolució del rebut pot fer-se efectiva si es donen algunes de les següents condicions:

    • Quan el client va donar l’autorització, no s’especificava l’import exacte de l’operació de pagament.

    • El citat import superava la quantitat que l’ordenant podia esperar, d’acord a les anteriors pautes de despesa.

      Això resulta vàlid en els càrrecs que són periòdics i es carreguen mes a mes i pot efectuar-se, per tant, una comparativa vàlida. Si es carreguen 30 euros pel rebut de l’aigua durant diversos mesos i en un moment determinat es carreguessin 100 euros, estaria justificada la devolució.

La llei posa aquests límits, encara que deixa un espai obert al fet que el client i l’entitat puguin convenir la devolució de domiciliacions, fins i tot quan no es compleixin les condicions per a la devolució contemplades en la normativa.

Reintegrament del rebut rebutjat

Una vegada realitzada la devolució del rebut, el banc reintegrarà l’import complet de l’operació al client, en un termini de deu dies hàbils. En cas contrari, l’entitat haurà de justificar la seva denegació i indicarà els procediments de reclamació, judicials i extrajudicials, dels quals disposa l’usuari.

Si un pagament no està autoritzat, cal notificar-ho al banc quan es coneix que s’ha gestionat el càrrec

Les devolucions es poden efectuar en una sucursal de l’entitat o bé a través d’Internet. La majoria de bancs i caixes posseeixen un servei per rebutjar rebuts a través de la seva pàgina web.

Per evitar situacions més complexes, es recomana a l’usuari indicar un import límit per a operacions ocasionals, en els casos en què sigui possible. D’aquesta manera, s’evitarà un càrrec alt d’empreses amb les quals no hi ha vincle algun.

Retornar rebuts: conseqüències

Rebutjar rebuts és una pràctica bastant freqüent relacionada, sobretot, amb els serveis de telefonia mòbil i Internet, encara que també es registra a l’àrea de les mútues metgesses. Aquests mercats són molt competitius i hi ha una freqüent optimització de les ofertes de qualitat del servei versus preu. Per aquest motiu, els usuaris canvien amb bastant assiduïtat de companyia proveïdora. El problema radica que, si ben aquestes posen moltes facilitats per donar-se d’alta, quan el client vol tramitar la baixa, li posen obstacles.

Algunes empreses tenen sistemes que inscriuen als clients en els llistats de morosos, sense notificar-li-ho

Per evitar-se l’enfarfec burocràtic de notificar la baixa via fax o burofax, una pràctica habitual dels usuaris és rebutjar els rebuts. Però cal anar amb compte, ja que algunes empreses tenen sistemes automàtics que inscriuen als clients en els llistats de morosos, sense notificar-li-ho a l’interessat. Es pot incloure el seu nom en el RAI (Registre d’Acceptacions Impagades), on figuren les persones jurídiques, o en l’ASNEF (Associació Nacional d’Entitats de Finançament), un dels més grans registres de morositat.

Les conseqüències poden ser nefastes, ja que bancs i caixes consulten aquests fitxers en processos de concessió de crèdits o hipoteques. Figurar en un d’aquests llistats, a més de classificar-li com a morós, pot impossibilitar al client per accedir a un préstec d’aquesta naturalesa.

Quan es dona aquesta situació i s’ha registrat a l’usuari en un d’aquests llistats, haurà de presentar prova documental que no manté deutes amb l’empresa perquè així s’elimini del llistat. En cas contrari, romandrà en el registre de morosos.

Una altra possible conseqüència del rebuig de rebuts és la interrupció del servei del com s’ha retornat el cobrament. En aquests casos, l’usuari ha de posar-se en contacte amb el proveïdor perquè se li restableixi el subministrament. El banc no té cap potestat per intervenir en aquest tipus de situacions.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions