Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Rafaela Muñoz Rubio, sotssecretària de la Junta Directiva de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors (CEOMA)

Tenir a una persona major a casa no sempre suposa major despesa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 30deOctubrede2007

La Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors és una organització de caràcter confederativo i intersectorial, d’àmbit nacional, constituïda per al servei, la coordinació, el foment i la defensa dels interessos de les persones majors. Per a això està dotada de personalitat jurídica i plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats. La seva sotssecretària, Rafaela Muñoz Rubio, alerta sobre els problemes i necessitats que té aquest segment de la població “necessitat dels recursos econòmics suficients com per poder atendre les seves necessitats”. Per aquest motiu reclami una millora en les condicions d’aquestes persones, els principals problemes de les quals són les despeses derivades de la seva condició, salaris insuficients i escassa participació en la societat.

Una persona major pot suposar una despesa major per qui la té a casa. Reben ajudes suficients les famílies per mantenir a aquestes persones?

La presència d’una persona major en una casa no sempre ha de suposar més despesa ja que, de fet, en la majoria dels casos contribueixen d’una manera molt significativa en l’economia familiar. A més, els majors realitzen dins del seu entorn familiar moltes tasques (cura de nets, tasques domèstiques…) que si es valoressin econòmicament tindrien un alt cost per a les famílies.

Ben diferent és el cas de persones majors dependents i amb seriosos problemes de salut, situació que sí que implica una major despesa per les cures específiques que precisen. En aquest sentit, totes les ajudes són poques.

Reclama CEOMA un major reconeixement d’aquestes situacions?

Des de CEOMA s’espera amb impaciència l’engegada de la Llei de Dependència, ja que les ajudes que s’han de derivar de la mateixa suposen de per si mateix un reconeixement de la greu situació per la qual travessen moltes famílies espanyoles. Des de la confederació reivindiquem que la societat reconegui la tasca que realitzen moltes famílies en la cura dels majors dependents i, efectivament, al fet que l’Estat es comprometi a ajudar-les.

Quan una persona major està a casa, pot suposar que un dels fills deixi de treballar per ocupar-se d’ella, amb la reducció d’ingressos que tal situació implica. Quina actitud hauria de prendre la societat davant aquest problema?

La societat i els poders públics han de proporcionar a les famílies les eines necessàries perquè els majors puguin mantenir-se dins del seu entorn, ja que és el que aquests prefereixen, segons revelen totes les enquestes. Però és necessari fer-ho sense obligar al fet que algun membre de la família (sobretot dones) es vegi obligat a abandonar el seu lloc de treball o no pugui incorporar-se al mercat laboral, la qual cosa li provocaria un greu problema per al futur.

“Han de proporcionar-se eines perquè els majors es mantinguin en el seu entorn sense que cap familiar abandoni el seu treball”

Quins són les principals despeses als quals s’enfronten les persones majors en la seva vida diària?

Despeses d’habitatge, alimentació, medicaments, despeses derivades de la contractació d’ajudes domèstiques… Per descomptat existeixen una sèrie de despeses, que en algunes persones és una situació difícil d’afrontar, donat l’import de les pensions que cobren els nostres majors en aquests moments. Les ajudes que més es troben a faltar són sobretot les econòmiques, encara que també cal tenir en compte altres més específiques relacionades amb la salut i la cura de les persones majors.

I quines despeses implica a la família tenir a una persona major a casa?

Això depèn de les circumstàncies de cada família, no totes tenen la mateixa estructura econòmica. Però hi ha un apartat que sol ser comú a totes elles, i és la despesa derivada de la contractació de personal que s’encarregui del major quan els familiars s’hagin d’absentar de la llar per qualsevol motiu. A més, no cal oblidar la despesa sanitària, que en determinats casos eleva significativament el pressupost familiar, ja que en aquest apartat les necessitats dels majors es disparen enormement. També cal incidir altres problemes en la tercera edat que no són d’índole econòmica com la necessitat de companyia i atenció, i el seu desig de participar en la societat com a membres actius de la mateixa. No tot es redueix al factor econòmic, encara que sigui molt important.

“Els majors tenen despeses afegides com contractar personal que li atengui, i un elevat consum sanitari”

Sobre aquest últim aspecte, considera que aquests problemes poden solucionar-se amb majors dotacions econòmiques per realitzar activitats?

Sens dubte, la millora de la situació econòmica facilita l’accés a activitats d’oci i entreteniment, però també és molt important que la societat canviï la seva forma de percebre als majors, per evitar que se’ls discrimini en molts àmbits. Són una part molt important de la societat en tots els sentits.

Respecte a les pensions, quins són els problemes més apressants dels majors amb una pensió mínima?

En realitat, els problemes dels majors amb pocs recursos són molt semblats als d’altres grups de la societat que estan en la seva mateixa situació econòmica, encara que en aquest cas amb l’agreujant que les persones que pertanyen a aquest segment de la població tenen més despeses.

Quin missatge volen que arribi a la societat sobre aquesta problemàtica?

Ens agradaria que es prengués consciència que les persones majors no són només agents passius de la societat, sinó que se’ls han de facilitar tots els mitjans perquè siguin subjectes actius i un element imprescindible en la societat.

Així mateix, reclamem la inclusió de més persones majors en les llistes electorals dels partits polítics, ja que seria una manera que els problemes que tenen els nostres majors es veiessin d’una altra forma. Per descomptat que no es tracta de parlar de quotes de representació, però sí que els majors estiguin presents perquè les polítiques s’ajustin més a les seves necessitats.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions