Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

‘Quiosquets’ financers

Algunes entitats operen en els mercats financers sense estar habilitades i ofereixen inversions excepcionals sota el reclam d'una gran rendibilitat
Per José Ignacio Recio 10 de desembre de 2007
Img panelbolsa listado
Imagen: Neil Gould

Si rep una oferta per a invertir els seus estalvis que li fa pensar que és massa bona per a ser certa i si, a més, el nom de l’entitat que l’ofereix no és molt conegut, desconfiï. Inversions més rendibles del normal, facilitats per a accedir a aquests productes i amabilitat en els canals de comunicació són els paràmetres que utilitzen algunes empreses per a atreure l’estalvi dels petits i mitjans inversors. La sorpresa arriba al cap d’un temps, quan es descobreix que l’entitat en què s’havien dipositat els estalvis era un “quiosquet financer” que operava en el mercat sense habilitació. Aquestes empreses ofereixen, en general, productes financers inusuals (segells, inversió en fustes…), encara que també hi ha “quiosquets” clàssics, i al seu torn perillosos, que permeten als seus clients contractar productes tradicionals.

Operar sense autorització

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) no cessa en el seu afany d’alertar sobre diverses companyies i persones físiques (d’Àustria, Suècia i Illa de Man, per exemple)que podrien estar prestant serveis d’inversió sense les degudes autoritzacions, la qual cosa en l’argot financer es coneix com a “quiosquets”. Perquè el petit i mitjà estalviador no sigui víctima d’una d’aquestes empreses, el primer que ha de conèixer és en què consisteixen aquestes suposades companyies i saber quines eines utilitzen en la seva labor de captació, i d’aquesta manera poder detectar-les i prevenir-se contra les seves “males arts”.

En els últims anys afloren moltes empreses que estafen als inversors mal informats

“Quiosquet financer” és un terme que s’utilitza per a designar a les entitats que sense estar habilitades per a això assessoren i operen en els mercats financers espanyols. Durant els últims anys han aflorat gran nombre d’empreses que han provocat, i continuen provocant, fraus i estafes a inversors mal informats. En aquest sentit, la Llei del Mercat de Valors estableix que les activitats contemplades en l’article 71 només poden ser desenvolupades per les agències i societats de valors registrades, i en la majoria d’elles per les entitats de crèdit i amb la reforma de la Llei per les Empreses de Serveis d’Inversió. Per això, des de diverses instàncies administratives i econòmiques s’adverteixi a l’usuari del perill que suposa entrar en aquesta mena d’inversions, així com de la importància de realitzar una labor preventiva amb la finalitat de poder detectar aquest tipus d’empreses.

Engalipadors

Totes aquestes empreses-quiosquets tenen un denominador comú: no estan registrades ni en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ni en el Banc d’Espanya. A més, es desconeix si disposen de capital i mitjans suficients per a operar, i igualment s’ignora si la seva organització és adequada a la seva activitat. El seu principal atractiu per a atreure al client és la promesa d’una rendibilitat superior a la del mercat, generalment de dos dígits, i uns resultats impossibles d’aconseguir través d’altres mecanismes financers tradicionals.

Però quan comença a desinflar-se el negoci i no poden justificar les seves pèrdues amb arguments legals, simplement desapareixen o, en el millor dels casos, canvien de nom, deixant totalment desemparat a l’inversor, que sol perdre la totalitat dels seus estalvis. Per a evitar la proliferació d’aquestes pràctiques fraudulentes, tant la CNMV com altres reguladors estrangers difonen advertiments sobre entitats que poden estar prestant serveis d’inversió sense estar habilitades, i publiquen regularment comunicats amb les direccions de les entitats que compleixen amb aquestes característiques. A través del cercador d’entitats poden detectar-se quins han estat incorporades al llistat de fraudulentes.

Tècniques utilitzades

La Comissió Nacional de Mercat de Valors ha llançat una guia de gran ajuda per als usuaris amb l’objectiu que aquests puguin identificar correctament aquest tipus d’empreses i sàpiguen les tècniques i ardits que utilitzen els “quiosquets” per a captar nous inversors. En la majoria dels casos sol tractar-se d’una oferta d’algú que, convincent i segur de si mateix, proposa realitzar una “inversió exòtica” amb expectatives d’altes rendibilitats, segons explica l’òrgan regulador.

Per a identificar els “quiosquets” el primer que ha de fer l’usuari és detectar la mecànica amb la qual operen, que segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, agrupa els següents “tics” comercials:

  • Es diuen així mateixos experts i assessors.
  • Abusen de la capacitat inversora dels seus clients i de la seva confiança.
  • Prometen resultats positius gairebé impossibles d’aconseguir.

A pesar que tots els casos són diferents, en les víctimes s’aprecia algun element comú: davant les promeses de guanys ràpids i voluminosos es mostren disposades a creure el que desitgen creure, i a confiar els seus diners a qui no coneixen, segons adverteix la CNMV.

La presa de contacte

Si hi ha alguna cosa que caracteritza a aquest tipus d’empreses és el sofisticat sistema de captació de nous clients. Encara que estiguin substituint els clàssics sistemes de contacte pels quals proporcionen les noves tecnologies, sempre es dirigeixen a ells de manera “agressiva”, fins que aconsegueixen que uns pocs caiguin en les seves xarxes. En molts casos, a la mínima sospita de poder ser descoberts canvien de domicili o de denominació social. Aquestes són les tècniques que utilitzen per a posar-se en contacte amb els seus clients, als quals bé podria denominar-se víctimes.

  • Trucades telefòniques: Continua sent el mètode preferit per aquestes empreses, a les quals sali rendible trobar una “víctima”, encara que hagin de realitzar moltes crides.

  • Correu: Aconsegueixen la direcció a través d’una base de dades de la qual extreuen les direccions, o a través de la guia telefònica. En les cartes, acompanyades de luxosos fullets, presenten inversions fantàstiques i sol·liciten als receptors que contactin amb ells, bé emplenant un cupó, bé trucant-los per telèfon, i fins i tot visitant la seva pàgina per Internet.

  • Correu electrònic: Moltes d’aquestes entitats ofereixen el seu serveis en Internet aprofitant la difusió internacional que ofereix aquest mitjà i la dificultat que suposa per als supervisors localitzar-los. Es pot rebre a través d’aquest mitjà correus inesperats d’un “quiosquet financer”.

  • Anuncis: És freqüent que aquestes entitats utilitzin la publicitat en periòdics, revistes o altres mitjans de comunicació per a oferir oportunitats de beneficis molt més atractives de les que es pot aconseguir amb les inversions considerades com a tradicionals.

  • Referències verbals: Un dels trucs més utilitzats, segons la CNMV, és el de pagar beneficis als primers inversors utilitzant per a això els seus propis diners o els diners d’altres inversors. D’aquesta manera, la seva eficàcia es comunicarà “de boca en boca” als amics del primer inversor, i després als amics d’aquests segons… Lamentablement, només es paguen els primers beneficis. En posteriors inversions, quan es pretén recuperar l’invertit, els diners ja ha desaparegut.