Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Rebre una herència

Fer testament és un tràmit barat i evita moltes despeses i problemes als futurs beneficiaris d'una herència

Img herencia Imatge: Mike Johnson

Tràmits per a rebre una herència

/imgs/2008/03/herència.jpgDiners, immobles, finques, una biblioteca… Innombrables i de la més variada condició són els béns que es poden llegar, i als quals accediran els hereus després de la defunció del seu propietari. Què fer quan mor la persona que va decidir incloure’ns en el seu testament? El procediment habitual és iniciar una sèrie de tràmits per a poder gaudir de l’herència.

El primer pas que han de donar les famílies després de la defunció del testador és sol·licitar el Certificat de Defunció acudint personalment al Registre Civil on estigui inscrit el mort. També es pot sol·licitar per correu ordinari o a través d’Internet. Una vegada que hagin transcorregut quinze dies hàbils des de la defunció, els interessats han de sol·licitar el Certificat d’Últimes Voluntats, un document expedit pel Registre General d’Actes d’Última Voluntat que acredita si el mort havia fet testament i, en cas afirmatiu, davant quin notari havia atorgat l’última còpia. Així, els hereus podran dirigir-se a aquest professional per a conèixer el contingut del testament.

Per a obtenir el Certificat d’Últimes Voluntats n’hi ha prou que l’interessat present el resguard d’haver abonat la taxa corresponent -que es paga a través de l’imprès oficial 790 i ascendeix a 3’40 euros- i adjunti a més el Certificat de Defunció. El normal és que s’obtingui en tres dies encara que l’Administració compta amb un termini màxim de 10 per a lliurar-lo. Si el certificat revela l’existència de testament, els interessats es dirigiran al notari indicat per a conèixer el contingut. Amb l’objectiu de preservar la confidencialitat del testament, fins i tot després de la defunció, la Llei restringeix el dret a obtenir una còpia del mateix a una sèrie limitada de persones que són aquelles que obtinguin algun dret o facultat del testament o les que l’obtindrien si aquest document no existís o anessin nul·les les seves disposicions, ja que només coneixent el testament podrien impugnar-lo.

Sense testament

Però existeix la possibilitat que el Certificat d’Últimes Voluntats informe que el difunt no havia fet testament. L’ordre de l’herència, llavors, és el que segueix, tenint en compte que cada grup de parents exclou al següent. És a dir, el segon grup només rebria béns en absència de l’anteriors, i així successivament:

  • Rebrien l’herència en primer lloc els fills i, en defecte d’això, els néts.
  • Si no hi ha ni fills ni néts, l’herència recauria en els besnéts.
  • En absència de tots els anteriors, heretaran els pares.
  • Els següents a heretar són els avis, o els besavis si no hi hagués avis.
  • Si els avis haguessin mort, la rebrien el cònjuge.
  • En absència d’aquest, heretaran els germans i, en defecte d’això, els nebots.
  • Si no es pogués comptar amb cap d’aquests membres de la família, els béns recauran en la resta de parents col·laterals fins al quart grau de consanguinitat.
  • L’Estat seria l’últim a heretar, seguint aquesta línia.

Per a conèixer qui són legalment les persones amb dret a rebre els béns del mort, és necessari iniciar una sèrie de tràmits legals, i es farà a través de la Declaració d’Hereus Abintestat. Per a realitzar-la hi ha dues vies segons el parentiu amb el difunt, bé siguin familiars directes o parents col·laterals.

Les persones considerades legalment hereves forçoses del mort -és a dir els descendents directes, el cònjuge vidu o, a falta dels anteriors, els pares del difunt- han d’acudir a qualsevol notari públic de la població en què el mort va tenir el seu últim domicili perquè aixequi el que es denomina Acta de Notorietat. El domicili s’acredita amb l’adreça que figurava en el DNI del difunt o amb un certificat d’empadronament. Si mai va tenir domicili a Espanya han d’anar al de la població en què hagués mort i si ho hagués fet fora del país, al del lloc en què tingués la part més important dels seus comptes corrents o béns.

El notari sol·licitarà a la família els següents documents:

  1. Certificat de Defunció.
  2. Certificat del Registre General d’Actes d’Última Voluntat que acrediti que no hi ha testament.
  3. Certificat de Naixement dels fills del difunt.
  4. Certificat de Defunció dels fills que haguessin mort.
  5. Certificat de Matrimoni del mort.
  6. Document Nacional d’Identitat o, en defecte d’això, Certificat d’Empadronament del difunt.

En l’Acta de Notorietat, comprovada la documentació aportada i després de la declaració de dos testimonis, el notari farà constar el seu judici sobre si queden o no acreditats els fets en els quals es funda la Declaració d’Hereus i, en cas afirmatiu, declararà que aquests parents són els legítims receptors dels béns del difunt. El notari pot expedir una còpia de l’acta i realitzar la partició de l’herència quan passin 20 dies hàbils des de la signatura. El cost de la Declaració d’Hereus davant notari pot multiplicar per tres el preu del testament; si ha de fer-se davant un jutge, com ocorre amb els parents col·laterals, les despeses s’eleven molt més, en ser necessari un procediment judicial.

El cost de la Declaració d’Hereus davant notari pot multiplicar per tres el preu del testament; si és davant un jutge, com en el cas dels parents col·laterals, les despeses s’eleven molt mésQuan siguin parents col·laterals (germans, oncles, nebots…) els interessats a realitzar els tràmits han d’acudir al Jutjat de Primera Instància corresponent al domicili del mort per a sol·licitar que el Jutge realitzi la Declaració d’Hereus. Això només és possible si demostren el seu parentiu i la inexistència d’hereus forçosos. Per a sol·licitar la Declaració Judicial d’Hereus és necessari dirigir un escrit al Jutjat de Primera Instància. En ell es relaten les circumstàncies personals i familiars del difunt, s’ofereix informació testifical i es presenten els mateixos documents que en el cas dels hereus forçosos, excepte el Document Nacional d’Identitat.

Quan l’import dels béns de l’herència sigui superior a 2.400 euros serà necessari que intervingui un advocat. El jutge sentirà als testimonis proposats i, si estima que els fets al·legats són justificats, dictarà un acte declarant hereus als parents més pròxims amb dret a heretar.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions